Fotografies: Alberto Serrano

L’Observatori DESC ha presentat avui en roda de premsa un estudi pioner on es planteja la possibilitat de regular la compravenda d’habitatge a les Illes Balears i fer-la més restrictiva a les persones no residents per tal d’evitar l’especulació immobiliària -i la conseqüent manca d’accés per part de la població autòctona- a la Comunitat Autònoma. Aquest estudi, encarregat per Podem Illes Balears, apunta la necessitat de prohibir als no residents la compravenda d’immobles per evitar l’expulsió d’habitants en un context on hi ha una relació clara entre l’escalada de preus tant de compravenda - Balears encapçala la mitjana de preu més alta de tot l’Estat- com de lloguer, i l’increment notori de l’adquisició d’immobles dels no-residents, que, o tenen un poder adquisitiu molt major o bé es tracta d’inversors que busquen llogar a turistes. Aquesta norma sobrepassaria les competències de les Comunitats Autònomes i requeriria que s’inclogués una habilitació especial en una normativa estatal.

Primer informe sobre la qüestió

L’informe, que obre la porta a desenvolupar la mesura en un futur segon estudi, consta de tres parts: en primer lloc, es fa un recull de dades estadístiques oficials del mercat d’habitatge, l’exclusió residencial i la construcció d’habitatge a les Illes Balears que exposen la problemàtica actual de manca d’accés a l’habitatge per part de la població autòctona; per exemple l’increment d’un 93% en la compra d’habitatges per part de no residents des de la crisi sanitària, que coincideix amb l’augment del preu del lloguer entre un 10 % i un 44 % a la majoria de municipis de les Illes Balears -fet que apunta a l’acció d’inversors en habitatge per fer-ne lloguer de temporada. Això contrasta de manera molt preocupant amb el grau d’exclusió residencial a les Illes Balears, on gairebé 200.000 llars tenen problemes per pagar l’habitatge i on un 81% de les llars serien aptes per accedir a un habitatge de protecció oficial.

En segon lloc, fa una comparativa  de diferents mesures que aborden la regulació de la compra d’habitatge a països tant dins de la UE com fora. En aquest sentit, destaquen Canadà -que recentment ha aplicat una prohibició similar a la que proposem a l’informe-, Països Baixos -on hi ha municipis que han posat limitacions la compra d’habitatge per evitar inversors- i Singapur -que ha implementat un impost progressiu a la propietat en favor dels residents.

Per últim, l’informe inclou una breu valoració jurídica que assegura que aquesta mesura pot encaixar en les normatives europea i estatal, ja que hi ha nombroses sentències judicials que supediten el dret a la propietat privada a la necessitat de garantir altres drets. El dret a l’habitatge, la defensa del medi ambient i el territori, entre d’altres, serien causes suficients per fonamentar la mesura. De fet, a nivell comunitari, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha establert en nombroses ocasions que les mesures que restringeixen algunes de les llibertats comunitàries (llibertat moviment de treballadors, llibertat d’establiment, llibertat de prestació de serveis, lliure circulació de capitals) i que poden tenir efectes discriminatoris, poden admetre’s en cas que concorrin raons imperioses d’interès general i si respecten el principi de proporcionalitat. Dins del propi Estat espanyol també trobem altres exemples de regulació com la moratòria hotelera i la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona, la limitació cotxes de lloguer que actualment es discuteix a Balears i l’obligació per als grans tenidors d’oferir un lloguer social a famílies vulnerables que actualment està vigent a Catalunya i a la Comunitat Valenciana. 

Raons per implementar mesures restrictives en compra d’habitatges

Si bé el principal objectiu d’aplicar aquesta restricció és la d’evitar l’especulació immobiliària i garantir l’accés a l’habitatge a tota la població, també cal tenir en compte que de prohibició de compra d’habitatges per part de no residents té efectes en altres àmbits com pot ser l'ordenació territorial i la protecció del medi ambient. En aquest sentit, la mesura de prohibició de compra d’habitatges per part de no residents es podria presentar com una mesura complementària a la suspensió de noves llicències hoteleres establerta pel Decret Llei, d’11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme a les Illes Balears, que també té com a objectius la lluita contra la crisi climàtica, el manteniment de l’equilibri sobre els recursos naturals i mediambientals, així com la correcta correlació entre la població flotant i la demanda de recursos hídrics i energètics.