Com ja va passar fa quatre anys amb el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 24/2015 impulsat pel Govern de Mariano Rajoy, el PP torna a alinear-se amb la Banca i els grans actors privats i recorre de nou al Tribunal Constitucional l’ampliació de la llei aprovada el desembre passat. A diferència de 2016, el recurs, admès a tràmit el 14 de juliol, no comportarà la suspensió automàtica dels articles recorreguts i aquests seguiran vigents almenys fins que no hi hagi sentència.

En una roda de premsa convocada el passat 22 de juny, el líder del Partit Popular Català, Alejandro Fernández, anunciava la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra els Decrets llei 17/2019 i 1/2020, situant el focus en aquelles parts específiques que amplien la Llei 24/2015 i fent un discurs reaccionari en contra de qualsevol canvi a favor del dret a l’habitatge a Catalunya.

Segons Fernández, els decrets “suposen un atac frontal al dret a la propietat privada i una vulneració competencial en matèria de drets” i considera que converteixen Catalunya en una espècie de paradís ‘okupa’ i persegueixen el propietari. Malauradament, aquest discurs estigmatitzador contra el fenomen de l’ocupació no és nou i segueix la línia d’altres líders del partit com Xavier Garcia Albiol.

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 volem desmentir algunes de les afirmacions realitzades pel líder del PP a Catalunya i alhora convidar-lo a alguna de les assemblees de qualsevol de les PAH’s del territori perquè pugui de veure de primera mà la situació de milers de famílies que a dia d’avui no poden accedir a un habitatge en condicions al nostre país.

En primer lloc, Fernández sempre juga -ja ho va fer durant la convalidació dels textos al Parlament- amb un fals concepte de propietari que confon a qui no conegui el contingut de la llei per fer-nos creure que algunes mesures poden afectar petits tenidors. En aquest sentit, volem deixar clar que l’obligació d’oferir un lloguer social abans de promoure el desnonament d’una família vulnerable, tal com estableix la norma, només s’aplica a grans tenidors amb més de 15 habitatges en propietat. Per tant, en cap cas parlem de petits estalviadors que tenen un pis per complementar la seva pensió, com sovint es vol fer creure.

En segon lloc, l’ampliació de desembre que regularitza en alguns casos les famílies que es troben en situació d’ocupació en precari genera obligacions a un nombre encara més reduït d’actors privats i que són literalment “les entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària, d’acord amb la legislació mercantil”, així com “els fons de capital risc i de titulització d’actius”. Aquests són realment els interessos que defensa el PP, com és habitual: els dels grans actors que es lucren i especulen amb un bé bàsic com és l’habitatge.

Fetes aquestes consideracions, remarquem que, després de recuperar alguns dels articles suspesos el febrer de 2019, el Grup Promotor de la Llei vam treballar de valent per ampliar-ne alguns dels supòsits i adaptar-los al nou escenari d’emergència habitacional, gairebé cinc anys després de l’aprovació del text original. Com sempre hem defensat, la llei, pionera a l’Estat, posa per primer cop el focus sobre els grans tenidors d’habitatge i els co-responsabilitza en la defensa del dret a l’habitatge de milers de famílies catalanes en situació de vulnerabilitat.

L’atac del PP torna a demostrar el nul compromís del partit amb la garantia dels drets dels col·lectius més vulnerabilitzats i posa de manifest la seva fèrria defensa dels interessos de bancs i fons voltors, que són culpables de l’actual situació. A més, de nou genera un discurs d’odi cap a les famílies que s’han vist forçades a ocupar en precari un habitatge i hi posa una diana perquè se les segueixi estigmatitzant.

L’ocupació és un fenomen que només es pot explicar per l’actual situació de col·lapse de les Meses d’Emergències Socials de Catalunya, la borsa de pisos públics per donar sortida a famílies desnonades, que compta amb llistes d’esperes que poden allargar-se fins a dos anys i el nul parc de lloguer social que tenim a Catalunya que no arriba a l’1,5%. És evident que Fernández i la resta de diputats del Partit Popular mai no es trobaran en la situació d’haver de viure en una habitació d’una pensió durant aquest termini i la seva manca d’empatia i humanitat provoca que es dediquin a obstaculitzar mesures com aquesta i no moure un dit per canviar la situació.

L’admissió a tràmit del recurs presentat pel Partit Popular no farà que el Grup Promotor retrocedim ni un pam en la defensa del dret a l’habitatge i, com hem fet sempre, seguirem treballant perquè la llei es desplegui amb la màxima efectivitat i puguem viure en un país lliure de desnonaments. Ni el PP ni la banca, podran amb una llei que es va impulsar des de la ciutadania i que ha canviat la vida de milers de persones al nostre territori.

Exigim a la resta de forces polítiques que defensin la llei i treballin per la implementar-la en la seva totalitat. Hi ha vides en joc!