l PSC negocia amb ERC que els projectes del Hard Rock, l’ampliació de l’Aeroport del Prat i el quart cinturó de la B-40 s’incloguin en l’actual acord pressupostari. En les rodes de premsa de Govern d'aquest dimarts, els republicans han instat al partit socialista a decidir "si segueix instal·lat al tot o res", després de l’oferta d’ERC per estudiar la Ronda Nord a la B-40 i així desencallar les negociacions.

Des de l’Espai 08, volem oferir l'anàlisi que hem fet del macro projecte del Hard Rock, que encara està sobre la taula en la negociació dels pressupostos. Com explicàvem la Marta Curull, el David Palomera i jo en aquest article, en aquest model de desenvolupament, es justifica la sobreexplotació de la Costa Daurada i els seus ecosistemes mentre es prometen grans beneficis al territori. Tot i així, molts dels beneficis no perduraran a la llarga, no existeix un consens territorial al respecte del projecte i sorgeixen nombroses externalitats que cal tenir en compte.

El projecte Hard Rock pot generar llocs de treball a curt termini, però el que preocupa és la qualitat d'aquests llocs de feina, així com la seva sostenibilitat a la llarga. El sector turístic a Catalunya sol ser precari i altament estacional, amb sous baixos i feines temporals i inestables. Així mateix, l'augment de turistes a la Costa Daurada entre 2009 i 2019 no ha comportat un augment del poder adquisitiu dels territoris: tot i que en aquest periode van augmentar de 2 a 5 milions de turistes a la Costa Daurada, el poder adquisitiu del Baix Camp va disminuir un 1,1%, al Tarragonès un 1,4%, i al Baix Penedès, un 5,6% entre aquests deu anys. A més a més, la promoció de treballs precaris genera una sèrie de danys col·laterals, com la baixa sindicació o l’augment de les desigualtats laborals. Igualment, aquest tipus de mercats laborals comporten l’externalització dels problemes socials derivats de la desigualtat laboral cap a l’Estat de Benestar, com pot ser la necessitat de donar ajudes socials per poder pagar un lloguer i tenir un sostre on viure.

En el sector turístic massificat i temporal es generen problemes afegits per la societat i a nivell de recaptació i ús dels impostos. Això es dona com a conseqüència de fenòmens com l’alta congestió del transport i els serveis públics, inclosos centres d’atenció primària. Aquesta saturació és difícilment gestionable a nivell local, especialment pels municipis petits que tenen una baixa capacitat de recaptació fiscal. No es pot obviar que un dels aspectes més preocupants del projecte ha estat la perpetuació del model publicoprivat basat a externalitzar els riscos i privatitzar els beneficis: en el cas específic del Hard Rock, la Generalitat de Catalunya ha gastat i avançat diners públics en benefici del projecte, assumint així molts riscos tot i la dubtosa viabilitat del projecte, encara que sigui temporalment.

És necessari plantejar que existeixen dubtes greus sobre si aquest megaprojecte s'ajusta als objectius de sostenibilitat ambiental del nostre país. El complex hoteler i de joc consumiria una gran quantitat d'aigua i electricitat, i no podem oblidar l'impacte ambiental sobre l'ecosistema actual del territori, que va ser la causa de la darrera paralització del projecte. A aquesta demanda energètica i de recursos hídrics, cal considerar que la Costa Daurada es troba en un territori que es troba ja en risc de desertificació, escassetat d'aigua i reducció de sorra a la costa.

El model de desenvolupament que suposa el projecte del Hard Rock és insostenible en termes socials, econòmics, ambientals i energètics. L'administració pública hauria d’apostar per projectes productius en el llarg termini, respectuosos amb el territori, sostenibles i amb bones condicions laborals, i que generin consens. I després de les diferents mobilitzacions realitzades contra el projecte, com l'escridassada a Pere Aragonès a Reus o la mobilització el passat 2021 contra l’ampliació de l’aeroport, estem lluny de poder considerar que els macro projectes que estan sobre la taula gaudeixen actualment d’aquest consens territorial.

Agraïments a: Marta Curull i David Palomera