Mercantilització | Ciutats Lluita

“La part més important de ruralitzar una ciutat és fer comunitat”

La Marta és una educadora ambiental i biòloga nascuda a Ávila. Ha viscut a Granada, on va formar part d’una cooperativa agroecològica, i a Girona, entre d’altres. En Rubén, doctorand en física ambiental, és de Font de la Guatlla, entre Poblesec i Sants, on es va criar. Va marxar a estudiar a l’estranger i va tornar fa dos anys, just per implicar-se amb el naixement de Desenruna. Totes dues són membres del l’assemblea del col·lectiu Desenruna “Vallcarca serà rural o no serà” que auto-gestiona una part dels horts comunitaris d’aquest barri barceloní i que està estimulant el debat entorn de la transformació del model de ciutat i de vida que requereix el context actual d’emergència climàtica. Ofereixen una alternativa d'espai públic comunitari que fomenta la participació activa com a mur de contenció de les dinàmiques de gentrificació i especulació immobiliària.

La pandèmia ha fet encara més evident la manca d’espais públics verds, desmercantilitzats i inclusius on la ciutadania es pugui organitzar, socialitzar i participar políticament. En part, Desenruna neix com a resposta a la pandèmia, quan encara no es podia sortir del municipi però tothom tenia necessitat d’espais naturals i d’esbarjo. Ara bé, el projecte també reivindica, més enllà de la pandèmia, barris i ciutats que puguin garantir la seva sobirania alimentària i comunitats amb forts vincles d'inclusió entre les veïnes, fet que tant la Marta com en Rubén creuen que avui en dia no existeix a les grans ciutats.

“Quan vaig arribar a viure a Barcelona no estava molt convençuda d’haver-me mudat a ciutat”, diu la Marta, però des que va descobrir que enmig de Vallcarca hi havia horts com els de Desenruna confessa que no vol marxar. En el mateix sentit, en Rubén sempre havia tingut la idea d’emancipar-se a un poble, fugint de la ciutat, fins que es va trobar immers en aquest projecte comú. Per ell, el més valuós d’iniciatives així és generar espais de socialització al barri que no passin pel consum.

“És imprescindible saber amb qui vivim”

“La part més important de ruralitzar una ciutat és fer comunitat”, coincideix la Marta. A un poble tothom es coneix i tothom sap què fa cadascú, què necessita algú en un moment donat: “Si la Maria té mal d’esquena, doncs tothom ho sap i li portes una sopa”, exemplifica la Marta; mentre que aquí al voltant dels horts de Vallcarca ella mateixa l’altre dia va acompanyar un company de Desenruna al metge perquè tenia COVID-19: “És imprescindible saber amb qui vivim”.

Precisament, Desenruna va a l’arrel del debat sobre recuperar la ciutat i fer-la habitable i inclusiva. L’eslogan del col·lectiu és “Vallcarca serà rural o no serà”, mentre que a Twitter se les pot trobar per @RuralSera, directament. La seva visió i manera d’entendre el barri apunta en la direcció de deconstruir la ciutat per fer-la més rural, però fins a quin punt això és possible? Què entenem per “ruralitzar” el barri i la ciutat?

Des del seu punt de vista més personal, ruralitzar és teixir comunitat al voltant d’un projecte comú i un estil de vida més entrellaçats, tant si es viu a un poble, barri o ciutat. La prioritat, doncs, està en la forma de relacionar-se i no tant en on fer-ho, si a l’entorn urbà o el rural. Per a la Marta ruralitzar una ciutat no és inviable ni utòpic. Està convençuda que tothom podria tenir una experiència com la dels horts de Vallcarca. Ara bé, és urgent alliberar més espais verds per conrear. “No oblidem que, al final, nosaltres estem fent això possible perquè estem okupant uns terrenys”, diu la Marta. “Cal recuperar més terrenys en mans de les empreses privades que els estan acaparant només amb intenció d’especular”. Per això també caldrien recursos de les institucions públiques per recuperar terrenys i fer-los públics. “No és impossible”, diu la Marta. És només qüestió de voluntat política per apostar per un model de justícia climàtica que garanteixi el dret a la ciutat de totes les persones, a tots els territoris.

Als inicis de Desenruna ni la Marta ni en Rubén es pensaven que tindrien tanta producció. Quan van començar, en Rubén imaginava que d’aquí només en sortirien “quatre tomàquets”, fins que l’estiu passat ja van tenir molta producció i quan venien a collir cada setmana hi havia dies en que les voluntàries no s’ho podien endur tot. Quan els sobren aliments, ho poden cedir a d’altres causes. No obstant això, un principi essencial del projecte de Desenruna és no ser “assistencialista”. És a dir, el projecte busca empoderar les persones per a que participin, s’involucrin, facin comunitat i, entre totes, recuperin la ciutat. Al final els horts són del barri i des de Desenruna animen a totes les veïnes a prendre’n cura. Això no treu que si hi ha algú que participa a les jornades de treball però que en algun moment va just d’estalvis o necessita més menjar pel que sigui, l’assemblea es pugui organitzar per assegurar que de cada collita aquella persona en té una part garantida.

“Cal incentivar un canvi de valors de la societat i ruralitzar els valors de la ciutadania”

Malgrat l’èxit i popularitat de projectes com aquest, Desenruna i la resta de col·lectius han patit dos intents de desokupació en l’últim any. A l’estiu i al desembre de 2021 grues de l’empresa Núñez & Navarro (propietària dels terrenys) es van presentar als solars per, aparentment, fer càlculs i prospeccions. Immediatament, totes les col·lectives del barri es van presentar als solars i van convènçer a les grues (a qui els hi faltava un permís) de retirar-se. I és que Vallcarca és un barri amb un arrelament comunitari força desenvolupat. La Fusteria VKK és el centre neuràlgic de les entitats del barri, on hi fan activitats i assemblees el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, la Xarxa d’Aliments de Vallcarca, Heura Negra, l’Assemblea de Vallcarca, entre d’altres, i on també hi ha una biblioteca comunitària, Anarres VKK. “Membres de Desenruna hem anat a vegades a ajudar a aturar desnonaments”, expliquen la Marta i en Rubén, i “quan N&N va venir amb les excavadores als terrenys dels horts, moltes persones d’altres col·lectius van ser les primeres a arribar”.

“Desenruna ens ho hem fet nosaltres”, conclouen. I és que un dels elements que tant la Marta com en Rubén volen posar de relleu és l’auto-gestió comunitària, com el fet de que no sigui l’Ajuntament qui ha cedit els espais. “Necessitàvem crear comunitat i l’hem sabut crear des de zero”. El que reinvidiquen, per tant, no és només que les institucions “cedeixin espais, que també és necessari” i ho reclamen dia a dia, però creuen que la transformació que més cal incentivar és “un canvi de valors de la societat i ruralitzar els valors de la ciutadania”, transformant les formes de vida més individualistes per d’altres més comunitàries.

---

MÉS INFORMACIÓ

Descobreix més històries de lluita!

Accedeix a totes les activitats del projecte a la pàgina "La lluita pel dret a la ciutat i la defensa dels DESCA a la Barcelona global"!