La Llei 24/2015, nascuda al carrer mitjançant la ILP Habitatge i parcialment suspesa pel Tribunal Constitucional a demanda del Partit Popular, ha demostrat en tan sols nou mesos el seu gran potencial per resoldre les necessitats urgents que hem identificat durant els últims 8 anys en la lluita pel dret a l'habitatge  digne.

A l'abril, quan el PP va impugnar les mesures que obligaven els bancs a assumir responsabilitats, vam anunciar que seguiríem pressionant més que mai al carrer i vam fer públic un full de ruta de mesures urgents adreçat a la Generalitat i els Ajuntaments. El full de ruta proposa buscar noves mesures alternatives i coordinar accions urgents entre ambdues institucions, i que s’apliqui la part no impugnada de pobresa energètica i s’aprofitin amb valentia les lleis vigents mobilitzant habitatge buit. 

A la cimera convocada pel president Puigdemont tres dies després del recurs, el govern es va comprometre a treballar un nou text legal, però no a prioritzar la necessitat de coordinar accions amb els Ajuntaments. Des del Grup Promotor de la ILP Habitatge - Llei  24/2015 hem participat en el grup  de treball per redactar un nova llei, alhora que hem propiciat que els 12 municipis més grans de Catalunya coordinin accions concretes contra l'emergència habitacional.

El procés de redacció inicial del nou text legal ha finalitzat i en els propers dies se sotmetrà a informació publica. No obstant això, aquest dijous la consellera d'Habitatge ja ha fet arribar les seves valoracions als mitjans de comunicació. La nostra valoració inicial és que hi ha aspectes interessants però la Llei proposa mecanismes enrevessats, cars i lents. La previsió que fem és que tindrà pocs resultats.  

A continuació valorem breument les mesures que recull la proposta de nou text legal:

Les  mesures contra el sobreendeutament de la Llei 24/2015 conduïen inequívocament a la cancel·lació del deute. A la nova proposta legislativa, els mecanismes de segona oportunitat s'articulen a través de la mediació i la Comissió d’Habitatge i  Assistència davant Situacions d’Emergència social (CHASE). El problema, d'una  banda, és que la mediació es voluntària i la bona voluntat de la banca “ni es coneix ni se l'espera”. A més, la mediació es basa en l'article 132-4.3  del Codi  de Consum de Catalunya, pendent de sentencia del Tribunal Constitucional. D'altra banda, el pla de sanejament no condueix de forma clara a la cancel·lació de deute de les famílies sobreendeutades, sinó que preveu altres mesures que poden significar dilatar la problemàtica.

L'eina que s'estableix a la nova llei per augmentar el parc d’habitatges de lloguer social i que substitueix la cessió obligatòria de la Llei 24/2015 és la utilització temporal d'habitatges per interès social. És a dir, el Govern recupera de forma limitada una mesura que ja recollia la Llei Catalana pel Dret a l'Habitatge i que el govern de l'ex-president Mas va eliminar l'any 2011 amb la Llei Òmnibus. Aquesta mesura té diverses limitacions que la fan difícil d’aplicar. Mentre que a la Llei 24/2015 hi havia una definició àmplia de "gran tenidor d'habitatge", ara la mesura només es pot aplicar als pisos inscrits o susceptibles de ser inscrits en el registre  de pisos buits, que no compta amb control de  l'obligatorietat d'inscripció. A més, l'expropiació és un mecanisme lent i car per abordar l'emergència, de manera que no s'utilitzarà de forma urgent, i pot  significar un nou traspàs de recursos a les entitats financeres. Tot i que es contempla que es descompti el cost de la rehabilitació i els preus estiguin  subjectes als estàndards de la Llei  24/2015, qui finalment determina el  preu és el jurat d'expropiacions, que acostuma a fer-ho una mica per sota del preu de mercat. Segons els mateixos Ajuntaments, la Llei és  farragosa en la seva aplicació i requereix  d'un acompanyament pressupostari molt  elevat que fins ara el Govern no ha calculat de manera adequada. Totes aquestes limitacions també son extensibles a l’expropiació d'ús, mesura per a evitar la  manca d’habitatge de persones o unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial.

Pel  que fa a un dels "articles clau" que obligava els grans tenidors d'habitatge a oferir un lloguer social per a evitar els desnonaments, es planteja una fórmula similar però limitada. El nou text obliga al  reallotjament obligatori en casos de desnonament per impagament  d'hipoteca o lloguer, però es limita només als  titulars del registre de  pisos buits de la Generalitat, és a dir, a  les entitats financeres i els  fons d'inversió. Per tant, està molt lluny de poder donar resposta a la realitat catalana de desnonaments per impagament de lloguer de tots aquells casos que no siguin els esmentats, és a dir, la gran majoria.

Hem col·laborat a buscar alternatives al recurs que permetessin no retrocedir en la protecció de drets de la Llei 24/2015. Hem fet propostes i aterrat a la realitat les mesures del Govern, contrastant la seva viabilitat i evitant que el  resultat final fos encara més rebaixat. Malgrat la feina feta, pensem que el Govern ha estat poc receptiu a modificar les seves propostes, fins i tot hem elaborat alternatives que no s'han estudiat.

El nostre objectiu és aturar desnonaments i talls de subministraments i ens fa l'efecte que, malauradament, la proposta de la nova llei no serà prou eficaç. No obstant això, exprimirem el  text que surti de la mateixa manera que hem fet fins ara, utilitzant totes les eines al nostre abast, protegint drets al carrer i aconseguint solucions on no n'hi havia per culpa de lleis injustes o recuperant lleis que s'han guardat en un calaix i que permetien actuar.

Potser ara es dirà que som negatius o pessimistes. També es va dir que "la Llei 24/2015 no s'aprovaria, que era massa ambiciosa". Però tothom sap que som optimistes i mai no perdem l'esperança. Per això la ILP Habitatge es va aprovar i avui ningú dubta que és l'eina "en majúscules" que tant necessitàvem per abordar l'emergència habitacional.