L’Observatori DESC instem el nou govern de Sánchez a revertir de forma urgent les mesures més dràstiques dels governs del Partit Popular en matèria de serveis públics, pobresa laboral i dret a l’habitatge i a l'energia:

Serveis públics i pobresa laboral:

1. Derogar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), coneguda com a “llei Montoro”, per retornar als ajuntaments l’autonomia local que permeti situar en primer terme les necessitats socials.
2. Aixecar les restriccions imposades als processos de municipalització de serveis, tals com la restrictiva taxa de reposició o la impossibilitat d’internalitzar els treballadors de l’empresa externa per subrogació. Establir la preeminència del criteri qualitat/preu i garantia de drets laborals dignes en la lliure decisió dels ajuntaments sobre la forma de prestació dels serveis públics.
3. Eliminar de la reforma laboral de 2012 la limitació de 12 mesos a la ultraactivitat dels convenis laborals, que eliminen tota capacitat de negociació col·lectiva per part dels i les treballadores. Abans de la reforma, el conveni laboral vigent es prorrogava indefinidament fins que empresa i treballadors acordaven un nou conveni. La limitació  de la ultra activitat del conveni establerta per la reforma laboral del Partit Popular fa decaure el conveni un any després del seu venciment oficial, fet que desproveeix els i les treballadores de tota mesura de pressió per assolir acords satisfactoris per als seus drets i condicions laborals.
4. Eliminar de la reforma laboral de 2012 la preeminència del conveni d’empresa per sobre del conveni sectorial, sobretot en relació a les empreses multiserveis, que s’han demostrat una màquina de reduir salaris, precaritzar feines i augmentar exponencialment la coneguda com “pobresa laboral”: persones amb sou que viuen en situació de pobresa per l’extrema precarietat de la feina. Des de 2012, el boom de les empreses multiserveis ha substituït el lucratiu negoci que foren al principi les Empreses de Treball Temporal, i han passat d’uns pocs centenars de treballadors a 65.000 en pocs anys. Realitzen tota mena de serveis per a d’altres empreses en règim de subcontractació, amb un conveni propi que habitualment és el Salari Mínim o similar, molt per sota del que les mateixes treballadores realitzaven anteriorment a l’empresa mare. El cas més paradigmàtic i conegut és el de les “Kellys”, les cambreres de pis de l’hosteleria, el conveni laboral de les quals situa el sou en 1.200 euros si són contractades com a tals, i en canvi cobren el salari mínim per la mateixa feina si són contractades per una empresa multiservei. Per tant, cal obligar a adequar-se al conveni sectorial, no al conveni d’empresa, que ha estat la trampa per on s’ha colat una forma més de pobresa laboral.

Dret a l’habitatge i pobresa energètica

5. Retirar el recurs davant del Tribunal Constitucional que ha comportat la suspensió de la Llei 24/2015 de mesures urgents contra l'emergència habitacional i la pobresa energètica. Aquesta llei, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular, va aturar centenars de desnonaments durant la seva vigència i co-responsabilitzava els grans tenidors en les solucions a l’exclusió residencial. Reivindiquem aquesta norma i no la que la va substituir, la 4/2016, també suspesa parcialment però d’un abast més limitat.
6. Construir un marc estable per als llogaters i llogateres: derogar o modificar la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i apostar per contractes més llargs, topalls de preus de lloguer i límit dels increments entre contractes. Així ho recomanava el Comitè DESC de Nacions Unides en les conclusions generals de març 2018.
7. Derogar la darrera reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil que criminalitza les ocupacions i les modificacions que precaritzaven el lloguer i acceleraven el procediment de desnonament. És imprescindible disposar d’una legislació que protegeixi els col·lectius vulnerables i garanteixi que els jutges poden aplicar el principi de proporcionalitat i raonabilitat en els procediments.
8. Acabar amb els privilegis de les SOCIMIs, grans empreses que es dediquen al negoci del lloguer, sovint vinculades a la banca o a fons d’inversió internacional, però sense pagar impostos; i de l’anomenada Golden VISA que permet l’adquisició de la targeta de residència per una compra immobiliària de més de 500.000€.

En relació amb el dret a la protesta, dret bàsic per a poder reivindicar els DESCA, destaquem la derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana, l’anomenada Llei Mordassa, tant pel que fa a les disposicions que restringeixen el dret a la llibertat d’expressió i de manifestació com per la legalització de les devolucions en calent. Finalment, celebrem que el Reial Decret 16/2012 que restringia l’accés al dret a la salut de les persones migrants es derogui com a mesura prioritària.