Els desnonaments són una realitat que va fer-se lloc a l'agenda mediàtica i social arrel de la crisi econòmica de 2008. A partir de llavors hem vist el naixement de diversos grups de la societat civil que qüestionen aquesta realitat i aprofundeixen en les seves causes -entre elles, la mercantilització de l'habitatge i l'estafa bancària. Ara, més de deu anys i més d'un milió de desnonaments després, l'Observatori DESC vam organitzar una jornada a Barcelona per fer-ne balanç i veure els reptes que tenim per davant a l'hora de defensar el dret a l'habitatge.

El debat va començar amb una introducció feta per Irene Escorihuela, directora de l'Observatori, en què es va explicitar que l'acte tractaria la lluita contra els desnonaments, que ja té més de 10 anys d'història. La van acompanyar dos activistes: Jana Mezher, membre de Public Works Studio i activista pel dret a l'habitatge a Beirut; i Rob Robinson, activista pel dret a l'habitatge a Nova York. Durant aquests anys, des de l'Observatori DESC s'han fet campanyes i s'han publicat informes amb moltes dades que cercaven la incidència i impacte polític entorn aquesta greu vulneració dels drets humans. També s'ha proposat solucions per fer front a l'emergència habitacional. Per desgràcia, en aquest període, els desnonaments no han disminuït com s'esperava l'ODESC, però sí que han canviat de cara. De fet, es podria dir que hi va haver una primera etapa de desnonaments per hipoteques a què van seguir la crisi ocupacional i dels lloguers. Per tant, les persones que pateixen aquesta condició extrema han anat canviant amb els anys, així com el context i la lluita.

A la segona taula, dinamitzada per la Carla Rivera -tècnica d’habitatge de l'Observatori DESC- s'ha parlat més dels fons voltors no només en relació amb l'habitatge, sinó del paper que estan jugant en altres àmbits en què inverteixen diners, per enfocar el fenomen a escala global. També es van posar de relleu els límits que poden posar les administracions públiques i les propostes que es fan des de la societat civil. Això perquè, malgrat la importància de la part de la denúncia, també és fonamental esbrinar què es poden fer per fer front al fenomen. Per fer això, ens vam fixar en els fons voltor (que són els principals responsables) i vam analitzar en quina manera aquests fons afecten també en altres àmbits, com ara el comerç d'armes i la sanitat, acompanyades de Jordi González Guzmán, investigador doctoral a la Universitat de Leeds (UK) i activista al Sindicat de Llogateres i David Palomera Zaidel, Economista i investigador a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB) i a espaizerovuit.

Pots consultar la relatoria completa de la jornada tot just a sota en pdf.