La crisi económica-financera s’ha utilitzat per justificar una sèrie de reformes legislatives i de polítiques d’austeritat que suposen un incompliment de les obligacions d’Espanya en matèria de drets socials en general i del dret a una alimentació adequada en concret.

Per denunciar aquesta situació, Educació per l’Acció Crítica (EdPAC), el Grup d’Investigació en Drets Humans i Sostenibilitat de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, l’Observatori DESC, Entrepobles, Espai Social i Formació d’Arquitectura (ESFA), VSF Justícia Alimentària Global. Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya, Xarxa Consum Solidari i Associació Salut i Agroecologia (AsiA) van presentar el 14 de juny passat un informe davant el Consell de Drets Humans de Nacions Unides.

L’informe, elaborat a partir de 60 entrevistes a representants institucionals, organitzacions socials i persones afectades per la crisi, recull l’especial impacte de la crisi en el dret a una alimentació adequada.

Des de 2008 s’ha multiplicat per cinc el nombre de persones aturades, arribant al voltant de 6 milions d’aturats a tota Espanya a finals de 2013. La política impulsada per les administracions públicas, no obstant, s’ha traduït en retalladles a l’inversió pública destinada a atendre les necessitats de la població en especial situació de vulnerabilitat, com les prestacions per atur i les prestacions no contributives. Segons dades de la Federación Española de Bancos de Alimentos, Càrites i Creu Roja,  almenys tres milions de persones viuen en condicions de pobresa severa i no poden assumir el cost de la cistella de la compra i es veuen obligades a recorrer a menjadors socials i bancs d’aliments.

Cal destacar l’impacte diferencial entre homes i dones que comporta el desmantellament del tercer sector i l’eliminació de subsidis a la dependencia. Les administracions han decidit prescindir d’assumir, gestionar i afrontar la crisi de les cures (inclòs el dret a l’alimentació), relegant la seva responsabilitat a l’àmbit privat i augmentant la càrrega en les llars i especialment en les dones, aquesta responsabilitat.

Tan sols a Catalunya la Creu Roja va ajudar l’any 2012 a 90.000 nens i nenes en risc d’exclusió, un 37% més que en l’any anterior. El risc de pobresa extrema a Catalunya ha augmentat més del doble amb la crisi, d’un 3,5€ al 2006 a un 7,3% al 2011, sent més de dos milions i mig de persones. Aquest increment de la pobresa es degut a un brusc descens de les rendes més baixes. En aquest context cal recordar que les prestacions socials a Catalunya es troben en un moment crític després que van ser retallades a l’estiu de 2011.

A l’agost de 2013 un informe del Síndic de Greuges de Catalunya alertava que prop de 50.000 nens i nenes catalans no poden menjar carn o peix almenys una vegada cada dos dies, o sigui, no mengen proteïnes de manera regular. L’informe assenyalava: “no es pot dir que els nens a Catalunya passin gana però si hem constatat desenes de milers de casos de malnutrició infantil”

La reducció de beques escolars és un punt crític pel que fa a la garantia del dret a una alimentació adequada pels nens i nenes a tot l’estat espanyol. En el cas de Catalunya, per exemple, entre el curs 2013-2014 i el curs 2009-2010 hi ha hagut una reducció de beques que ha deixat fora d’aquesta prestació a 8.460 menors d’edat.

Aquest retrocés en matèria d’alimentació contradiu els compromisos assumits per l’Estat español a través del dret internacional dels drets humans que obliguen a realizar els majors esforços i fins al màxim dels recursos disponibles per implementar polítiques que garantitzin la protecció del dret a una alimentació adequada, en especial de les persones en situació de vulnerabilitat.

Per consultar l’informe AQUÍ