En les darreres setmanes hem llegit a la premsa les notícies dramàtiques sobre persones mortes o desaparegudes quan intentaven arribar a Europa fugint de països en conflicte, ja sigui a través de les costes europees o les cada vegada més recorregudes rutes de refugiats pels Balcans. Malgrat que aquest drama ha agafat per sorpresa bona part de la societat, organismes com ACNUR o IDMC portaven des de 2011 alertant la UE que el fràgil equilibri en zones com el nord d’Àfrica o l'Orient Mitjà s'estava trencant, especialment arran de la guerra a Síria i la intervenció a Líbia.

Es calcula que des d'inicis d'aquest 2015, unes 400.000 persones han sol·licitat asil a algun dels països europeus. Tot i que aquesta xifra és superior a la d'anys anteriors, les persones refugiades que arriben a Europa no són sinó la punta d'un iceberg. Les guerres, la inestabilitat política i la imposició de règims dictatorials en aquestes regions ha generat el major volum de refugiats i desplaçats de les darreres dècades, la majoria dels quals han estat acollits pels països limítrofs als conflictes -Líban, Turquia, Jordània, Egipte, etc.- que en molts casos ja no tenen recursos per acollir-ne més. La complicitat d’Europa en la persistència d’aquests conflictes, sigui mitjançant la venda d’armament a Síria, sent Espanya un dels principals països, o bé en la intervenció en el conflicte iraquià, són només alguns exemples. Per tant, no només existeix un deure de protecció de les persones refugiades per tots els Estats, sinó la responsabilitat en la sostenibilitat de la conflictivitat en alguns dels països dels que aquestes persones escapen per sobreviure. Es calcula que només vuit països africans i de l'Orient Mitjà acullen ja 7.200.000 refugiats. Es tracta, doncs, d'una greu crisi humana de la qual la UE només n'està rebent part dels efectes, que continuaran si no es fa front a les causes estructurals, com la guerra, la fam, la misèria...

Davant de la passivitat i inoperància de la UE per complir amb les seves obligacions en el respecte als drets humans, exigim les següents actuacions urgents:

· En primer lloc, que la UE posi en marxa operacions de rescat i salvament eficaç -complint amb el deure de socors- amb la finalitat d'evitar més morts al Mediterrani.

· En segon lloc, ens sumem a les reivindicacions i propostes d'emergència que les organitzacions i organismes especialitzats en matèria de refugi i protecció internacional estan adreçant a les institucions europees per tal de protegir el dret humà a l'asil. És urgent que la UE adopti mesures de caràcter immediat per garantir l'entrada de forma legal i segura de totes aquelles persones susceptibles de protecció internacional. D’aquesta manera, s'evitarà que els potencials refugiats emprenguin travessies mortals per obtenir la protecció a un país segur.

· Tanmateix, la crisi dels refugiats que estem vivint ens recorda que avui és més necessària que mai una nova política comuna de migració i asil europea que prioritzi les persones i un escrupolós respecte als drets humans.

Finalment, exigim també a l’Estat espanyol un compromís ferm per donar resposta a l'augment de refugiats, agilitzant les mesures oportunes per proporcionar l’acollida i legalització a un major nombre de persones refugiades. La política de la UE és la suma de les polítiques dels seus estats membres i no tolerarem que els Estats es continuïn escudant en “instàncies superiors” per justificar la passivitat i la inoperància. En aquest sentit, celebrem la iniciativa d'Ajuntaments com el de Barcelona, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat o Madrid, per treballar cap a la creació d'una xarxa de ciutats-refugi, augmentant els recursos municipals destinats a l'acollida de les persones refugiades.

Des de l'Observatori DESC creiem que, per tal d'aconseguir posar fre a aquestes greus vulneracions de drets humans, la mobilització, pressió i implicació de la ciutadania és imprescindible. Per aquest motiu, ens sumem a la convocatòria de concentració de la Plataforma STOP MARE MORTUM sota el lema “Aquí sí, Catalunya acull” que es fa aquest divendres 4 de setembre, a les 18:30h, davant del poliesportiu de l’Estació del Nord a Barcelona.