Jordi Borja, President de l'Observatori DESC

No cal esperar l'ocasió de fer la necrològica d'una persona per celebrar els seus mèrits. Fins i tot, tampoc cal fer-ho pel fet d'obtenir un guardó o un premi  que encara que com en aquest cas, el premi Príncipe de Asturias, estigui justificat, és gairebé sempre un resultat de modes, capricis, càlculs diplomàtics o pressions de grups editorials o ideològics.

Saskia Sassen es va fer famosa amb el llibre de les Ciutats Globals. Una obra discutible i discutida però que va obrir una via d'investigació social i d'estratègia econòmica per les ciutats. La crítica que se li pot fer és que va reduir les ciutats globals a New York, Tòquio i Londres però va facilitar que amb els mateixos criteris es pogués establir que totes les ciutats, especialment les grans, són totes parcialment globals i parcialment locals, i així va donar lloc al terme "glocal". Posteriorment ha ampliat el seu camp de treball com es mostra en  obres com “Los espectros de la globalización”. “Una Sociología de la globalización y Territorio”, “Autoridad y derechos” (publicades en castellà per Editorial Katz i Ciudad y globalización)

En els darrers anys ha accentuat la visió crítica de les grans ciutats d'Amèrica i Europa. Ha denunciat la marginació o exclusió d'àmplies capes de la població (joves, immigrants, aturats, minories ètniques, classe obrera tradicional, etc), les polítiques repressives en les ciutats centrals i la progressiva demolició de la ciutat com a àmbit de ciutadania. Ha comparat les polítiques d’austeritat com a polítiques de “neteja ètnica” i ens ha advertit de la tendència a la “feixistització” de les ciutats del món anomenat "desenvolupat" i teòricament democràtic. A Barcelona ja vam tenir un exemple amb les sinistres normes de civisme del 2006, més pròpies de l’extrema dreta que d’un govern suposadament socialista.

Saskia ha vingut algunes vegades a Barcelona, una d’elles per donar suport a la defensa del patrimoni industrial i en especial de Can Ricart.

Per molts comentaristes, la gran aportació de Saskia Sassen és el “descobriment” de les ciutats globals. És precisament el seu treball més discutible, com ja hem assenyalat. No hi ha ciutats globals i ciutats que no ho són, hi ha diversos graus de “globalització”, és a dir, d’inserció en xarxes econòmiques, socials, culturals, etc. Podem dir que per exemple Los Ángeles és més global que Dakar o Madrid, més que València però totes estan més o menys integrades en relacions globals. Són molt més interessants els seus treballs dels darrers anys. I cal agrair la seva denuncia de les creixents desigualtats que es produeixen a les regions urbanes. Saskia desmitifica les famoses “ciutats globals” que ella mateixa va contribuir a mitificar. En una època en que els acadèmics de les ciències socials han optat en nom de la neutralitat científica a abandonar el pensament crític, és un plaer que hi hagin personalitats com Saskia Sassen que hagi fet el camí invers.

La seva obra actual ens exposa uns territoris urbans que no són una idíl·lica ciutat on conviuen poblacions civilitzades i on l’espai públic és completat i en gran part substituït per les xarxes. Al contrari, els espais públics urbans són avui una mostra de les desigualtats i un àmbit d’expressió dels conflictes socials.