Deute extern i DESC a Perú: Impacte del deute extern en el desenvolupament humà a Perú (fase I)

Contrapart local: Centro de Asesoría Laboral de Perú CEDAL

Inici d'activitats: març 2003 Finalització d'activitats: agost 2004.

La segona fase del projecte va començar el gener del 2005, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, Programa Barcelona Solidària 2002 i 2004. Import del projecte: 80.000€

L’objectiu d’aquest projecte és establir mecanismes sostenibles de vigilància social de l’impacte del deute extern sobre els DESC a Perú. Es tracta, per una banda, de vigilar la situació de l’endeutament extern peruà per tal de denunciar davant de l’opinió pública i dels tribunals nacionals i internacionals casos de corrupció i/o violació dels drets humans econòmics, socials i culturals.

D’altra banda, es van formular alternatives viables de desendeudament i es va celebrar un tribunal ètic a Perú. Aquesta tasca va ser desenvolupada per la Plataforma Peruana de Derechos Humanos, Democracia y Desarrollo (PPDHDD) -el capítol peruà de la Plataforma Interamericana de Derechos Humanos, Democracia y Desarrollo (PIDHDD) -en col·laboració amb la Red Jubileo Perú i la Mesa Deuda y Desarrollo.

La Plataforma Peruana està integrada per quaranta-sis organitzacions de la societat civil peruana, entre ONG de drets humans, ONG de desenvolupament, organitzacions de dones, centrals de treballadors, camperols i pobles indígenes, entre d’altres. Totes aquestes entitats comparteixen l’objectiu comú d’exigir el compliment de les obligacions dels Estats establertes en el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC).

El projecte té com a objectiu específic promoure el debat i la denúncia sobre els impactes polítics, econòmics, socials, culturals i ambientals que han sorgit dels processos d’endeutament extern d’origen il·legítim i corrupte. Per això, es va constituir un grup de treball per argumentar jurídicament un cas emblemàtic de violació de drets econòmics, socials i culturals vinculat a la menor disposició de recursos del pressupost nacional pel pagament del deute extern. Aquest cas emblemàtic de violacions dels DESC va ser el "cas Elliot", que es refereix a la compra de papers de deute peruà que va causar un prejudici de 53 milions de dòlars a l'Estat. Aquest cas va ser investigat per la Comissió de Delictes Financers del Congrés de Perú.

El projecte també va organitzar un procés de mobilització i participació ciutadana que va permetre el disseny d’iniciatives concertades per trobar alternatives viables de solució a l’endeutament extern des d’una perspectiva de drets humans. En aquest sentit, es va organitzar una xarxa social orientada a difondre la més amplia informació sobre el deute extern i promoure la participació de la població organitzada. Es va crear la Xarxa Nacional de Vigilància Social del Deute Extern peruà i es va crear un Tribunal Ètic del Deute Extern amb l’objectiu de continuar reforçant la consciència respecte a que el deute compromet a tots i totes i que tothom ha de buscar un acord per a resoldre’l. El Tribunal està integrat per personalitats de reconeguda trajectòria moral i democràtica, els quals se’ls hi va presentar casos de deute il·legítim i/o corrupte per tal d’obtenir una opinió de caràcter ètic i de perspectiva jurídica i política.

La segona fase d'aquest projecte també va rebre el suport del Ajuntament de Barcelona (convocatòria Barcelona Solidària 2004) i té previst ampliar la xarxa de vigilància ciutadana i continuar amb noves investigacions sobre deute il·legítima durant 2005.