Comunicat de l’Observatori DESC arran del Real Decret 1/2022 (de nou rescat de la SAREB)

L’Observatori DESC denuncia que l'adquisició per part de l'Estat de la majoria de les accions de Sareb sense posar també el patrimoni en habitatges al servei de la ciutadania és un error històric que menysprea, novament, el dret a l’habitatge i els drets socials que se'n deriven.

Fa anys que l’Observatori DESC elabora una anàlisi del dret a l’habitatge, una defensa activa en la societat civil d’aquest dret i un seguiment de la intensitat dels fenòmens de vulneració d’aquest dret en el marc de la bombolla hipotecària. La crisi de les hipoteques ha portat a centenars de milers de persones a la pèrdua de la seva llar com a resultat de polítiques públiques que han permès, i fins i tot promogut, l’apropiació de milers d’habitatges de la ciutadania per part de la banca i corporacions de capital risc que han buscat el benefici en l’alt impacte social de la crisi econòmica. Els habitatges adquirits per la banca a través de les execucions hipotecàries van ser en part derivats l’any 2012 a la Sareb, societat instrumental que ha acumulat mig milió d’habitatges en l’operació de rescat públic del sector bancari. En aquesta adquisició de l’estoc d’habitatges més desvalorats (“actius tòxics) de centenars de caixes i bancs, ha estat l’Estat qui ha assumit la posició d’avalador d’un crèdit multimilionari de la banca europea cap a la Sareb (60.000 milions d’euros). El resultat ja el coneixem: allò que era de tota la ciutadania –les seves cases– s’ha perdut en una situació tràgica a la qual li escau el terme «socialització de les pèrdues, privatització dels beneficis».

Els efectes han estat també la degradació dels drets socials que acompanyen l’habitatge i, a curt termini, la creació d’una bombolla dels lloguers propicia per als inversors internacionals i els arrendadors d’habitatge en general, que obtenen la màxima rendibilitat en l’adquisició dels habitatges titularitat de la Sareb. Ara, quan iniciem l’any 2022, i després de vendre part dels habitatges i sanejar amb prou feines un 25% del deute, arriba una important notícia: El consell de ministres aprova el Reial decret 1/2022 pel qual l’Estat passa a ser accionista majoritari de la Sareb (més del 50% de les accions). Amb aquesta decisió, presenciem la transmissió del deute multimilionari restant cap a l’Estat i, per tant, a la butxaca de cada contribuent, elevant en un sol dia el deute públic estatal de 117% al 120%. Però també es transmet tot el patrimoni d’habitatges de la Sareb. Això últim implica que l’Estat passa a disposar d’un major nombre d’allò que el sector immobiliari financer ha denominat «actius» que, en realitat, haurien de ser abans que res considerats com a béns bàsics, habitatges. Efectivament, quan es va crear la Sareb, el sentit comú davant l’allau de desnonaments demanava socialitzar el parc immobiliari de la Sareb per donar servei a la demanda d’habitatge, i defugir l’objectiu financer pur. Deu anys després, ens trobem davant d’una oportunitat que el consell de ministres de moment no sembla voler aprofitar, optant per mantenir les mateixes prioritats del govern del Partit Popular responent a interessos financers i negant-se en rotund a cedir els habitatges cap a comunitats autònomes i ajuntaments, peces necessàries per mirar de construir un fons d’habitatge social que serveixi de pla de xoc social. L’Observatori DESC denuncia que una vegada més aquest enfocament, un error històric, novament, menysprea el dret a l’habitatge i els drets socials que se'n deriven. 

Per conèixer a fons el recorregut i la problemàtica recomanem l’anàlisi que Manuel Gabarre fa de la situació actual de la Sareb en un article de El Salto del 19 de gener.

Multimèdia