NOU ESTUDI | Menjadors sostenibles i socialment responsables? Estudi de casos del model publicoprivat a Barcelona
La gestió d’alimentació pública a Catalunya, i, per tant, de serveis de càtering i menja- dors en la provisió de serveis públics, està altament externalitzada. Des dels menjadors escolars, passant per les cafeteries universitàries i de les mateixes oficines d’administra- cions, fins a arribar a la cuina i cafeteries d’hospitals, a Catalunya i a l’estat espanyol es recorre a la gestió publicoprivada, per la que es licita el servei i aquest és executat en la majoria dels casos per empreses privades.
Dels milions d’euros que es canalitzen a l’estat espanyol a través de la contractació pública, que segons l’Observatori de Contractació Pública equival al 20% del PIB espanyol, l’organització Justícia Alimentària estima que entre uns 2.000 i 3.000 milions es destinen a la compra pública alimentària. És innegable, per tant, la capacitat que tenen les administracions públiques, a través de les licitacions d’aquests serveis, de contribuir a un consum més sostenible, local, ecològic i de proximitat, així com socialment respon- sable. Algunes de les eines que tenen les administracions és la introducció de clàusules especials d’execució, que possibilita establir la reducció de gasos hivernacle, l’impuls de l’entrega de productes a granel i de producció ecològica o garantir el respecte dels drets laborals bàsics en tota la cadena de producció del producte, buscant afavorir els petits productors de països del Sud Global.
Des de l’Ajuntament de Barcelona s’han promogut iniciatives que han impulsat una contractació pública més sostenible, com la Guia de contractació pública social. Segons la Memòria de Contractació Pública Sostenible 2019, publicada el 2021, més del 88% dels contractes públics van incloure clàusules socials, ambientals o destinades al foment de la innovació durant aquell exercici. L’estudi constata un augment en la incorporació de clàusules socials respecte al 2018 de més del 46% en les adjudicacions de districtes i gerències, i superior al 30% en els ens del Grup Municipal. Cal apreciar, per tant, un avenç en la tasca d’introducció de clàusules socials en la contractació a la ciutat.
Quina és la realitat, però, de les licitacions de serveis de menjador i càtering a la ciutat de Barcelona? Quins criteris socials i sostenibles s’inclouen en les licitacions d’aquests serveis, i quins actors empresarials gestionen aquests serveis?
A través de l’anàlisi de quatre casos a la ciutat, en escoles bressol, una escola primària i dos hospitals, es busca traçar un imatge de l’estat de la contractació sostenible a la ciutat. S’analitzen els plecs d’aquests quatre casos, focalitzant en els criteris de valora- ció i les clàusules especials d’execució. També se subratllen alguns exemples de bones pràctiques en contractació pública i alimentació a Navarra, que poden servir d’orientació de quin és l’impacte d’apostar per la inclusió de limitacions ecològiques i de proximitat en la contractació pública d’alimentació.
En les conclusions expliquem com la inclusió de criteris que valorin l’ús de productes ecològics no és uniforme en els contractes adjudicats, estant molt més presents en les escoles bressol i menjadors escolars que no pas en els hospitals. Tot i que es valora de manera positiva la inclusió d’aquests criteris en els primers, juntament amb criteris i clàu- sules socials, és preocupant la seva absència en els contractes dels serveis de menja- dors dels hospitals, que tenen un impacte de consum molt ampli a causa del volum més gran de l’import adjudicat i dels aliments que es gestionen. Se subratlla també la relació positiva entre el valor del contracte adjudicat i la mida i tipus d’empresa que l’executa, deixant els contractes de més volum a la gestió d’empreses multiservei.
