Del judici de l'euroordre al judici de la història
Article publicat pel diari Ara, per Jaume Asens, jurista i membre de l'Observatori
La detenció de Julian Assange fa saltar a la palestra el debat sobre la cooperació policial entre els països europeus i els seus límits en casos polítics com el d’Assange. Després de l’11-S, la “lluita contra el terrorisme” fou l’excusa per aprovar a la Unió Europea una legislació restrictiva que no té res a envejar a la impulsada per Bush i que instaura un nou espai policial sense el corresponent espai judicial i polític de protecció dels drets de les persones. En aquest marc, entrà en vigor un nou manament europeu que ara pot fer que Assange acabi en una presó sueca. L’euroordre substitueix el tradicional procediment d’extradició per un sistema d’entrega immediata.
En nom de la seguretat, se suprimeixen en matèria d’extradició nombrosos recursos, drets i garanties per apuntalar un reconeixement automàtic i sense control previ de l’ordre emesa. S’elimina, per exemple, la noció de delicte polític i principis com el de doble incriminació per evitar que es pugui refusar l’extradició per motius polítics o en fets que no estan penats en la legislació dels països requerits. L’euroordre ha estat molt criticada per entitats com Amnistia Internacional, HumanRightsWatch o l’associació d’advocats europeus AED.
La Gran Bretanya, no obstant això, en la llei de transposició de l’euroordre –l’Extradition Act 2003- preveu denegar el lliurament en certs supòsits, com el de persecució política, i introdueix algunes garanties addicionals que poden allargar el procés. L’any passat un jutge de Belfast, en el cas De Juana Chaos, va trigar més de 16 mesos a autoritzar l’extradició. A Assange li serà difícil evitar-la, però plantarà cara i, com a mínim, convertirà el seu procés en altaveu de la lluita per la transparència informativa contra les “raons d’estat” que s’han ocultat als ciutadans. El judici que li importa a Assange és un altre: el de l’opinió pública i el de la història. Té raó quan diu que la geopolítica tindrà un abans i un després del cablegate.