Barcelona, 28 de juny del 2024 - Davant la vulneració del dret i l’obligació del padró a molts municipis de Catalunya, nou entitats i plataformes que lluiten pels drets socials i humans, la dignitat i la qualitat de vida del veïnat, sumen forces a través d’una nova Xarxa d’Entitats pel Padró amb l’objectiu de fer un front comú i denunciar públicament l’empitjorament entorn les pràctiques del padró arreu de Catalunya. 

Aquest empitjorament s’ha concretat a través de dues vessants: es constata que hi ha municipis que s’han afegit a la llista d’ajuntaments que no garanteixen aquest dret i obligació i que suposen un volum gran de la població a Catalunya, i també que es produeixen vulneracions especialment greus en els casos de vulnerabilitat habitacional. “Cal recordar que és una obligació de l’administració local garantir i facilitar la tramitació del padró, i que si una persona no està empadronada, resulta una barrera per escolaritzar menors, accedir a la sanitat o tramitar prestacions socials”, remarca Júlia Pérez.  

Concretament a Catalunya, segons la informació recollida a través de les entitats de la Xarxa amb presència a tot el territori i que fan acompanyament directe a les persones que no poden accedir al padró per la via estàndard o tradicional, més d’una trentena de municipis vulneren el dret al padró, i representen un volum significatiu de la població total de Catalunya perquè inclouen capitals de província i municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquests municipis són: Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, El Masnou, Figueres, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltrú. 

Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró recorden la multitud de casuístiques i la dificultat de rastrejar i detectar casos, i que els municipis que mencionen són aquells on tenen constància que hi ha dificultats, amb més o menys gravetat. “Això no vol dir que no n’hi hagi d’altres que no s’han pogut recollir, ni que en aquests municipis sempre hi hagi problemes amb processos d’empadronament”, declara Laia Costa Gay. 

Alguns dels principals obstacles que recullen les entitats són la manca d’informació, l’arbitrarietat de criteris segons la persona que atén, els requeriments excessius de documentació i la necessitat de cita prèvia, sovint telemàtica. “És especialment greu que el formulari d’empadronament no contempli, com ha denunciat la Síndica de Greuges de Catalunya i el Síndic de Barcelona, la classificació europea del sensellarisme i l'exclusió residencial (ETHOS, European Typology of Homelessness and Housing Exclusion), i que amb les xifres actuals d’exclusió residencial i pobresa, ja no són una excepció o casos especials, com encara se’ls considera”, afirma Laia Costa Gay. 

Altres problemàtiques que recullen la Xarxa d’Entitats pel Padró són l’exigència de vinculació als Serveis Socials per a les persones en situació de vulnerabilitat, així com les comprovacions de residència, “que es dirigeixen a sectors de població molt concrets i que poden abocar a expedients amb Estrangeria”, aclareix Maria Creixell. També assenyalen l’incompliment dels tres mesos per donar resposta, i les baixes automàtiques sense notificació.

Respecte a l’any passat, en què les entitats i moviments socials ja denunciaven que almenys una trentena de municipis vulneraven l’accés al padró,  cal destacar que són més les entitats i plataformes veïnals i de ciutat civil organitzada a Catalunya que s’han sumat a la denúncia pública i a l’alarma sobre l’incompliment del marc legal d'algunes administracions locals. A més, “la manera en com ho estan fent algunes administracions també ha virat, en tant que més ajuntaments imposen restriccions obertament i sense cap conseqüència”, assenyala Maria Creixell. 

Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró recorden que aquest incompliment per part d’algunes administracions locals es troba focalitzat en persones amb situació de molt alta complexitat habitacional i precarietat, sovint persones migrades i/o població extutelada, i posen èmfasi en l’efecte que té per a les infàncies i les adolescències. “Per aquesta franja de població, afecta de manera flagrant en la manca d’igualtat d’oportunitats i les seves possibilitats per desenvolupar els seus projectes vitals”, explica Marta Montoya. “Entenem que l’administració no pot condicionar drets fonamentals per a les infàncies i les adolescències i reclamem una millor coordinació de les administracions, així com formacions específiques amb perspectiva d’infància, i que no contribueixi a l’estigmatització i el racisme, especialment en el cas de les infàncies i adolescències en risc de vulnerabilitat”, afegeix. 

Per tot això, la Xarxa d’Entitats pel Padró exigeix el compliment de deu punts bàsics per a garantir el padró a totes les persones que resideixen als municipis de Catalunya i posen èmfasi a portar a terme polítiques d’empadronament actives i transparents. “El padró és un registre que certifica que la persona resideix al municipi i no és un element repressiu ni un instrument per comprovar les condicions en què viu, ni constatar si l’habitatge o lloc on pernocta és adequat o no”, explica Francesc Mateu. Com a representant de les sindicatures locals, recalca la importància que la ciutadania presenti queixes “perquè quedi constància de les anomalies i es puguin abordar aquestes vulneracions de drets per la via institucional”. 

La Xarxa d’Entitats pel Padró està formada per: Amnistia Internacional Catalunya, CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), Coordinadora Obrim Fronteres, Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Socia), FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, FòrumSD (Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya), laFede.cat - Organitzacions per la Justícia Global i l’Observatori DESCA.