Article escrit pero Irene Escorihuela i Guillem Domingo a www.elcritic.cat

1. Què implica exactament aquesta mesura?

Un cop s’aprovi definitivament, les noves construccions i grans rehabilitacions de més de 600 m² situades en sòl urbà consolidat (això és, dins la ciutat ja construïda) hauran de destinar el 30% dels seus habitatges a protecció oficial. Això suposa que els hauran de vendre o llogar a un preu més baix que el de mercat. Fins ara l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera).

2. Què es votava a l’Ajuntament de Barcelona? Què va votar cada partit?

El dilluns 18 de juny, a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona, els grups municipals van votar de forma inicial la modificació del Pla General Metropolità que ha de possibilitar establir aquest 30%. Van votar-hi a favor el BeC, CUP, ERC, PSC; es van abstenir el PDeCAT, C’s i el regidor no adscrit i, finalment, va votar-hi en contra el PP.

3. Però, qui ha impulsat aquesta mesura?

La mesura no és del Govern ni de l’Alcaldessa, Ada Colau, ni tampoc dels grups municipals. Som la PAH de Barcelona, la FAVB, l’ABTS, el Sindicat de Llogaters i l’Observatori DESC qui vam presentar-la en una moció al Ple municipal del mes de febrer, junt amb tres propostes més per ampliar el parc públic d’habitatges, aprovada per tots els grups excepte el PP. Es tracta d’una nova eina, important, però no l’única, per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat.

4. Quan es podrà començar a aplicar?

L’aprovació definitiva és a la comissió mixta Generalitat-Ajuntament que es reunirà previsiblement a principis d’octubre. Prèviament, hi ha un mes per a exposició pública i fer al·legacions, dos mesos per rebre’n les respostes… I el resultat cal que es torni a votar a l’Ajuntament a finals de setembre. Serà llavors el moment decisiu final per la seva aplicació, ja que la comissió mixta posterior tan sols comprova el seu ajust legal. El projecte original proposava suspendre les llicències que no integressin el 30% des de l’aprovació inicial de dilluns fins a la definitiva, per tal d’evitar una allau de peticions abans no es fes efectiva la mesura. Finalment ERC i PSC van condicionar el seu vot a retirar aquesta eina preventiva. Les entitats socials ja vam alertar els grups municipals dels possibles efectes negatius que això podrà tenir.

5. Quants habitatges protegits nous hi haurà anualment? Seran de compra o de lloguer?

Les xifres d’obra nova i de grans rehabilitacions dels anys precedents permeten calcular que anualment es poden guanyar 400 habitatges protegits. Els pisos poden ser de compra o de lloguer, ja que el que la llei permet fer és marcar que siguin a preu de protecció oficial (regulat per la Generalitat). Caldrà buscar fórmules, com ara els incentius, convenis o el tanteig i retracte, per aconseguir que puguin ser de lloguer i de gestió pública o entitats del tercer sector i ampliar així els habitatges públics.

6. A qui obligarà la mesura?

S’aplicarà a edificis de més de 600 m². En queden excloses les llicències sol·licitades abans de l’aprovació definitiva i les llicències per a immobles que hagin comprat el sòl entre l’1 de juliol de 2016 i l’aprovació definitiva. Això darrer és així perquè la Llei del dret a l’habitatge estableix que cal incorporar un ajornament de l’entrada en vigor de la mesura per un termini de dos anys per a garantir-ne la viabilitat econòmica.

7. Aquest 30% arruïnarà els promotors?

No. L’obligació de vendre o llogar el 30% com a habitatge protegit ni aturarà inversions ni arruïnarà ningú. No significarà “pèrdues”, sinó menors beneficis (1,5 de cada 5 habitatges serà a preu protegit, en un edifici de 10 en tocarien 3). A més reduirà lleugerament el valor del sòl, ajudant a regular el sector, expulsant els fons voltors que busquen maximitzar beneficis a qualsevol preu i deixant pas als actors socialment responsables.

8. Això pot encarir el preu dels habitatges lliures?

Els preus pugen perquè estem en una bombolla impulsada políticament a través de lleis que la incentiven i un mercat desregulat. Per aturar-la calen canvis estructurals: derogació de la LAU, fi dels privilegis de les SOCIMIs etc. A més, el preu del sol baixarà en reduir-se les expectatives de negoci. Per exemple, un terreny val 100 perquè el promotor creu que li treurà 180; si creu que només li pot treure 150, pagarà menys, és a dir que els preus de l’altre 70% d’habitatge a preu de mercat es mantindrà. El fet d’aconseguir alguns habitatges a preu més baix, lluny de disparar els preus, permetrà l’accés a una llar a 400 famílies per any. La credibilitat dels grans agents immobiliaris és baixa, ja que hi tenen molts interessos i no van alertar en el passat de les pujades de preus en altres casos (bombolla de la construcció, reformes legals que expliquen la bombolla actual, etc.).

9. No s’ha consultat el sector immobiliari?

El sector immobiliari, com la resta de la població, pot fer les seves al·legacions a la mesura del 30% durant l’exposició pública que va començar el 20 de juny. Es tracta d’una iniciativa de la societat civil, amb interessos contraposats als del negoci immobiliari: les normes regressives pel dret a l’habitatge i promogudes per bancs i promotors tampoc no han estat consultades prèviament amb la ciutadania.

10. Es pot aplicar a la resta de Catalunya? I de l’Estat?

La mesura es pot aplicar des de l’any 2007 a tot Catalunya i, per tant, tots els municipis podrien incloure-la als seus plans urbanístics. En tractar-se d’una norma autonòmica, caldrà veure què preveu la legislació d’altres comunitats autònomes per a poder-ho aplicar a ciutats de l’estat.

11. Què passa a altres ciutats del món?

A la resta del món, són bons exemples París i Nova York. A París a les zones amb menys de 25% d’habitatge social s’estableix una reserva del 30% per habitatge social, quan el sostre d’habitatge és superior a 800 m². Els resultats són positius: per això el parc d’habitatge assequible és del 20% quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1,5%.

12. Produeix inseguretat jurídica, la mesura? Hi haurà recursos als Tribunals?

L’aplicació del 30% no produeix inseguretat jurídica, ja que està recollida a l’article 17.3 de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, la qual és plenament vigent des de fa 10 anys. En el camp de l’urbanisme, hi ha pocs casos en els quals la redacció o modificació d’un pla urbanístic no sigui recorregut als tribunals pels operadors privats, especialment en situacions com aquesta en què es limita el seu lucre, en benefici del dret a l’habitatge. El problema és que moltes lleis que protegeixen drets tendeixen a utilitzar-se poc: com les multes als pisos buits dels bancs, recollides a la mateixa llei d’habitatge, i no aplicades fins que la PAH va pressionar per fer-ho.