Els moviments socials a Barcelona intervenen en el 15% dels desnonaments a la ciutat; si bé aquesta xifra amb prou feines abarca la totalitat dels 1.531 llançaments practicats a la ciutat al 2022, la taxa d’èxit d’aquestes convocatòries és molt elevada: nou de cada deu desnonaments s’acaben aturant a porta. No hi ha dia en que les organitzacions socials del moviment per l’habitatge arreu de Catalunya demanen a la ciutadania a interposar-se entre la comitiva judicial i una família afectada per un problema d’habitatge, però fins ara no s’havia quantificat l’efectivitat d’’aquestes convocatòries. Ara, per primera vegada, des de l’Observatori DESC descobrim aquestes dades gràcies a la nova eina MapHab Stop Desnonaments!, una eina web d’accés gratuït on es fa un mapatge tant de les diferents convocatòries publicades al canal de Telegram DesnonamentsBCN des del 2018 com els casos registrats de la PAH de Barcelona des del 2016.

Aquesta eina es presenta avui dimecres a les 15:30h al Centre Cultural Francesca Bonnemaison durant el Festival Internacional de l’Habitatge Social (ISHF en anglès) que se celebra a la capital catalana enguany. L’eina ha estat desenvolupada per l’Observatori DESC amb la col·laboració de Labor-K Lab i la Universitat Tècnica de Berlín en el marc del projecte Critical Mapping in Municipalist Movements, el qual també abarca investigacions en el camp de l’habitatge a ciutats com Berlín i Belgrad.

El web MapHab incorpora dos mapes:

• Alerta de desnonaments és un mapa de les convocatòries per aturar els desnonaments a Catalunya a partir del 2018.
• Casos desnonaments Barcelona (2016-2023) és un mapa dels casos de desnonaments atesos per la PAH de Barcelona del 2016 al 2022.

Del primer mapa s’han obtingut diverses dades, com el fet de que els anys 2018 i 2019 van ser els més “calents” de tota la sèrie històrica, ja que els col·lectius en defensa del dret a l’habitatge van realitzar, de mitjana, gairebé dues convocatòries per aturar desnonaments per dia laborable a Barcelona i rodalies, fet que demostra tant l'alt grau de mobilització dels col·lectius com la gravetat de l'emergència residencial a la ciutat. A partir del 2020, s'observa una reducció significativa de les convocatòries, que s’explica probablement per l'efecte de les moratòries imposades pel context pandèmic i les mesures de la Llei 24/2015, que el 3 de març es va veure reforçada per l’aprovació de la Llei 1/2022, recuperant mesures com l’obligatorietat, pels grans tenidors, de fer lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les. Tot i així, aproximadament, es va continuar fent una convocatòria per dia laborable durant els anys 2020 i 2021. El 2022, es va reduir la intensitat a 2 convocatòries cada 3 dies laborables. Pel que fa a la localització de les convocatòries, destaquen com a punts calents els barris cèntrics del Poble Sec i Ciutat Vella, on els efectes de la gentrificació i la turistificació han xocat de ple amb sindicats barrials fortament organitzats i mobilitzats. També destaca Ciutat Meridiana, coneguda popularment com a Villa Desahucio, territori defensat per la plataforma 500x20 i l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana.

Per altra banda, el mapa “Casos desnonaments Barcelona (2016-2013)" -que s’alimenta de la base de dades de la PAH de Barcelona- aporta altres dades significatives com és el règim de tinença de l’habitatge (si és de lloguer, hipoteca o bé la família afectada està ocupant en precari) i també identifica la propietat que ha instat el desnonament. Sobre això últim, segons les dades recollides sobre el propietari demandant l’any 2022, un 51% van ser particulars, un 48% persones jurídiques i un 1% entitats d’habitatge social. Es pot observar com la proporció de desnonaments demandats per persones jurídiques és molt superior al seu pes proporcional en la propietat de l’estoc d’habitatge de lloguer a la ciutat (més d'una tercera part del parc d'habitatges de lloguer de la ciutat, segons les dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona de 2022). Els propietaris que més apareixen rere aquestes demandes de desnonament l’any 2022 són Cerberus Capital Management, la SAREB i Ahora Asset Management - paraigües d’empreses com Coronas Real Estate, Mágicos Capital SL i Talismán Capital SL. Aquestes dades expliquen el fet que els diferents moviments han encetat campanyes  els darrers canys com Guerra a Cerberus -sorgida del I Congrés d’Habitatge de Catalunya del 2019- així com la virulència de l'estafa de la SAREB, ja que els immobles de Ahora Asset Management també provenen majoritàriament de l'anomenat "banc dolent".

L’objectiu del mapatge és visibilizar el problema dels desnonaments i la resposta popular que se’n deriva. En sistematitzar la informació produïda pels els col·lectius que defensen el dret a l’habitatge, es pot donar resposta a preguntes com “qui desnona a Barcelona?” i com ha evolucionat la lluita contra els desnonaments a la ciutat. L’objectiu també és contribuir a difondre les convocatòries per aturar desnonaments i incrementar-ne la resposta popular.

Consulta l'eina web aquí