Aquest mes de juny l'Observatori DESC ha assistit, en qualitat d'observador, a les negociacions de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC en anglès) a Bonn, Alemanya, que es van celebrar del 6 al 16 de juny. ​Aquestes negociacions són les primeres després de tancar el «Llibre de Normes» de la COP 26, un document amb les claus d’implementció de l’Acord de París per limitar l’augment de la T a 1,5ºC.

El primer dia els equips negociadors entraven a pactar les mesures concretes per posar en marxa les decisions recollides en aquest llibre. Les meses de negociacions van iniciar en un context complicat de discussions que s'havien encallat en en les trobades anteriors. Els països més empobrits i menys responsables per la crema de combustibles fòssils i, per tant, de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, s’asseien amb els països rics per decidir qui i com es pagaran les pèrdues econòmiques i els danys de la crisi climàtica, qui ha de retallar més les seves emissions actuals i també com s'inclou l’adaptació dels territoris en totes aquestes discussions diplomàtiques. En van sortir aquestes conclusions:

• Ambició (1): Per ara, les retallades d’emissions de tots els països no són suficients per aconseguir l’Objectiu de l’Acord de París,un fet que coneixíem des de la COP26, on es va presentar l'informe Emissions Gap Report 2021,elaborat per UNEP Environment Dinamarca.
• Ambició (2): En l’informe es posava de relleu que manquen 25-28 GtCO2e per reduïr per 2030. Després d’una millora de les reduccions de les emissions per parts dels Estats, anem de camí a un augment de 2,4ºC. És possible que un nou programa de treball es confirmi durant la COP27 per desencallar aquest tema.
• ​Pèrdues i danys: Molts territoris estan perdent infrastructura, biodiversitat, vides humanes, etc ;la UNFCCC no preveu una «recompensa» monetària dels països més responsables als menys responsables. Els fons actuals van destinats a adaptació / mitigació al Sud Global però no a compensar danys ja fets. D’igual manera, s’ha remarcat que els processos perquè els diners arribin als espais violentats són massa ferragossos i llargs com perquè  serveixin als Estats beneficiaris. S’espera poder incloure el seguiment d’aquest ítem a la COP27.
• Adaptació: Molts països segueixen lluitant perquè la l’Adaptació a les conseqüencies de la crisi sigui igual de rellevant que la mitigació d’emissions a l'UNFCCC. S’espera que la aquesta part tingui més pes a les negociacions de la COP27, estant presidida per un Estat africà com Egipte.
• Global stocktake: Si per alguna cosa destaquen aquestes negociacions a Bonn és per haver estat l’espai on s’ha donat el primer «Diàleg tècnic» del Global Stocktake, un procés ideat per monitorar l’acció climàtica global. Els diàlegs seguiran fins 2023, on s’arribarà a conclusions que influiran els nous compromisos estatals de 2025.

En general queda molta feina per fer de camí al novembre. La presidència egípcia s’enfronta a una COP on el principal repte és encaixar les necessitats del Sud Global amb les preferències del Nord, amb ítems de molta rellevància (Pèrdues i Danys i altres discussions de fiançament) encara fora de l’agenda oficial. Des de l'Observatori estarem atentes al procés dels propers mesos, participant com a Observadores Internacionals a Egipte per poder aportar la nostra tasca de garantia de Drets Humans a l’àrea internacional de la crisi climàtica.