Catalunya és una de les comunitats més afectades per la problemàtica dels desallotjaments i per la concentració de pisos buits. Segons dades del poder judicial, dels 61.189 desallotjaments que hi ha hagut a l'Estat espanyol el 2013, 16.108, es a dir el 23%, han tingut lloc a Catalunya. Al seu torn, segons l'Institut Nacional d'Estadística dels 3 milions i mitg de pisos desocupats, 448.356 es concentren a Catalunya, sent la província de Barcelona una de les més afectades.

Com denunciàvem a l'Informe "Emergencia Habitacional en el Estado Español", elaborat conjuntament entre l'Observatori i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), moltes d'aquests habitatges buits pertanyen a entitats financeres que malgrat haver estat rescatades amb diners públics no han dubtat a desallotjar les famílies afectades per la crisi.

L'abundant quantitat d'habitatges buits contrasta amb l'escàs nombre d'habitatges accessibles on allotjar les famílies afectades. Així, segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat els habitatges de lloguer social tan sols representen un 1% del parc habitacional - front del 18% de què disposen els països de l'entorn europeu-. Per la seva banda, el mercat privat de lloguer resulta car i altament especulatiu.  

La proliferació de pisos desocupats genera greus problemes a les comunitats de veïns i en general de cohesió als barris. Al seu torn, l'absència d'habitatges adequats on allotjar de forma estable a les persones afectades promou situacions d'exclusió residencial pròpies d'altres èpoques.

Els compromisos internacionals assumits pel Regne d'Espanya i per la Generalitat de Catalunya a través del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, obliguen a garantir el dret a un habitatge digne i a evitar els desallotjaments que comportin una situació d'absència d'habitatge.

La Constitució espanyola, per la seva banda, reconeix el dret a un habitatge digne vinculant-ho a l'obligació dels poders públics d'impedir l'especulació. A més de combatre l'especulació, la Constitució estableix que els poders públics han de garantir que el dret de propietat no s'exerceix de manera anti-social, i que tota la riquesa estigui subordinada a l'interès general. En aquest mateix sentit es pronuncia la Llei pel Dret a l'Habitatge de Catalunya quan estableix l'obligació dels agents públics d'impedir usos anòmals de la propietat com la desocupació permanent dels habitatges, i determina que la provisió d'habitatges socials representa un servei d'interès general.  

És en aquest marc i donada la situació d'emergència habitacional, que la PAH i l'Observatori DESC han iniciat una campanya d'aprovació de mocions municipals orientades a mobilitzar cap al lloguer social els habitatges buits propietat de les entitats financeras.  

En concret, la tasca de l'Observatori consisteix a promoure l'aplicació de les mocions per part dels més de 100 ajuntaments que gràcies a la pressió de la PAH han aprovat resolucions en aquest sentit.

Per a això, d'una banda, s'estan organitzant jornades en les quals a més de difondre la iniciativa, es resolen els dubtes jurídics que planteja la seva aplicació. Així, el passat 20 de març conjuntament amb l'Ajuntament de Terrassa i sota el títol “Com fer front a la manca d'habitatge social?” es va donar a conèixer l'experiència de Terrassa, - el primer ajuntament que ha iniciat expedients sancionadors contra bancs -,  a més de 200 persones, entre tècnics municipals i activistes de la PAH. I el proper 20 de maig, al llarg del matí, juntament amb la Diputació de Girona s'organitza un nou seminari aquest cop dedicat principalment a tècnics municipals de la província.

D'altra banda, més enllà d'organitzar jornades de formació, l'Observatori DESC està impulsant l'aplicació de la moció a través dels ajuntaments interessats i dels responsables de política municipal dels diferents grups polítics amb representació territorial.

Finalment, s'està treballant en l'elaboració d'una guia útil dirigida als ajuntaments interessats en aplicar de la moció.  La intenció de la guia, més enllà de resoldre els principals dubtes que planteja el procediment, és propiciar el contacte entre l'Observatori i les corporacions locals interessades a abordar la problemàtica.