Observatorio del Agua de Terrassa (OAT): Gobernanza democrática del agua en Terrassa en el marco del común
Avançant vers la consolidació de l’OAT com experiència en l’àmbit de la innovació en el govern de serveis públics
Aquest projecte es va plantejar durant els primers mesos de funcionament l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT). En aquell moment es preveia que seria necessari un treball que permetés avaluar els avenços d’una proposta altament innovadora en govern participat de serveis bàsics.
L’OAT sorgeix del procés de remunicipalització de Terrassa i marca fites importants com ser part de l’administració i alhora comptar amb l’autonomia suficient per treballar. Repte que incideix en el nucli de les estructures pròpies de l’administració pública i de les institucions de govern en general. El marc dels comuns parteix de la reciprocitat entre democràcia i govern. L’OAT, com òrgan adscrit al govern del servei de l’aigua, s’erigeix com una oportunitat i un potencial en aquest sentit. Aquesta situació comporta l’existència d’una relació inherent i simultània entre l’àmbit de la recerca i l’aplicació, per vies de mecanismes de funcionament de l’OAT, en com es treballen i exerceixen les relacions amb el teixit de ciutat, la ciutadania terrassenca, les dinàmiques de treball i de funcionament del dia a dia, tant del servei, com de l’OAT, com dels propis serveis tècnics municipals. L’OAT es plantejava dur a terme el govern de l’aigua de la ciutat entesa aquesta com un comú d’aquí la centralitat dels comuns, la coproducció i el co-govern, buscant mecanismes i vies per superar el que ha estat la participació en el marc de l’administració pública fins el moment.
En aquest sentit, el projecte, que consta de tres parts, es proposa analitzar la implementació, aplicació i desplegament des dels preceptes de l’OAT com espai-eina que forma part del govern amb anhels d’establir un equilibri entre l’autonomia (autogovern) i ser part de la institució municipal. Aquesta conjuntura, permet treballar en la definició dels límits i les interseccions entre els espais fora de l’administració i els espais propis de l’administració. Un espai estret, un franja petita però en la qual s’hi acumula tota la tensió d’aquestes dues esferes (mecanismes de treball, codis de comunicació, imaginaris col·lectius diferenciats, objectius no sempre coincident, etc.)
