Convocatoria contra el endurecimiento de las técnicas de represión policial y del Código Penal

Demagogia punitiva y criminalització de la protesta

Article de Jaume Asens i Gerardo Pisarello, juristes i membres de l'Observatori. 
13 d'abril | Público.es

Després de la vaga general del 29-M, el govern del PP i el govern de la Generalitat han anunciat un enduriment de les tècniques de repressió policial i del Codi Penal. Les propostes inclouen la restricció del dret de reunió, el foment de la delació ciutadana, l’ampliació de les condutes que constitueixen atemptats contra l’autoritat i la incorporació en el delicte d’integració en organització criminal de “l’alteració greu de l’ordre públic” i la concertació de concentracions violentes per mitjà d’Internet o les xarxes socials.

Cap d’aquets anuncis s'ha produït de manera aïllada o capritxosa. Tots ells s’inscriuen en el clima creixent de protestes contra les retallades de drets socials realitzades amb l’excusa de la reducció del dèficit i del deute públic. Aquestes retallades suposen greus incompliments de la legalitat constitucional i internacional vigent, i han produït un deteriorament notable en la qualitat de vida d'amplis sectors de la població, començant pels joves.

Les mesures anunciades reflecteixen, més enllà d’una deriva autoritària, un acte d'impotència política que pretén ocultar les cessions als poders econòmics i financers amb l’exacerbació d'instruments penals que generin una impressió de fermesa. Aquesta actitud no és nova. Forma part, en rigor, d'un populisme punitiu que ha acompanyat el desmantellament de l’Estat de benestar i que s'ha intensificat amb l'esclat de la crisi financera actual. Com distintes organitzacions judicials han senyalat, si el govern volgués atallar fenòmens com el vandalisme gratuït, ja compta amb instruments suficients. El propòsit de fons, no obstant, sembla un altre: reinstal·lar, com ha declarat el conseller Puig, la “por al sistema”, a través de mecanismes punitius pensats per limitar les modalitats de protesta aparegudes en l’últim any. L'intent d'incloure la resistència passiva –característica del 15-M- en el delicte de desordres públics, n’és una prova.

És especialment greu que per impulsar aquestes mesures s'hagi pres com a excusa una jornada de vaga general caracteritzada per la massivitat i el caràcter pacífic. Aquesta realitat ha estat ignorada pel govern, que ha posat tot la seva obstinació a distorsionar i exagerar alguns actes aïllats de violència per crear una situació d'alarma social que justifiqui la intensificació de la repressió. Aquesta visió de les coses és interessada i parcial. Bona part de la violència entorn del 29-M va tenir a veure amb actuacions contra treballadors i manifestants. Només a Barcelona, es van rebre desenes de denúncies per coaccions empresarials, que podrien encabir-se perfectament en els delictes contra la llibertat sindical previstos en l'article 315 del Codi Penal. La brutalitat policial, per la seva banda, va deixar dues persones operades d'urgència de la melsa, altres dues amb impactes de bales de goma en un ull, i altes probabilitats de pèrdua de visió. En total, el servei d’emergències mèdiques va atendre 80 persones, de les quals 23 vans ser derivades a diversos hospitals. Res d’això no ha rebut retrets institucionals. En canvi, s'han utilitzat de manera abusiva tipus penals com els desordres públics o els atemptats a l'autoritat per inculpar o empresonar arbitràriament a persones que van participar en les protestes.

Moltes d’aquestes detencions preventives dictades amb ànim exemplificador evoquen pràctiques pròpies de fa 40 anys, en ple règim franquista, però haurien d'estar bandejades de qualsevol règim mínimament democràtic. És més, en un context d'exclusió i precarització social creixents, els poders públics haurien de ser especialment respectuosos amb el dret de crítica i de manifestació de la ciutadania. Aquesta obligació hauria de ser especialment intensa respecte d'aquells grups que menys veu tenen en l'espai públic. I hauria de ser especialment intensa, també, respecte de drets específics com el de vaga, que no debades gaudeix de major protecció constitucional que la llibertat d'empresa i que, en certes circumstàncies, preval sobre d’altres com la llibertat de circulació. Res d’això suposa atorgar carta blanca a la violència indiscriminada. No obstant, les conductes anti-jurídiques cal sancionar-les pel que són, i no pel seu vincle imaginari amb el “terrorisme”, la “guerrilla urbana” o altres fenòmens que no tenen res a veure amb l'actual protesta social.

Les propostes dels governs del PP i de CiU expressen un intent maldestre de criminalitzar el malestar generat per la gestió de la crisi i s'emmarquen en una lògica d'excepció, pròpia del Dret Penal de l'enemic. De tirar endavant, només deslegitimaran encara més llurs polítiques, amenaçaran la cohesió social i augmentaran la sensació de bloqueig de les vies institucionals de crítica. Enfront de l'ús demagògic del discurs securitari només hi ha una resposta: guanyar el carrer i exigir seguretat en el respecte als drets civils, polítics i socials de tota la població. Aquest serà el sentit de l’acte ciutadà contra la por i per la llibertat convocat a Barcelona, demà 14 d’abril, festa republicana. 

Multimèdia

Agenda

No s'han trobat esdeveniments propers.