Contaminació | Ciutats Lluita

“Deixar de ser consumistes, deixar de generar residus sense sentit”

Liliana Novoa és professora de secundària d'una escola pública de Suba, localitat limítrofa amb Bogotà, Colòmbia. Ensenya ciències naturals a alumnes de sisè a novè (11-14 anys aprox.) i, des de fa més de 20 anys els porta a aprendre al Humedal La Conejera. Aquest espai natural és font de biodiversitat i riquesa ambiental, un mur de contenció contra l'expansió urbanística de la ciutat i un dels aiguamolls (58 hect.) més ben conservats que queden a la capital colombiana. Liliana forma part de la Red Conejera, una agrupació d'individualitats i col·lectius que dediquen el seu temps lliure a prendre cura de l'aiguamoll i ens comparteix la seva història de lluita des dels anys 1990. De fet, la història de lluita d'aquest aiguamoll és paradigmàtica perquè ha hagut d'enfrontar totes i cadascuna de les amenaces que pateixen els aiguamolls de Bogotà, com ara poden ser l'especulació urbanística, la contaminació per l'abocament d'aigües residuals i la destrucció del cabal natural per la construcció d'infraestructures públiques invasives, entre d'altres. A més, la comunitat de l’Humedal La Conejera és de les que fa més anys que està organitzada cuidant aquest espai de participació comunitària i generant forts vincles per a la inclusió social.

“Per trobar l’Humedal La Conejera sa hauríem de remuntar-nos als anys 1960”, explica la Liliana, quan la ciutat encara quedava lluny i aquest era un espai verge. A partir del boom urbanístic de Bogotà a la dècada de 1980, que va acabar absorbint Suba, els aiguamolls van començar a usar-se com a abocadors i espai de runes de la construcció. Liliana recorda que els anys 1990-2000, quan van començar a organitzar-se, hi havia alcaldes i veïns que consideraven els aiguamolls com a “zones entollades”, sense apreciar-ne el valor ambiental. L'aposta o connivència de les autoritats amb les constructores, va permetre que desapareguessin diverses parts dels aiguamolls de la ciutat que s'emplenaven de terra per recuperar sòl edificable. En el cas de l’Humedal La Conejera, les promocions urbanístiques van arribar fins a la seva àrea limítrofa, convertint l'aiguamoll en la deixalleria del nou barri. Davant del deteriorament del paratge, les comunitats de veïnes però també persones d'altres parts de la ciutat van veure la urgència d'organitzar-se per defensar-lo.

“Pedagogs, artistes, psicòlegs, filòsofs i professionals de tots els àmbits ens organitzem en cercles (comissions) per cuidar i defensar l’aiguamoll”, explica la Liliana, impulsant activitats de tota mena: tallers de cant, teixit i lectura; visites guiades, activitats artístiques i accions de sensibilització i incidència política per defensar aquest paratge natural que és un referent històric per a moltes altres lluites dels moviments ecologistes de Bogotà. Les seves principals peticions són (1) evitar la construcció de més promocions urbanístiques i altres “infraestructures de ciment que no serveixen per a res”, en paraules de Liliana, com, per exemple, els anomenats “parcs lineals” –ciclorutes elevades per sobre de l'aiguamoll–; (2) corregir les connexions tancades dels habitatges limítrofs que usen l'aiguamoll com a clavegueram: “han convertit el riu Bogotà en el clavegueram de Bogotà”, i (3) recuperar un cabal ecològic natural perquè progressivament l'aiguamoll pugui recuperar-se.

Així, la comunitat es va organitzar per “fer presència a l'aiguamoll, tenir cura de l'aiguamoll”, a través de la creació de la Fundació Humedal La Conejera el 1993. Des de llavors se li han anat sumant causes, totes molt importants per a la defensa del dret a la ciutat. Per la seva implicació vocacional amb els seus alumnes i per ser veïna de la localitat, la Liliana ha estat sempre molt aferrada a l'aiguamoll, i ha estat present des dels orígens d'aquesta xarxa comunitària. Aleshores ja era professora i feia moltes de les seves classes al parc de l'aiguamoll, sense necessitat d'una “aula ambiental” que pugui deteriorar el paisatge. Segons explica, molts dels edificis de la zona estan acabats amb sistemes de desguàs informals o irregulars i les connexions tancades que haurien d'anar a les plantes de tractament d'aigües residuals van directament a l'aiguamoll, que acaba al riu Bogotà. "Moltes canonades d'aquests habitatges nous que s'han fet informalment van al riu i aiguamolls sense tractament", denuncien des de la Red Conejera.

“Els aiguamolls necessiten que els deixin sans, que no els facin res, que no els posin coses: edificis, infraestructures de ciment, miradors, aules ambientals… Deixeu-los sans! ¡No malgasteu l’aigua de l'aqüeducte!”, reclama Liliana Novoa. Des de Red Conejera reivindiquen una visió no antropocèntrica del medi ambient. La naturalesa no només està al servei i benefici dels éssers humans sinó que té dret a la seva pròpia vida i preservació. “Els ecosistemes poden complir una funció pedagògica que és important però no ha de ser la prioritària, sinó que la principal funció ha de ser la de conservar-se”, explica aquesta professora de ciències naturals i activista ambiental.

La Red Conejera la integren multitud de col·lectives que dinamitzen l'aiguamoll

Des de la creació de la Fundació Humedal La Conejera als 90's fins a l'actual Red Conejera, que integren multitud de col·lectives*, l'aiguamoll ha estat “un pulmó de vida per a la localitat”, tant a nivell ambiental com social, ja que allà s’han generat dinàmiques d‟inclusió ciutadana i participació comunal molt destacades. Durant la pandèmia està sent més difícil mantenir la presència i les activitats comunitàries, però per a moltes persones l’aiguamoll va ser l'única opció per sortir de casa i socialitzar. D'aquesta manera, es van mantenir actives iniciatives com la del cercle de compostatge: durant el confinament van acumular residus per fer compost a l'aiguamoll. Les successives lluites per la defensa de l'aiguamoll han unit de manera recurrent veïns i veïnes que altrament no s'haurien trobat, i és que per als que el veuen de prop, el maltractament i la contaminació d'aquest aiguamoll ha estat flagrant. Gràcies al treball voluntari de la comunitat actualment es troba en millor estat, però nous plans d'infraestructures invasives amenacen la seva integritat.

“Hi va haver un moment en què els Aiguamolls de Bogotà estàvem dividits”, diu Liliana. Ara les diferents col·lectives que defensen els aiguamolls bogotans estan coordinades, per això des de Red Conejera també van recolzar el 2021 les protestes que van tenir lloc a l'aiguamoll Tibubayes per aturar la construcció d'un ciclopont que afecta el cos de l'aigua. Al final, des de tots els moviments ambientalistes i de defensa dels aiguamolls es promouen uns ideals compartits: “Deixar de ser consumistes, deixar de tenir coses que gairebé no necessitem, deixar de generar residus sense sentit que potser trigaran anys a descompondre's o ni es descompondran”.

*Entres les col·lectives integrants de Red Conejera que participen activament al Humedal la Conejera hi trobem: TEHUCO (primer grup que feia incidència i monitoratge), EncaminArte más cultura, Chipacuy – Escola d'educació popular, Horta Colibrí, Reserva Thomas Van der Hammen, Sembradors Van der Hammen, Horta Angelita i Horta Siembramundos, entre altres.

---

MÉS INFORMACIÓ

Descobreix més històries de lluita!

Accedeix a totes les activitats del projecte a la pàgina "La lluita pel dret a la ciutat i la defensa dels DESCA a la Barcelona global"!