Els ajuntaments dels municipis catalans amb prou feines obtenen, de mitjana, el 3,1% dels beneficis derivats de l’activitat de les promotores que hi instal·len centrals eòliques. Aquesta és una de les dades que es desprenen del Monogràfic socioambiental i jurídic de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, un manual de bones pràctiques per la gestió de conflictes derivats de la proliferació de centrals eòliques a Catalunya elaborat per les entitats socials Kaiko Ambiental, l’Observatori DESCA, l’Eixida i Azimut 360.

Aquest document, fruit d’un treball de recerca d’aquestes entitats, ha estudiat els casos de cinc municipis catalans repartits en tres comarques on el desplegament eòlic ha estat més destacable fins ara: Anoia (Calonge de Segarra i Pujalt), Baix Ebre (El Perelló) i Terra Alta (Batea i Bot). De les localitats estudiades, la que n’ha obtingut més beneficis és El Perelló, on l’empresa Entrevent S.A. té una central de 54 aerogeneradors i que el 2022 va obtenir un benefici net de 2.268.122,81€; el consistori, per la seva part, va obtenir un total de 196.782,34€, un 8,6% del total. Per altra banda hi ha el municipi de Calonge de Segarra, que també el 2022 només va obtenir un 1,5% (31.149,97€) dels beneficis obtinguts per l’empresa Parc Eòlic Alta Anoia S.L. que té 4 aerogeneradors instal·lats al municipi. La mitjana d’ingressos recaptats pels cinc ajuntaments és de 162.450,05€, mentre que la mitjana del benefici net de les empreses analitzades és de 4.956.330,48€.

Les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments vinculades a l’activitat eòlica es reflecteixen en els impostos del BICE, l’IAE i els cànons signats entre empresa i municipi; de fet, en els casos de Pujalt i Calonge de Segarra, l’empresa instal·lada al municipi no paga cap cànon, només contribueix als ingressos municipals mitjançant el pagament obligatori dels impostos IAE i BICE. Per altra banda, a l’informe també es fa explícita l’evolució de la taxa d’atur i del creixement de la població als municipis estudiats, on tampoc es percep un impacte laboral ni demogràfic destacable arrel de la construcció d’aquestes instal·lacions eòliques en l’àmbit municipal.

A més tot l’anterior, aquesta guia fa un breu repàs històric de la implementació d’aquesta renovable a Catalunya i dels conflictes socioambientals que han sorgit, a més d’explicar l’actual marc jurídic que regula la producció d’aquest tipus d’energia. Així mateix també es fa un repàs en les deficiències o “males praxis” que han provocat l’actual model d’oligopoli eòlic hegemònic a Catalunya.

Malgrat això, la recerca també proposa bones estratègies per accelerar la implementació de l’energia eòlica de forma més justa i democràtica al país. Alguns exemples d'això inclouen centrals eòliques que col·laboren amb actors socials i institucionals locals, parcs eòlics que tenen un especial interès en la protecció de la biofauna, o zones a on hi ha compatibilitat entre activitats agrícoles i la instal·lació d’aerogeneradors.

Catalunya encara és una de les regions a on la instal·lació de noves centrals eòliques evolucionen més lentament, sigui per l’exhaustivitat dels seus processos administratius, per factors del mercat energètic o per les oposicions al model hegemònic. A dia d’avui la potència d’energia eòlica total instal·lada a Catalunya és de 1.376,15 MW, força lluny dels 5.000 MW establerts com a objectiu per d’aquí sis anys, al 2030.