L’anunci de l’aprovació del Decret Llei de Mesures Urgents en Matèria d’Habitatge  demostra que el govern de Catalunya disposa de competències per mobilitzar cap al lloguer social els pisos buits propietat de la banca i per aturar la compra massiva d’immobles per part de fons voltors.

La mesura, però, tindrà un efecte molt limitat ja que no afronta la problemàtica creixent dels desnonaments.

En realitat, les “mesures d’urgència” que preveu el Govern formen part de la Llei pel Dret a l’Habitatge de 2007 i per tant podrien  haver-se aplicat fa més de 7 anys.

Davant  la imminent aprovació del  Decret  Llei de Mesures Urgents en Matèria d’Habitatge les entitats impulsores de la Iniciativa Legislativa Popular de Mesures Urgents per fer front a l’Emergència Habitacional i la Pobresa Energètica sol·licitem al Govern una reunió urgent per conèixer els detalls i poder així participar de manera informada en l’elaboració de les propostes.

La  ILP d’Habitatge reinvindica la necessitat de promoure  mesures urgents a l’alçada de la situació d’emergència habitacional que afecta a Catalunya. Això significa d’una banda intervenir en el parc desocupat, gairebé 500.000 pisos a Catalunya, i d’una altra aturar els desallotjaments ja siguin hipotecaris o per impagament de lloguer i impedir els talls de subministraments.

La PAH i l’Observatori DESC hem denunciat en nombroses ocasions la  passivitat del govern davant l’adquisició per part de fons voltors d’immobles a preus de saldo que fàcilment podrien passar a formar part del parc d’habitatges socials. Totes dues entitats hem reiterat la possibilitat de les administracions d’aturar aquestes operacions en zones d’alta demanda residencial exercint el dret de tanteig i retracte previst a la Llei d’Habitatge de 2007. L’anunci del govern, però, arriba tard ja que els bancs s’han desfet d’una part important dels pisos i solars de què disposaven. Ens preocupa també que les polítiques d’ajustament limitin la capacitat d’intervenir de forma decida. Alhora, volem aprofitar per recordar que la pròpia Generalitat està malvenent patrimoni públic a fons voltors.  

Pel  que fa a la proposta de creació d’un Registre de Pisos Buits mencionar que per a que aquest tingui sentit cal que incorpori tots els habitatges buits, començant pels que són propietat de bancs i fons voltors amb independència de si provenen o no d’un procés d’execució  hipotecària. El Govern no pot obviar els centenars de pisos buits en mans de promotores i fons voltors que ni tan sols s’han arribat a comercialitzar, o el despropòsit que suposa la concentració de pisos buits per part de la SAREB.

De fet, el gruix de mesures que efectivament podrien fer front a la situació d’emergència habitacional estan previstes en la ILP d’Habitatge que va iniciar el tràmit al Parlament el passat mes de juliol de 2014. Una ILP que compta ja amb el suport de més de 40.000 signatures.

Amb l’anunci  d’aquest Decret Llei el Govern reconeix el que la ciutadania fa anys  que clama. Avui es pot acabar amb els desnonaments i garantir el dret a  l’habitatge mitjançant l’expropiació de l’usdefruit dels milers de pisos  buits que hi ha Catalunya en mans de les entitats financeres, immobiliàries i  grans propietaris. Per  fer-ho, però, no serà  suficient amb mesures impulsades des de dalt que  no compten amb la  participació activa de la ciutadania organitzada. Sabem que avui es pot, i s’ha de fer.