La Audiència Nacional dicta sentència per la trama Gürtel i el cas dels ‘papers de Bárcenas’ avança

La Audiència Nacional ha dictat aquest passat dijous la sentencia per la primera època del cas Gürtel amb condemnes que sumen 351 anys de presó per 29 dels 37 acusats: 51 anys de presó per Francisco Correa, 33 anys per Luis Bárcenas i 245.000 euros que el Partit Popular haurà de pagar per participar a títol lucratiu. La sentència certifica la comptabilitat B del PP que es valia de “donacions finalistes” de empresaris que es destinaven per a “pagar costos electorals del PP”. La trama corrupta es va valdré de tota mena de delictes –associació il·lícita, frau en l’administració pública, suborn actiu i passiu, falsedat en document mercantil, malversació, prevaricació, blanqueig de capitals, delictes contra la hisenda pública, apropiació indeguda, exaccions il·legals, i estafa processal- per a omplir la Caixa B.

Aquesta sentència és una de les 6 peces separades que deriven de la monstruosa trama Gürtel i, per tant, es només una branca del gruix de l’entramat. Al 2017, el Tribunal Superior de Justícia de València ja va condemnar a Correa, Crespo i ‘El Bigotes’ per arreglar contractes de la Feria de Turisme (Fitur) convocades per la Generalitat valenciana. Per aclarir el que va passar encara queden les causes restants. La Audiència Nacional ha de jutjar encara dues peces més relatives als contractes de televisió amb motiu de la visita del Papa a 2006 i les contractacions de la Generalitat amb empreses de la Gürtel. A més, falten per jutjar els casos de Boadilla del Monte i les relacions de la trama d’AENA. Per últim, queda el cas de l’esborrat dels discs durs per part del PP i el cas dels ‘papers de Bárcenas’ en els que l’Observatori DESC participa com acusació popular.

En el cas dels ‘papers de Bárcenas’, Isabel Elbal i Gonzalo Boyer representen a l’Observatori DESC en aquest procediment que jutjarà a Luis Bárcenas, Cristóbal Páez i l’arquitecte que va fer la obra de la seu del PP per pagaments en negre per a la reforma de l’edifici del carrer Génova. Les dilacions del procés es deuen a les recusacions que des de l’acusació popular hem plantejat davant la falta d’imparcialitat dels jutges de l’Audiència Nacional. Dos d’elles van ser resoltes favorablement i els jutges Enrique López i Concepción Espejel van ser apartats del cas. Ara, estem a l’espera del que succeeixi el mateix amb un dels nous jutges designats al procediment.

En quant al cas de ‘l’esborrat dels discs durs’, l’Audiència provincial de Madrid va confirmar la decisió de la jutge Freire de processar al Partit Popular. En l’auto d’apertura del judici oral del 3 de novembre de 2017, entenia que hi havien indicis suficients que vinculaven al PP com a persona jurídica en la destrucció al 2013 dels discs durs dels ordinadors en que l’extresorer guardava informació relativa a la comptabilitat B del PP. Després de l’auto, la Fiscalia ha sol·licitat aplicar la doctrina Botín y l’arxiu de la causa al entendre que no existeix interès general i donat que Bárcenas va abandonar l’acusació particular. En contra, des de l’Observatori DESC hem sol·licitat asseure al PP com a responsable penal pels delictes de danys informàtics i encobriment. El procés es troba en la fase intermitja i serà la primera vegada que una formació política sigui jutjada com a persona jurídica. D’acabar en condemna, s’afegiria a la participació a títol lucratiu imposada en l’altre peça separada de l’Audiència Nacional i demostraria que la corrupció en el PP no son casos aïllats, sinó un autèntic mecanisme instaurat en el si del partit.

Des de l’Observatori DESC valorem molt positivament la sentència de l’Audiència Nacional ja que demostra que amb temps i esforç els tribunals estan disposats a condemnar el partit en el poder quan es proven les seves activitats il·lícites. Els casos de corrupció són un clar dèficit democràtic i un abús de poder, que afecta a l’exercici dels drets econòmics, socials i culturals.

 

Multimèdia