Des de l’observatori DESC vam participar en aquest espai per denunciar “el clar eurocentrisme que implica la celebració d'una COP en un país europeu per tercer any consecutiu” amb l’objectiu d’afegir-nos a les protestes i crítiques per part de la societat civil.

Com era d’esperar, i repetint escenaris de cimeres anteriors, la COP25 va allargar-se per falta d’acord fins ben entrat el cap de setmana. Diumenge les negociacions van acabar sense un clar pla conjunt: el text final és ple de “recomanacions”, “insistències” i “èmfasis”. Si l’acord de París va ser criticat per ser ambigu i, en cap cas vinculant, la vint-i-cinquena COP no ha fet més que desdibuixar el camí sobre com afrontar l’emergència climàtica que vivim. Es deia que, a Madrid, del que es tractava es de definir com augmentar l’ambició. No cal dir que aquesta meta no es va assolir. Pèrdues i danys, finançament i adaptació van ser els temes més controvertits i que van suposar l’allargament de la cimera.

Des de la “Cumbre Social por el Clima” (nom que es va donar a la contra cimera), la setmana es va viure diferent. Es va crear un espai de contestació, on diversos col·lectius indígenes i moviments socials van poder expressar-se, teixir aliances i construir alternatives al sistema neoliberal i colonialista que ens regeix.

La contra cimera va estar en tot moment en solidaritat amb el poble xilè, va denunciar les violacions de drets humans comeses a Xile i va llançar un missatge conjunt amb les mobilitzacions i la contra cimera organitzada allà. La crisi social i la crisi climàtica són inseparables. És per això que, davant de la inacció dels governs reunits a la COP25, i a la intolerable presència de lobbies corporatius, des de la “Cumbre Social” també es va participar en diverses protestes per denunciar els desequilibris de poder i exigir mesures reals per frenar i pal·liar els efectes del canvi climàtic.

En acabar, es va escriure un comunicat, que es pot llegir a https://cumbresocialclima.net/comunicado-final-cumbre-social-clima/