L'Observatori DESC va convidar, el mes de juny passat, activistes i advocats irlandesos i croats a un taller organitzat amb l'objectiu de presentar la manera en què el DESC, com a centre de drets humans, i la PAH com a moviment social, treballen i interactuen en l'àmbit del dret a l'habitatge. Durant les dues jornades del taller vam tenir l'oportunitat de parlar amb dos dels participants: Yvonne Woods, directora de comunicació del centre legal independent FLAC i Padraic Kenna, advocat i investigador en dret a l'habitatge.

Quan sorgeix el problema de l'habitatge a Irlanda?

Padraic Kenna: El problema realment neix amb el préstecs massius, que comencen al voltant de 2002, després de la unió amb l'euro. Entre 2002 i 2008 hi va haver una explosió de préstecs. Després, el 2008, el mercat es va desplomar. Per tant, el problema, crec, va sorgir del sobreendeutament, que només va aparèixer quan vam tenir una recessió, els preus van caure i la gent va perdre la feina i no podia pagar les hipoteques.

Yvonne Woods: Suposo que per a nosaltres, com FLAC, el problema realment es va fer visible al voltant de 2008 i 2009. Comencem a rebre demandes sobre les hipoteques. Per descomptat, hi va haver una forta interrelació amb la crisi financera i el col·lapse de la indústria de la construcció. A Irlanda, hi havia una enorme dependència d'aquesta indústria. Quan es va produir la bombolla immobiliària, una gran quantitat de llocs de treball es van perdre i va començar una caiguda lliure.

Hi ha una tendència evident en el problema de l'habitatge a Irlanda?

P.K.: Des de 2008 ha passat una cosa: no s'han construït edificis nous. El govern no vol construir habitatge, així que ara que la població està augmentant, hi ha una escassetat d'habitatge, els lloguers estan augmentant i els preus també pugen. és un nou i important problema.

Y.W.: El deute personal és un dels principals problemes de l'habitatge. Hem observat que, durant molt de temps, l'estat estava tractant de treure's de sobre la seva responsabilitat. 
Ens deien que "tots ho vam passar bé" o que "tots som responsables de l'enrenou en què ens trobem". Però realment, no tothom té el mateix poder. Com se suposa que la gent sabia què estava fent amb tots aquests préstecs bojos s'han estat fent? Els diners es donaven sense cap garantia, se'ls deia que no hi havia cap roblema. Crec que ara hi ha una mica més de reconeixement de la responsablitat per part de l'Estat, gran part de la qual s'ha aconseguit mitjançant la demostració per part dels activistes que l'Estat va permetre que això succeís. A més, si bé hi ha una lleugera millora de la situació econòmica al país, només alguns sectors l'estan experimentant. Així doncs, molta gent es troba encara amb seriosos problemes financers i les dificultats o endarreriments en el pagament de la hipoteca no ha desaparegut. Tot i això, el banc Central dóna les seves xifres, indicant que el nombre total d'aspectes relacionats amb la hipoteca està disminuint. Això passa perquè no es crean noves hipoteques. Les xifres es presenten de manera que sembla que s'està tractant el problema, però si indagues en les xifres, començaràs a veure que la situació d'una gran quantitat de persones no s'ha resolt, sinó que les solucions que s'han ofert no eren sostenibles ni de llarg termini.

A qui cal adreçar-se per solucionar els problemes entorn l'habitatge a Irlanda i quin seria un punt de partida pel canvi?

P.K.: Moltes persones diuen que necessitem més habitatge social. No obstant això, és massa car construir habitatge social. No només comprar la terra, sinó que també les despeses de construcció són molt cares. Així que el govern va començar a pagar lloguers del sector privat, cosa que no resol el problema d'una escassetat de propietat. Cal que el govern prengui el control de la promoció de la terra, per poder forçar als promotrs a què construieixin. Una altra cosa que cal que facin és aplicar taxes sobre les propietats buides, n'hi ha moltes a Irlanda. I finalment, poden gravar els beneficis de la venda d'habitatge. Hi ha un grup que té per objectiu incorporar el dret a l'habitatge a la Constitució, però la Constitució no és el problema, crec que ja tenim prou lleis. El problema és polític i els polítics han de passar a l'acció. El problema fonamental és que l'habitatge és massa car. Com fem que sigui barat?

Y.W.: Cal un enfocament gradual. Tenim una enorme escassetat d'habitatge i un govern que es mou cap a l'habitatge privat. L'agenda del govern és privatitzar i no construir habitatge social, una situació que cal aturar i invertir. Després ha d'haver-hi lleis, establint que les persones tinguin dret a un habitatge adequat, accessible i assequible. El dret humà bàsic a l'habitatge ha de ser reconegut de manera explícita.

Existeixen moltes organitzacions a Irlanda que treballin en l'àmbit de l'habitatge i els drets a l'habitatge? On posen el focus?

Y.W.: Sí, hi ha moltes organitzacions que treballen en l'àmbit de l'habitatge, però en diferents nivells. FLAC sempre parla d'habitatge com un espectre que va des de les cases particulars als allotjament de lloguer privat, passant per l'habitatge social de lloguer i també la manca d'habitatge. Cal observar tots els fronts i assegurar-nos que tots estan coberts i veure com es relacionen entre si.

P.K.: Hi ha moltes organitzacions i moviments socials. La majoria continuen dient que l'Estat ha de proporcionar més habitatge social, però això no és la fi del problema, només un pas. El següent pas és que estigui ben gestionat, sigui sostenible i a llarg termini. Un altre gran problema és que els inquilins dels habitatges socials no tenen drets, no poden exigir que els organismes encarregats gestionin adequadament les cases ni tenen participació en les decisions.