La nova agenda urbana i el dret a la ciutat

S'aprova l' "Agenda dels pobles i ciutats Catalunya 2050", l'aplicació de la Nova Agenda Urbana de Nacions Unides

L’any 2016 es va celebrar a Quito (Equador) la cimera d’Habitat III organitzada per Nacions Unides,  en la qual es aprovar la Nova Agenda Urbana (NAU) que guiaria els desenvolupaments dels nostres pobles i ciutats durant els propers 20 anys. Fruit de les mobilitzacions i la incidència política feta per part de la societat civil, es va aconseguir que el dret a la ciutat quedés recollit en el text final de la NAU, al seu apartat 11, de la següent manera: “Compartim l'ideal d'una ciutat per a tothom, referint-nos a la igualtat en l'ús i el gaudi de les ciutats i els assentaments humans i buscant promoure la inclusió i garantir que tots els habitants, tant de les generacions presents com futures, sense discriminació de cap tipus, puguin crear ciutats i assentaments humans justos, segurs, sans, accessibles, assequibles, resilients i sostenibles i habitar en ells, a fi de promoure la prosperitat i la qualitat de vida per a tothom. Fem notar els esforços d'alguns governs nacionals i locals per consagrar aquest ideal, conegut com “el dret a la ciutat”, en les seves lleis, declaracions polítiques i cartes».

Cal destacar el rol de la Plataforma Global pel Dret a la Ciutat, de la qual l’ODESC és membre, –amb una xarxa internacional com Habitat International Coalition (HIC) i moviments socials, governs locals i entitats al darrere-, que va fer seguiment de tot el procés i participar de debats clau al respecte, tant en el marc d’ONU-Hàbitat, l’agència organitzadora de la conferència, com als esdeveniments alternatius.

Cinc anys més tard, durant 2021, es va participar d’un procés anomenat “HabitatIII + 5”, en què s’avaluava en quin grau s’havia acomplert la NAU i quins havien estat els avenços dels Estats a una Reunió d’Alt Nivell de Nacions Unides. El balanç era força decebedor ja que, “en general, les declaracions van assenyalar un distanciament d'un enfocament basat en drets, així com les lluites i prioritats de la societat civil, els moviments socials i governs locals i regionals”.

De forma posterior a Habitat III, els diferents nivells de govern havien d’explorar formes d’aplicació i aterratge de la Nova Agenda Urbana a tot el món. A l’estat espanyol es va aprovar l’any 2019 l’Agenda Urbana Española, tractant d’abordar les qüestions clau adoptades a nivell internacional.

Pel que fa a Catalunya, es va iniciar un procés en què es va crear l’Assemblea Urbana de Catalunya, l’any 2018, on l’Observatori DESC en formàvem part com a “observadors”. Durant aquests anys, s’han conformat debats territorialitzats i elaborat un text que s’ha anomenat “Agenda de pobles i ciutats 2050”. S’hi estableixen tres prioritats: l’equilibri territorial, la prosperitat econòmica i l’equitat social, amb dos eixos transversals com són la transició digital i la transició verda. Malgrat el contingut social de la mateixa, esdevé un repte prioritzar la perspectiva de drets en aquest tipus de documents, incorporada únicament al dret a l’habitatge. El text es va aprovar dimecres 22 de juny en la celebració de la 3a Assemblea Urbana de Catalunya.

Multimèdia

Agenda

No s'han trobat esdeveniments propers.

Segueix-nos a Twitter!