L'Ajuntament de Barcelona va presentar al mes de novembre el projecte de Pla pel Dret a l'Habitatge de Barcelona 2016-2026, que ha de substituïr el Pla de l'Habitatge de Barcelona 2008-2016. El dia 27 de desembre va acabar la fase d’exposició pública i, un cop finalitzades les actuacions prèvies, el pla se sotmetrà a la votació del Plenari Municipal per a la seva aprovació, prevista pel proper mes de gener.

El pla local d'habitatge és un dels tres instruments de planificació i programació d'habitatge que estableix la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Els plans locals d'habitatge són l'element clau de les polítiques d'habitatge a nivell local, ja que "determinen les propostes i els compromisos municipals en política d'habitatge i són la proposta marc per a concertar polítiques d'habitatge amb l'Administració de la Generalitat".

És per això que el Pla pel Dret a l'Habitatge de Barcelona presenta un potencial d'impacte molt rellevant en la situació del dret a l'habitatge a la ciutat. A més, el projecte de Pla pel Dret a l'Habitatge de Barcelona amplia la vigència mínima de 6 anys i proposa una vigència de 10 anys, motiu pel qual el seu contingut i previsions, prenen una rellevància encara major.

Des de l'Observatori DESC hem fet una valoració del Pla pel Dret a l'Habitatge de Barcelona 2016-2025 des d'una perspectiva de drets fonamentals, que ha estat presentada en el tràmit d'informació pública. La podeu consultar a la nostra web (document adjunt)

Com a resum de les actuacions que proposa el Pla pels propers 10 anys, cal destacar que: (1) les mesures per a revertir l'emergència són múltiples però caldria augmentar-ne la intensitat i reforçar el dret als subministres bàsics com a element essencial del dret a l'habitatge, (2) les actuacions per garantir el bon ús de l'habitatge i la seva funció social són força completes però caldria calendaritzar i accelerar-les, (3) s'aposta clarament per ampliar el parc social però caldria preveure un ús més actiu dels mecanismes disponibles per aconseguir els ritmes desitjables d'activació del parc d'habitatge social establerts per la Llei catalana del dret a l'habitatge, i (4) es planteja un canvi d'enfocament de les polítiques de rehabilitació per centrar-les en els residents, però caldria concretar i explicitar el seu impacte en el manteniment d'aquests i en la generació d'habitatge assequible.