Nina Pacari, magistrada indígena del Tribunal Constitucional de l'Equador, a Barcelona
L' Observatori DESC i la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona conviden Nina Pacari, magistrada indígena del Tribunal Constitucional de l'Equador, per participar del seminari: La vulneració de drets humans per part de les empreses transnacinonals a Amèrica Llatina.
El seminari tindrà lloc dimarts 23 de novembre a les 18:30h al Pati de Columnes del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Nina Pacari presentarà la conferència: “Els drets dels pobles indígenes davant la globalització”. Juan Hernández Zubizarreta, Profesor de Dret del Treball de la Universitat del País Basc, autor de El negocio de la responsabilidad. Crítica de la responsabilidad social corporativa de las empresas transnacionales, Icaria, 2009, intenvindrà amb la ponència: La (i)responsabilitat jurídica de les empreses transnacional.
Nina Pacari, nom Kichwua que significa “Sol del amanecer” és sens dubte una de les dirigents indígenes més destacades de l'Equador.
Fundadora i membre des de 1995 del Moviment d'Unitat Plurinacional Pachakutik-Nuevo País, braç polític de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE), ha ocupat importants càrrecs a nivell polític. Ha estat membre de l'Assemblea Nacional Constituent, diputada nacional, vicepresidenta del Parlament i cancellera, alhora que va ser la primera dona indígena Ministra de Relacions Exteriors a la història de l'Equador.
Coneguda per la seva visió crítica i honestedat, entre els temes d'investigació destaquen la participació política de la dona indígena i la plurinacionalitat. El seu darrer llibre Todo puede ocurrir , Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, 2007 està dedicat precisament a desgranar l'abast de la incursió dels pobles indígenes en l'accés al poder. El principi que guia el seu accionar és que només un poble que té memòria pot tenir esperança.
Actualment és magistrada de la Cort Constitucional càrrec en el qual ja s'ha destacat per defensar els drets dels pobles indígenes emetent l'únic vot particular en la controvertida sentència que avala la constitucionalitat de la Llei de Mineria de 2009.