El passat dimecres 15 de maig va entrar en vigor la Llei 1/2013 de Mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració del deute i lloguer social. Aquesta llei, impulsada gràcies a l'ampli suport social de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la dació en pagament i el lloguer social no suposa, però, cap millora significativa per les persones amb hipoteques impagables.

De tota manera, els més de dos anys de treball de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Observatori DESC i la resta d'organitzacions promotores -la burocràcia per a la participació popular en la política institucional sembla no tenir límits- i la implicació de milers de persones no ha estat en va. En realitat, els èxits de la campanya per la ILP superen les pròpies expectatives. Més enllà de superar el tràmit parlamentari, que s'imaginava difícil des de l'inici, la ILP per la dació en pagament ha aconseguit situar al centre de l'agenda política la situació d'emergència habitacional i la greu desprotecció que viuen les famílies afectades per procediments d' execució hipotecària. I no només això, sinó que la recollida de gairebé un milió i mig de signatures ha aconseguit fer visible que el dret a l'habitatge consagrat a la Constitució espanyola i a nombrosos tractats internacionals ratificats per l'Estat espanyol obliga els poders públics a promoure l'ús dels milers d'habitatges buits en mans de les entitats financeres.

Després d'aconseguir ser admesa a tràmit al Congrés dels Diputats -acte de condescendència política després de la important pressió social-, les esmenes aprovades pel Partit Popular han desvirtuat totalment els plantejaments de la ILP. La modificació és tal que el dia de la seva votació al ple del Congrés, el grup promotor va voler "retirar" la ILP, però els mecanismes parlamentaris no ho van permetre. Així, la Llei 1/2013 aprovada finalment pel PP dista molt de les mesures que des de la societat civil es reclamaven: una moratòria dels desnonaments per motius econòmics que afectin l'únic habitatge de persones amb hipoteques impagables; dació en pagament retroactiva, és a dir, que el lliurament de l'habitatge serveixi per saldar el deute tant als procediments en curs com a les execucions que han tingut lloc des de l'esclat de la crisi, i facilitar que les famílies afectades puguin quedar-se a l’habitatge en règim de lloguer social.

En primer lloc, el text legal vincula la moratòria dels desnonaments per motius econòmics que preveu la ILP a criteris d'exclusió social i econòmica que s'allunyen de la realitat de les persones amb hipoteques impagables. Tal com va fer el fracassat Decret-Llei de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris de 9 de març de 2012, la nova norma introdueix criteris de dubtosa tècnica jurídica. De tal manera, per exemple, que una família empobrida amb un menor de 3 anys s’hi podria acollir i, una família amb el mateix nivell de rendes però amb dos menors de 4 anys no podria.

A més, una segona preocupació és que la llei no preveu ni la tan aclamada dació en pagament, ni un mecanisme efectiu que faci possible una segona oportunitat per a les persones sobreendeutades. De fet, vincula la condonació del deute pendent a condicions econòmiques que de nou s'allunyen de la realitat de les persones sobreendeutades. En concret, estableix una quitança d'un 35% del deute pendent un cop lliurada la casa quan en 5 anys s'hagi pagat el 65% del total, o una quitança del 20% quan en 10 anys s'hagi satisfet el 80%, requisits difícils de complir en un context caracteritzat per la desocupació i la precarietat laboral. Tampoc la regulació de la subhasta de l'immoble és gaire més favorable. El tràmit parlamentari no s'ha aprofitat ni per facilitar la participació de les persones afectades, ni per promoure que l'adjudicació de l'habitatge per l'entitat financera s'apropi al valor de taxació de l'immoble. La nova norma tan sols ha augmentat en un tímid 10% - del 60% al 70% - el valor pel qual els bancs poden adjudicar els habitatges executats en cas que la subhasta quedi deserta.

En tercer lloc, les propostes orientades a facilitar l'accés de les persones afectades a habitatges de lloguer social brillen per la seva absència. Tan sols s'esmenta el Fons Social d'Habitatges, de totes totes exigu i allunyat de la problemàtica que està cridat a resoldre. Ni els 6.000 habitatges que han facilitat les entitats financeres per a tot l'estat espanyol són suficients, ni s'ubiquen a zones d'alta demanda residencial. Tot això per no entrar en l'ofensa que suposa per a les persones afectades haver de dirigir-se a la mateixa entitat financera que després d'haver-los expulsat de casa segueix encara cobrant-los un deute impossible de pagar.

Finalment, la Llei del Partit Popular fa una aplicació summament restringida de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 14 de març, la qual considerava incompatible la normativa hipotecària espanyola amb la regulació europea en matèria de consum. Els milers de persones immerses en un procediment d'execució hipotecària disposen tan sols d'un mes a comptar des del passat 15 de maig per denunciar possibles clàusules abusives. La limitació dels interessos de demora, per la seva banda, se situa en tres vegades l'interès legal del diner, xifra que continua sent molt elevada (al voltant del 12%) i que de nou s'allunya de la legislació europea en la matèria.

En resum, la tan anhelada llei antidesnonaments s'ha convertit en un tebi conglomerat dels decrets ja dictats pel PP orientats a protegir a tota costa els interessos de les entitats financeres. La Llei del PP arrenca amb un preàmbul molt menys crític amb la banca que el de la ILP i que reforça la idea del ciutadà que ha viscut per sobre de les seves possibilitats. L'articulat de la llei no inclou cap dels tres reclams que defensaven 1,4 milions de persones i que tenien com a objectiu garantir el dret a un habitatge per a les persones amb hipoteques impagables. En vistes de l'evident bloqueig institucional, la lluita de la PAH segueix més viva que mai. L'ampli consens social a favor del dret a un habitatge digne i contra els desallotjaments ha aïllat el Partit Popular en la seva defensa dels interessos de les entitats financeres. La societat ho té clar. Ara li toca al govern actuar en conseqüència.

Irene Escorihuela i Vanesa Valiño, membres de l'Observatori DESC