Catalunya, l’àrea metropolitana i Barcelona estan per sota de la mitjana europea en habitatge de lloguer social. Així ho mostra l’estudi State of Housing 2021. Catalunya i Barcelona -publicat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) i l’Observatori DESC- que descriu la situació de Catalunya en temes d’habitatge dintre del marc europeu.

Segons l’informe, aquesta quantitat escassa d’habitatges protegits es deu, en part, a la poca despesa en polítiques públiques d’habitatge: durant el període 2000-2019, a Espanya s’hi ha dedicat un 0,06% del PIB, molt lluny del 0,5% que s’hi ha destinat, de mitjana, a la Unió Europea.

Per aquest motiu, apunta l’informe, la capacitat de les administracions per atendre les situacions de vulnerabilitat residencial –cada cop més nombroses i presents, sobretot, en persones que viuen de lloguer– és molt limitada. A això s’hi suma una forta disparitat entre ingressos i els preus de l’habitatge: en 20 anys (període 2000-2020) el preu del lloguer a Catalunya s’ha incrementat un 101,6%, tres vegades més que els ingressos de les famílies catalanes (33,6%).

Mesures de contenció contra la pandèmia

La debilitat del sistema d’habitatge català i espanyol es va fer palesa durant la situació d’emergència sanitària provocada per la covid-19. Segons l’informe, la renda mitjana a Catalunya va disminuir un 5,7% i la taxa de pobresa moderada va augmentar més de 3 punts el 2020 (del 19,5% al 23%). Això va obligar les administracions a prendre mesures de contenció, com és el cas de la suspensió estatal dels desnonaments, la pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer i els ajuts extraordinaris al lloguer per la covid-19.

Aquestes mesures també es van prendre en països del sud d’Europa, com Itàlia i Portugal -que tenen xifres d’habitatge social i despesa similars a Espanya- mentre que a d’altres països del centre i nord, com França i Alemanya, no va ser necessari en bona part perquè gaudeixen de polítiques públiques d’habitatge estructurals més desenvolupades.

Els Fons Next Generation i reptes pendents

Segons l’informe, des de l’any 2020 i fins ara s’està produint un increment molt notable en la despesa pública destinada a polítiques d’habitatge, degut principalment als fons excepcionals per fer front a les conseqüències socials de la pandèmia i al fons Next Generation de la Unió Europea.

Així, els pressupostos de l’Estat per al 2022 preveuen una partida de 3.290 milions d’euros a polítiques d’habitatge, set vegades més que el 2018. Per la seva banda, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 preveuen una despesa en habitatge de 769,7 milions d’euros (la meitat provinents dels fons NextGen), aproximadament el doble que el 2020.

Habitatge protegit i implicació social

Per acabar, l’informe apunta els reptes pendents a Catalunya i Espanya en matèria d’habitatge i possibles mecanismes per solucionar-los, molts d’ells ja inclosos, de forma més o menys desenvolupada, en el Projecte de Llei pel dret a l’Habitatge estatal, actualment en tràmit parlamentari: la qualificació indefinida de l’habitatge protegit, la major concreció dels drets i deures relacionats amb la funció social de l’habitatge; l’establiment de mecanismes de contenció i disminució dels preus de lloguer; la major implicació dels òrgans judicials a l’hora d’informar sobre les llars vulnerables en processos de desnonament; l’impuls a l’habitatge de lloguer social, i la implicació dels agents privats amb i sense ànim de lucre en la generació de parc assequible, entre d’altres.

L’estudi State of Housing 2021. Catalunya i Barcelona s’ha realitzat un any després de la declaració de l’estat d’alarma per la covid-19, i suposa una primera anàlisi dels efectes de la pandèmia sobre el mercat de l’habitatge a Catalunya i Barcelona en comparació amb altres països de la Unió Europea. En aquest sentit, emula l’informe homònim editat per la Federació Europea de l’Habitatge (Federation’s Housing Observatory), que mostra l’estat de l’accés a l’habitatge a més de 20 països i ofereix recomanacions en matèria de polítiques públiques per superar els reptes estructurals del dret a l’habitatge.

Sobre els autors:

L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) va ser creat l’any 2017 com una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’Associació de Gestors d’Habitatge Social (GHS). Des del 2018, és una unitat integrada en l’estructura de l’Institut d’Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona (IERMB). La seva finalitat és ser un instrument d’àmbit supramunicipal per a l’anàlisi i la consulta de les dades relacionades amb l’habitatge i per donar suport al disseny i l’avaluació de les polítiques públiques d’habitatge en l’àmbit metropolità de Barcelona.

L’Observatori DESC és un centre per la defensa dels Drets Humans que concentra els seus esforços a desmuntar la percepció devaluada dels Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (DESCA) -dret a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la salut, a l’alimentació, a l'ambient sa- en relació a d’altres drets com els Drets Civils i Polítics i els drets patrimonials. Per fer-ho, l’Observatori combina la incidència política amb la recerca, l'assessorament, l’organització de formacions i jornades i el litigi estratègic. Així, es promouen investigacions i publicacions, s'organitzen seminaris i cursos i s’acompanyen reivindicacions i lluites populars. Tot plegat, sense perdre de vista la importància del treball en xarxes locals i globals i la participació en campanyes socials.