Les economies de plataforma han revolucionat la manera en què les empreses presten serveis i venen productes. Les plataformes digitals com Uber, Glovo i Amazon han canviat la forma en què consumim i produïm béns i serveis. A Catalunya i l’Estat el 29,95% de les vendes totals d’empreses de més de 10 treballadors es van fer a través d’Internet, i un total de 22,5 milions de persones a Espanya van comprar en línia el 2020 i 24,7 milions ho van fer durant el 2022. Així i tot, aquests models econòmics també han donat lloc a vulneracions de drets socials, i tenen un impacte ambiental considerable. Des de l’Observatori DESC hem analitzat aquests efectes al nou informe “Vulneracions de drets socials i impacte ambiental del consum digital”, un informe presentat per primera vegada avui a la Lleialtat Santsenca de Barcelona per part de les autores Marta Ribera, Ayelén Flores i Gisela Torrents i acompanyades d’una fila zero formada per Nuri Soto -membre de la plataforma RidersXDerechos i Mensakas; Tito Álvarez -portaveu de Élite Taxi Barcelona; Adrià Gomila -Director de Serveis de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona- i Clàudia Bosch, tècnica de SETEM Catalunya i responsable de la campanya Electrònica Justa.

Les economies de plataforma i la vulneració de drets socials i ambientals

El 2018 un 2,6% de la població major de 16 anys a Espanya treballava principalment al sector de les economies de plataforma, i aquesta xifra augmentava fins el 18,5% de persones que hi han treballat de forma esporàdica. Malgrat el seu pes creixent en el mercat laboral, aquestes empreses es caracteritzen perquè sovint eludeixen les regulacions laborals: a Catalunya, la Generalitat i Departament de treball han sancionat Amazon amb multes d'1,1 milions d'euros per incompliment de la normativa; i Glovo continua evitant complir la “Llei Rider” després de que aquesta s’aprovés fa un any i mig, fet que ha obligat a l’Estat a plantejar-se canviar la llei per incloure sancions penals. 

Un altre exemple és l’escàndol dels Uber Files, la filtració de documents de l’empresa Uber que va descobrir les pràctiques habituals de l’empresa a l’hora d’introduir-se a les ciutats: crear una “tempesta burocràtica i legal”, fent cas omís de les regulacions, i on l’objectiu és crear caos, vulneracions de drets, protestes i conflicte. Es descriuen infiltracions en les mobilitzacions del Taxi, amb l’objectiu de saber qui eren els principals organitzadors (com Tito Álvarez) i assetjar-los, creant una narrativa de violència que condicioni l’opinió pública envers aquests, i que també inclou trobades entre lobbistes i polítics per promoure regulacions favorables; és el cas de les reunions amb Emmanuel Macron i Pere Aragonès, abans que tots dos ostentessin els càrrecs de presidència que tenen avui en dia.

Així mateix, l’estudi destaca que les economies de plataforma arrosseguen les problemàtiques del comerç tradicional en quant a les dones treballadores: la dificultat per conciliar la vida professional amb la personal o bé qüestions relacionades amb la inseguretat i els abusos per part dels clients, tot plegat potenciat per l’absència de proteccions socials i de la manca total de responsabilitat per part de la plataforma, que no les reconeix com a treballadores pròpies. 

Per altra banda, l’informe analitza l’impacte ambiental que tenen aquestes plataformes a l’hora d’emetre gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera i contribuir al canvi climàtic. Si bé no es detecta una gran diferència entre el comerç en línia i el tradicional en el transport d’”última milla” (és a dir, la ruta des del magatzem fins a casa o bé a la botiga), l’estudi destaca que el veritable problema es troba a l’origen d’aquests productes, que es produeixen a països que potser tenen normatives més laxes a l’hora de protegir el medi ambient: en el cas d’Espanya, el 54% de compres a l’estranger es van fer a la Xina -el país amb més emissions el 2021- a través de Aliexpress o Amazon. Aquesta última, a més, admet que el 2021 va emetre 44 milions de tones de CO2, l’equivalent a la petjada de carboni de Dinamarca o Eslovàquia el 2018.

Les Administracions, un element clau en la solució

En definitiva, el model de negoci de les economies de plataforma no garanteix l’estabilitat dels ingressos ni la inversió en pensions; nega la dependència laboral de les persones que hi treballen, incrementa els riscos en salut i seguretat i impedeix la formació i desenvolupament de carreres professionals. L’estudi apunta a una sèrie de recomanacions per compensar l’efecte d’aquestes empreses i garantir els drets econòmics, socials i ambientals: en primer lloc, estudiar la relació entre aquestes empreses i les inversions d’alt risc i restringir-les, si fos precís, en els casos on es produissin vulneracions de drets; en segon lloc, l’estudi destaca que és imprescindible regular aquestes activitats i dotar-se d’un règim sancionador ampli i efectiu per fer-la complir, tot això sense oblidar incloure la perspectiva de gènere, especialment rellevant en aquelles empreses que s’encarreguen de tasques de cures. En tercer lloc, apunta a la necessitat d’estudiar millor com actuen aquestes empreses, especialment en relació a les trobades amb polítics: en aquest sentit, s’apel·la directament al Congrés dels Diputats perquè compleixi amb les seves obligacions en quant a transparència i desenvolupi una normativa que reguli aquesta pràctica. 

Per últim, l’informe destaca l’acció de les Administracions a l’hora d’impulsar iniciatives com el Centre Català d’Empresa i Drets Humans -un organisme l’objectiu del qual és estudiar, regular i sancionar en aquells casos on les empreses catalanes vulnerin drets- o bé facilitant el desenvolupament d’alternatives a les economies de plataforma en el marc de l’economia social i solidària, particularment desde la compra pública.