Mobilitat catalana: l’abast del model d’externalització
Aquest informe analitza els volums i repartiment de la contractació pública catalana en el sector econòmic de la mobilitat. Es tracta de la segona entrega sobre contractació pública catalana dins d'una iniciativa de recerca enmarcada en els projectes “Financerització vs. vida. Actuacions d'incidència per a la defensa dels béns i serveis comuns” de l’Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament, i “La governança econòmica de la ciutat en clau drets socials i justícia global”, de l’Ajuntament de Barcelona, de l'Observatori DESC. La primera entrega feia un estudi general de la contractació pública catalana i va detectar que 10 grans grups multinacionals concentren el 21% de les concessions i concursos públics catalans.
La concentració del volum de contractació pública adjudicat a grans empreses és preocupant en l’àmbit de l’estat espanyol, on el 2017 només el 28% dels adjudicataris van ser PIMES. Hi ha una millora evident si mirem l’adjudicació pública al nivell català: el 2019, el 76,9% dels adjudicataris de la Generalitat de Catalunya eren PIMES. Així i tot, només se’ls va adjudicar el 40,5% de l’import. Al costat de la contribució d’aquestes empreses a l’economia catalana, que el 2018 va ser del 59,4% del valor afegit brut a Catalunya, es demostra que queda molt camí per recórrer i fer la participació en la contractació pública menys depenent d’un nombre reduït d’actors.
Cal tenir en compte també que gran part de la contractació pública executada a Catalunya no es canalitza a través de la Generalitat, sinó a través d’entitats estatals i locals. Hem vist ja que en l’àmbit estatal, el grau de concentració és alt, i en altres nivells administratius fora de l’estat i la Generalitat, la informació sobre quin tipus d’empresa contracta no està sempre disponible. Per exemple, el sistema electrònic que utilitza l’Ajuntament de Barcelona no permet diferenciar entre PIMES i empreses grans. Per obtenir una imatge real de quins tipus d’actors empresarials contracten i quin és el nivell de concentració d’import en actors reduïts, cal analitzar les adjudicacions fetes a Catalunya a tots els nivell administratius.
Després d’haver elaborat una primera anàlisi de la contractació executada a Catalunya, però adjudicada en l’àmbit estatal, autonòmic i local (per l’Ajuntament de Barcelona), es va determinar que el 21% de tota la contractació executada a Catalunya entre 1998 i 2020 es va fer a només 10 actors empresarials. Aquestes anàlisis preliminars fetes a través de recerques pròpies donaven indicis que la concentració era particularment alta en organismes públics que gestionen serveis de mobilitat. Partint dels resultats d’estudis previs, el que ens proposem amb aquest informe és analitzar l’impacte dels grans grups empresarials actors en la contractació pública dels organismes que gestionen aquests tipus de serveis i infraestructures.
En aquest informe, hem acabat confirmant aquesta alta concentració en els organismes de mobilitat: un 37,3% de tot el volum adjudicat entre 2016 i 2020 s’ha fet a favor de només deu grups empresarials. Les qüestions que volem respondre en aquest informe són a quins grups s’adjudiquen aquests diners, i per a quin tipus de serveis.
El model outsourcing - subcontractació -, que implica externalitzar el màxim de parts del procés productiu per abaratir costos, comporta una davallada de la qualitat del servei proveït i un empitjorament de les condicions de les persones treballadores. La identificació dels majors actors contractistes és necessària per assolir una major coherència en contractació pública: tal com també s’ha assenyalat en informes anteriors, la majoria dels grans contractistes identificats a Catalunya han estat denunciats per violacions de drets humans al Sud Global, i també s’ha identificat com almenys un 5% del total de la contractació va a parar a empreses multiservei (EMS), conegudes per aplicar aquest model d’outsourcing o externalització i per adoptar pràctiques de dumping social que precaritzen les condicions laborals de les seves treballadores, i com un 17% s’adjudica a empreses vinculades a EMS.
En aquest informe, farem una petita introducció teòrica del model outsourcing, explicarem perquè és rellevant analitzar els organismes públics que gestionen serveis de mobilitat, exposarem els resultats obtinguts, explicarem un cas qualitatiu que exemplifica el model outsourcing en la contractació pública (AENA i les adjudicacions a favor de Sacyr), repassarem alguns mecanismes de control en la contractació pública a favor de les condicions laborals de les treballadores i en contra de la concentració de la contractació en poques empreses, i acabarem amb una conclusió i algunes recomanacions.