L'Observatori DESC valora positivament els avenços de la comissió mixta de desnonaments de l'Ajuntament i les polítiques d'habitatge que es van presentar aquest dimarts 19 al Consell de l'Habitatge Social de Barcelona, on vam participar. A la sessió plenària, el govern municipal va fer balanç del treball realitzat en el marc dels grups de treball de la comissió mixta de desnonaments, especialment l'aprovació del nou Reglament de la Mesa d'Emergència d'Habitatge i la revisió dels protocols d'actuació en cas de desnonaments posant en marxa la Unitat contra l'Exclusió Residencial (UCER) i el Servei d'Intermediació en Pèrdua d'Habitatge i Ocupacions (SIPHO).

El nou Reglament de la Mesa d'Emergència Social per pèrdua d'habitatge donarà resposta a algunes de les necessitats que veníem assenyalant en els darrers anys, així com a l'adaptació al nou marc legal de la Llei 24/2015. A més, celebrem que en el document de treball definitiu del Reglament d'Emergència s'hagi eliminat el requisit d'uns ingressos mínims per als sol·licitants, així com que s'inclogui entre els sol·licitants les persones que estan en situació d'ocupació en precari.

No obstant això, lamentem que finalment no s'hagi inclòs com a possibles sol·licitants de la Mesa d’Emergència les persones estrangeres sense permís de residència vigent. L'Observatori DESC va presentar un informe al grup de treball defensant la plena compatibilitat de la seva inclusió amb l'ordenament jurídic vigent, i mostrant el risc que la situació de discriminació en què es troben, propiciada per la Llei d’Estrangeria, es vegi agreujada per les dificultats en l’accés normalitzat als serveis municipals. Per aquesta raó, demanem al govern municipal que, en cas que finalment mantingui l’exclusió de les persones en situació irregular de la Mesa d’Emergència, es comprometi a crear un circuit alternatiu que doni resposta a les persones que es troben en risc de pèrdua d'habitatge.

Des de l'Observatori DESC volem fer notar també les dificultats en què es troben moltes de les persones que viuen en situació d’emergència habitacional per empadronar-se. En aquest sentit, el fet de que l'empadronament de tots els membres de la llar continuï sent un requisit d’admissió a la Mesa, genera greus problemes per garantir el dret a un reallotjament digne i adeqüat. Les dificultats per a l’empadronament les tenen sobretot aquelles famílies que estan llogant habitacions, ocupant en precari o en situacions d’infrahabitatge. En aquest sentit, valorem positivament el compromís del govern per crear una comissió transversal que analitzi les dificultats per fer efectiu l’empadronament, amb l’objectiu que es posin més facilitats per garantir un accés al registre municipal de totes les persones que viuen a la ciutat de Barcelona.

Finalment, volem recordar que la Mesa d'Emergència és un recurs d'urgència davant de situacions de pèrdua d’habitatge. Per tant, convé donar resposta a la situació de les persones en risc d'exclusió residencial en el període més breu possible, i en tot cas, en menys dels 6 mesos de vigència de la resolució estimatòria. Per aquest motiu, és fonamental avançar en la mobilització de pisos buits per tal d'ampliar el parc públic de lloguer social per tal de garantir un reallotjament digne i adequat.

Com a entitat promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) contra l’Emergència Habitacional i la Pobresa Energètica, considerem molt positiu el compromís i esforç de l'Ajuntament de Barcelona per implementar la Llei 24/2015. En aquest sentit, la nova Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) actuarà de forma preventiva per aturar desnonaments i ampliar el parc públic d’habitatge a través de la mobilització de pisos buits, a partir de les eines que dóna la Llei 24/2015. Considerem que és prioritària la tasca d’aquesta unitat per tal d’agilitzar els procediments sancionadors de l’administració, en pràctiques irregulars com ara l’incompliment dels grans tenidors d’habitatge de l’obligació que tenen d’oferir lloguer social. És molt valuosa també l'aportació de dades al respecte per poder fer un seguiment de la implementació de la llei.

Les mesures presentades ahir responen a un compromís renovat per fer efectiu el dret a l'habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. Venim d'un model basat en la criminalització de la pobresa vinculada a la manca d'habitatge i de la permissivitat amb les entitats financeres i grans tenidors en l’incompliment de la funció social de l’habitatge. Per tant, és un gran pas el reconeixement de la situació d’emergència habitacional existent a la ciutat, així com les noves mesures per implementar des de l’administració unes noves eines guanyades des de la mobilització social. L'aposta pel lloguer, l'habitatge cooperatiu i d'altres formes alternatives de tinença, així com per la funció social de l'habitatge, ha de ser el pilar de les polítiques públiques en aquesta matèria, així com la participació social en el seu disseny.

En aquesta línia, considerem que l’inici del procés participatiu per elaborar el Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona 2016-2026 ha de convertir-se en l’espai on forjar un nou model per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat, revertint la situació d’emergència habitacional i promovent noves formes cooperatives d’accés a l’habitatge.