La Direcció General d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió ha publicat aquest mes de maig un informe sobre desnonaments a la Unió Europea. L’estudi, que mostra els resultats d’una recerca iniciada el gener de 2014, ha comptat amb el suport d’experts de cada país membre de la UE i s’ha dut a terme en l’àmbit del projecte pilot ‘Promovent la protecció del dret a l’habitatge – La prevenció de la manca d’habitatge en el context dels desnonaments’.

L’informe resumeix i analitza les dades disponibles en desnonaments d’habitatges dels 28 estats membre de la UE entre 2010 y 2013 i en revela tendències. D’altra banda, s’identifiquen els factors de risc, i per tant les raons, així com els possibles efectes dels desnonaments, traçant així una relació possible entre el desnonament i la manca d’habitatge. La recerca també examina la disponibilitat, eficàcia i el cost-eficàcia de les mesures nacionals existents que pretenen evitar desnonaments i permetre intervencions prèvies. Segons els resultats, es plantegen recomanacions específiques sobre com millorar la recopilació de dades i la prevenció de la manca d’habitatge com a efecte dels desnonaments.

L'informe demostra clarament que hi ha hagut una important manca de dades públiques sobre els desnonaments legals i il·legals als estats de la UE. De fet, aquesta manca afecta per igual a les diferents etapes del procés de desnonament –la fase judicial i prejudicial i l’execució dels desnonaments. No obstant això, tenint en compte altres fonts de dades, com les entrevistes pròpies i les estadístiques sobre la renda i les condicions de vida (SILC en anglès), les tendències nacionals i generals s’han fet evidents.

Una de les tendències que criden més l’atenció és que, segons l’informe, “alguns dels estats membre que van ser particularment afectats per la crisi econòmica –com és el cas d’Espanya- no va revelar nivells extraordinàriament alts de desnonaments en relació a altres estats membre”. De fet, els Països Baixos han estat un dels cinc estats que mostren augments substancials en el nombre de desnonaments entre 2010 i 2013, juntament amb Bulgària, Xipre, Irlanda i Letònia. Treure conclusions només basades en el nombre d'expulsions executades pot ser enganyós, ja que passa per alt aquelles llars que es deixen "abans o durant el procés de desallotjament formal”, que són nombrosos.

Si es considera que l’atur, la inestabilitat financera i el sobreendeutament de les llars s’emfasitzen com els principals factors de risc de desnonament a tota la UE, la desocupació i el trencament de la llar –per divorci, per exemple- són els que apareixen “més fortament associats amb el risc de desnonament als estats del sud”, entre els quals s’inclou Espanya. Són rellevants també –malgrat la poca informació disponible- els resultats que suggereixen que menys d’una quarta part dels desnonats eren “no nacionals o amb un origen no europeu”. Aquesta informació ja apareixia al nostre informe, publicat el 2013, "Emergència habitacional a l’estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de drets humans”.

Com era d’esperar, l’informe de la Comissió no proporciona una resposta definitiva a la qüestió de si la manca d'habitatge és causada directament pel desnonament. No obstant això, i tot i la manca de dades, l'evidència disponible mostra que aproximadament una quarta part de les persones desnonades no tenen llar en algun moment després del procés. En general, l'informe remarca que la vinculació dels desnonaments està, sens dubte, relacionada amb factors circumstancials, com la "disponibilitat de suport personal, social i econòmic" i les "opcions de reubicació ràpides".

Si ens fixem en les actuacions preventives dels governs, crida l’atenció el fet que, tot i que tots els estats de la UE "tenen per objecte garantir la disponibilitat d'habitatge a través d'una sèrie de mesures", els resultats de l'estudi suggereixen que hi ha hagut una "escassetat constant d'habitatge assequible o social disponible a nivell local en molts estats membres".

Dit això, la clau de la problemàtica real, segons l’informe, és en resum que hi ha "una sèrie de mesures contra el desnonament i de suport legal, social i de procediment". No obstant això, quan es tracta de la protecció dels drets d'habitatge en el context dels desnonaments, es detecten encara buits significatius. Per tant, és altament recomanable i molt important la promoció del dret a l'habitatge.

Podeu llegir el informe complet i totes les recomanacions en aquest enllaç.