L’Observatori DESC, Educació per l'Acció Crítica (EdPAC- GIDHS) i Entrepobles presentem l'informe sobre el dret a l'alimentació adequada el proper dimecres dia 10 de desembre a la sala de conferències del Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona (C/ Carrer Regomir 3, metro L4, Jaume I). Hi assistiran persones que han col·laborat en el procés participatiu de l’informe, com ara Albert Sales, Jaume Saura, Montse Benito o Jordi Foix.

L'informe destaca, en primer lloc, l'actual situació d'atur i empobriment a Catalunya (gairebé un 20% de la població sota el llindar de la pobresa), conseqüència de la crisi i les retallades en l'àmbit social, que fa que moltes famílies vegin vulnerat el seu dret a l'alimentació. Les rendes més baixes han caigut un 46,6% els últims anys, i entre 2011 i 2013 es van denegar 37.000 demandes de la Renda Mínima d'Inserció. Al mateix temps, la Generalitat disminuïa en 2 milions el pressupost per a les beques menjador el 2012, mentre que 50.000 infants no podien menjar carn o peix cada dos dies i 2.800 tenien dèficits alimentaris, segons l'informe del Síndic de Greuges de l'any següent. L'aplicació d'aquestes mesures regressives suposa un incompliment important dels compromisos adquirits a nivell internacional.

En aquest sentit, l'informe també analitza el dret a una alimentació adequada com a dret humà reconegut a diferents instruments internacionals que l'Estat espanyol ha ratificat, entre ells el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC). Aquests compromisos generen obligacions de respectar, protegir i garantir els drets que recullen.

L'informe reclama la necessitat d’un gir a les polítiques públiques orientades a garantir el dret humà a una alimentació adequada. Recomana abordar les causes estructurals de la malnutrició de forma integral i no centrar-se de forma exclusiva en enfocaments assistencialistes i pal·liatius, sovint externalitzats en organitzacions del tercer sector com els bancs d'aliments o els menjadors socials. Cal un desenvolupament legislatiu que vetlli pel dret a l'alimentació i mesures polítiques que vagin més enllà de la qualitat i la comercialització dels aliments i tinguin un enfocament de drets humans.

D’aquí que es presentin també propostes com una aposta pel sistema agroalimentari català a través, per exemple, l’autoconsum d’aliments mitjançant l’horticultura en l’espai urbà i els menjadors escolars ecològics a les escoles, els quals ofereixen una dieta saludable i equilibrada al mateix temps que afavoreixen el sector agrari. Així mateix, és necessari el redisseny de polítiques integrals que tinguin en compte tot el cicle del sistema alimentari, la producció, distribució i consum d'aliments. Per una banda, facilitant l'accés a la terra per les persones que volen produir, recuperant teixit productiu local per a la petita i mitjana producció, facilitant que l'ajuda alimentària es gestioni de forma descentralitzada. D'altra banda, el canvi mitjançant criteris de proximitat en la compra pública també permetrien enfortir els mercats socials.

Les més de 50 entrevistes realitzades tant a actors institucionals, acadèmics especialitzats en matèria de drets humans, organitzacions socials, així com a les mateixes persones afectades a dos districtes de la ciutat de Barcelona (Nou Barris i Ciutat Vella), han permès sortejar l’absència de dades oficials i el silenci respecte la problemàtica alimentària per part del Govern. S'identifica una manca de protocols i per tant diagnòstics de les necessitats en aquest àmbit, així com descoordinació i insuficiències a nivell organitzacional i de recursos.