El dret a cura s'obre pas també dins el sistema de Nacions Unides. A la 54a sessió del Consell de Drets Humans es va aprovar per unanimitat la resolució titulada "La centralitat de la cura i el suport des d'una perspectiva de Drets Humans". Es tracta d'un primer text en el marc de la configuració de la cura com a dret, que contribueix a un debat jurídico-social en marxa per tal de reconèixer aquest dret i establir obligacions per als Estats a l'hora de proveir-lo.

La resolució reconeix que les tasques de cura, remunerades o no, recauen majoritàriament sobre les dones, agreujant les desigualtats estructurals existents i contribuint a la perpetuació de la feminització de la pobresa. S'hi subratlla "la necessitat d'adoptar mesures per reconèixer i valorar adequadament el treball de cura, en totes les seves formes, i per redistribuir-lo de manera justa i equitativa, fins i tot adoptant mesures per identificar i mesurar el valor econòmic del treball de cura no remunerat, i reduir determinades formes de treball de cures, alhora que es protegeix l'accés a una cura i un suport de qualitat per part d'aquells que els requereixen i es garanteix l'accés a l'atenció i el suport basats en els drets humans per part de les persones amb discapacitat, els nens, les persones grans i altres persones que ho requereixin." 

A més, s'hi estableix que "cal un enfocament interseccional, per reconèixer, valorar i redistribuir en igualtat i equitat el treball de cura remunerat i no remunerat, i per reduir el treball de cura no remunerat, actualment encara desproporcionat per dones i nenes, promovent el repartiment equitatiu de responsabilitats entre els membres de la família i entre les famílies, les comunitats, el sector privat i els estats, prioritzant, entre altres coses, les infraestructures sostenibles i accessibles, el transport, les polítiques de protecció social, els serveis socials assequibles i de qualitat, inclosos els serveis i productes d'atenció i suport, atenció a la infància i normes laborals que garanteixin un treball digne i la igualtat de gènere per a tots els treballadors, inclòs el permís de maternitat, paternitat o paternitat, igual salari per un treball d'igual valor, condicions de treball segures i saludables i lliure de violència i assetjament en el món laboral, incloent la violència i l'assetjament per raó de gènere, la llibertat d'associació i el dret d'organització i negociació col·lectiva". 

Finalment, es destaca "la necessitat d'invertir en l'economia de la cura i de crear sistemes d'atenció i suport sòlids, resilients, basats en els drets humans i sensibles al gènere, inclusius de la discapacitat i sensibles a l'edat, amb l'objectiu de reconèixer, valorar, reduir i redistribuir l'atenció no remunerada, treball domèstic i cura" i s'insta els Estats, entre d'altres, "augmentar la inversió en polítiques i infraestructures de cures per garantir l'accés universal a serveis assequibles i de qualitat per a tothom".