L'activista i experta en migracions Helena Maleno ha participat en un dels tallers organitzats per l'Observatori DESC per a la Mostra Internacional CineMigrante, que s'ha celebrat a Barcelona entre els dies 12 i 17 de juliol.  En el marc de la mostra, l'Observatori ha promogut dos tallers, un sobre dificultats d'accés a la justícia i violacions de drets humans a la frontera sud, impartit pel coordinador de l’equip jurídic d’Andalucía Acoge, José Luis Rodríguez, i l'advocat Andrés García Berrio, d'Iridia; i un centrat en les possibilitats de construcció de ciutadania a partir del treball amb víctimes i les seves famílies, impartit per Helena Maleno.

Maleno és coneguda per la seva expertesa en migracions i tràfic de persones. Membre de Caminando Fronteras, una organització social centrada en el suport a les xarxes de migrants, també ha treballat com a consultora pel Defensor del Poble, on s'ha encarregat, concretament, d'un informe sobre el tràfic de persones humanes a l'Estat espanyol.

El primer contacte de l'Observatori DESC amb Helena Maleno va tenir lloc durant l'elaboració del documental Tarajal. Desmuntant la impunitat a la frontera sud, una coproducció de l'Observatori juntament amb Metromuster. L'obra narra els fets del 6 de febrer de 2014, quan almenys 15 migrants van morir ofegats quan provaven d'arribar a la platja del Tarajal, a Ceuta, i la Guàrdia Civil els va rebutjar amb bales de goma i pots de fum. L'Observatori DESC és una de les acusacions populars del cas, que ara es troba arxivat i a l'espera de la resposta al recurs d'apel·lació que han presentat els advocats que el representen.

Quan Maleno relata els fets, indica que "en primer lloc cal explicar que quan van succeir, nou persones van morir mentre eren encara al costat marroquí i l'exèrcit del Marroc va anar a recuperar els cossos, els va identificar i els va enterrar. Però al costat espanyol no es va fer res. Va ser el mar que va portar els cossos a la platja! Va ser molt dolorós. Un dels cossos va ser identificat, perquè tenia documents d'identificació amb ell. Però els altres quatre no, van ser enterrats com un número". És evident, doncs, que el desig de reparació de les famílies –que implica en primer lloc la identificació dels cossos, en segon lloc l'accés a la tomba i, finalment, reparació econòmica– no s'ha complert fins avui.

Juntament amb l'Associació de Famílies de les Víctimes de Tarajal, Caminando Fronteras va demanar a les autoritats espanyoles que proporcionessin visats per als familiars de les víctimes. Així podrien anar a Ceuta a visitar la tomba, sol·licitar un test d'ADN i reunir-se amb l'administració espanyola. Fins ara, les sol·licituds de visat han estat denegades, amb l'argument que no hi ha cap raó: «No hi ha hagut cap diàleg de reconciliació fins al moment, tampoc. Les autoritats espanyoles no estan identificant els cossos. Per tant, no estan reconeixent les famílies com a tals".

Segons l'activista, «l'únic que volen les famílies és alguna cosa concreta. Volen saber els noms de les persones que van matar els seus. Volen que els responsables de la mort dels seus fills seguin en un tribunal, davant d'un jutge, que no hi hagi impunitat».