Les entitats socials impulsores de la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona hem celebrat una roda de premsa avui per denunciar la voluntat ferma de l’ajuntament socialista de Jaume Collboni de desactivar-la amb modificacions. Recordem que estem parlant d'una mesura que obliga als promotors d'habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per habitatge protegit −tant de compra com de lloguer.

La ubicació escollida per a la roda de premsa no és casual. Es tracta de la futura nova promoció del número 1B del carrer Pelai, que avui dia són encara tot just els fonaments i el primer pis d'un futur nou edifici de 13 habitatges a menys de 500 metres de plaça Catalunya, que incorporarà habitatges a preu regulat, tot un exemple de la utilitat d’aquesta mesura com a eina de cohesió social, evitant que les veïnes siguin expulsades cap a una perifèria cada cop més llunyana i deixant el centre com una ciutat-aparador per al turisme i per una minoria de súper-rics que poden comprar pisos de luxe.

Fins el desembre del 2018, any en què es va aprovar el 30% a Barcelona, la primera ciutat de tot Catalunya on es va guanyar,  l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant a la ciutat construïda pràcticament no se’n podia fer. Amb el 30% són els propis promotors privats qui tenen l’obligació d’incloure habitatge assequible als nous edificis, de manera que podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió social i urbana (els criteris d’accés a l’habitatge protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars i per això el parc d’habitatge assequible és del 20% quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1’5%, una de les taxes més baixes d’Europa.

Jaume Collboni, líder del Partit Socialista i alcalde de  la ciutat de Barcelona, va crear a finals de setembre un grup d'experts per “ajustar” la mesura, després de constatar que “no funciona” -sense aportar cap estudi que ho demostri- i d’intentar, primer al Ple sense aconseguir-ho en plena campanya electoral, i després d’eleccions a la comissió d’urbanisme aliant-se amb Trias i PP, aprovar dues  resolucions que proposen retallar el 30%. Però realment la mesura no ha funcionat tal i com diuen els socialistes?

Boicot a la mesura des del primer minut 

En aquests darrers anys la mesura ha aconseguit uns 60 pisos protegits. Si bé no és una xifra particularment alta, això és degut a varies qüestions que no tenen res a veure amb el seu potencial.

En primer lloc perquè tant el PSC com ERC van posar com a condició per aprovar la norma que no s’apliqués la suspensió de llicències mentre aquesta es tramitava. Per tant, els promotors van tenir uns quants mesos per demanar llicències abans que entrés en vigor, fet que va provocar un allau de gairebé 600 llicències d'obres majors i certificats d'aprofitament urbanístic més que el 2017.

En segon lloc, es va ajornar l'entrada en vigor de la norma per a les operacions en curs durant 2 anys, fet que va comportar que uns 57 expedients quedessin exempts de complir amb el 30%, perquè ja tenien certificat urbanístic o per haver justificat una compravenda abans de juliol del 2016. Aquests expedients, de no haver-se deixat passar, haurien sumat 425 habitatges protegits a la ciutat. 

Per acabar-ho d’adobar, la crisi sanitària del 2020 va empitjorar-ho tot quedant aturada l’activitat constructiva arreu, fet que va endarrerir 2 anys més l’aplicació de la norma, que funciona en les les grans promocions i rehabilitacions. Per no parlar de les picaresques dels promotors, que en alguns casos optaven demanar un assabentat o comunicat d'obres menors, o subdividien les promocions de les finques per evitar sobrepassar el número de m2 que els obliga a complir la norma.

Per altra banda, també ha tingut a veure la passivitat del propi ajuntament a l’hora de fer complir la norma, ja que no ha fet prou inspeccions ni ha sancionat a qui se saltava la llei. De fet, com a mínim hauriem guanyar 120 habitatges protegits més, comptant els incompliments detectats i pels quals es va anunciar l’obertura d’expedients sancionadors el 2022. Amb una vigilància real del compliment del 30%, en podrien ser molts més.

Per tot plegat, no és casual que al 2023, quan la mesura tot just comença a funcionar al 100% hagin sorgit les crítiques sobre el seu funcionament. Coneixem de sobres les maniobres dels lobbies especuladors per no perdre ni un boçí del negoci que fan amb l’habitatge: primer van amenaçar amb un “Armagedón” o la ruïna si s’aprovava el 30% i no va ser tal; després van pressionar perquè no es suspenguessin les llicències restant potencial inicial a la mesura; un cop aprovat el van impugnar als Jutjats per tombar-lo sense que els donéssin la raó; i actualment pregonen que no funciona en una espècie de “profecía auto-complerta” i amb l’altaveu de Collboni i Trias perquè el retallin o el buïdin de contingut.

És evident que aquests intents de derogar-la tenen l’objectiu de protegir els beneficis de les promotores, i és per això que Collboni ha format un grup d'”experts” per “modificar” la norma entre els quals, per alguna raó, no hi ha cap representant de la societat civil ni molt menys cap de les organitzacions que la vam impulsar. En canvi, tot i que l’Alcalde no ha fet públic qui conforma aquest grup, no ens estranyaria que hi participi la mateixa Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i per això exigim que es faci pública la seva composició.  En cas de que així sigui, clarament aquest grup d’experts liderats per Carme Trilla no tindrà cap tipus de credibilitat. 

El que hauria de fer l’actual govern és destinar recursos al desplegament de la mesura en la seva totalitat i a vetllar perquè tots els promotors la compleixin, incloent recursos humans i econòmics destinats a inspecció i sanció. En el supòsit que es vulgui reforçar, s’hauria d’anar en la línia de que l’habitatge protegit sigui de lloguer o de reduïr la superficie mínima on s’aplica a les zones de la ciutat on el teixit urbà i els solars són més petits, com ja es va fer al barri de Gràcia. És inadmissible el qüestionament d’aquesta norma en un context on el 60% de la població de Barcelona compleix els criteris d'ingressos per optar a un HPO, sobretot sabent que el parc actual s’està perdent: al 2018 quedaven 19.000 HPO amb qualificació vigent i es calcula que en 30 anys (al 2048) se n’hauràn desqualificat el 88%. Per altra banda, la població està destinant més del 40% del seu sou a pagar l’habitatge, amb unes xifres de preu de lloguer completament disparades.

La ciutadania de Barcelona no mereix fer passes enrere en matèria d’habitatge. Ens hi juguem la possibilitat de permetre que les famílies puguin quedar-se a viure a la seva ciutat -tant al centre com als barris- a un preu assequible a través d'aportacions dels privats a les noves grans promocions o rehabilitacions. Del contrari, seguirem veient com els pisos de luxe colonitzen sense aturador els barris centrals i l’Eixample i les veïnes són expulsades de casa seva.

Advertim que si no s’atura aquest intent de retallar el 30% ens mobilitzarem al carrer! Fem també una crida a tot el teixit social de Barcelona per a què participi i doni suport a les accions de protesta que convocarem a partir d’avui!

El 30% no es toca. Defensem l’habitatge protegit!