Observatori DESCA

La Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC, va fer una petita introducció de la importància que donem des de l’Observatori DESC als vincles entre la Sobirania Alimentària i el Dret a la Ciutat, dos àmbits que treballem entre les àrees d’habitatge i ciutat i l’àrea de socioambientals.

Plataforma Global pel Dret a la Ciutat i Coalició Internacional per l’Hàbitat

La primera ponent va ser la Sophia Torres, representant de la Plataforma Global pel Dret a la Ciutat i la Coalició Internacional per l’Hàbitat. La Sophia va aterrar el concepte de Dret a la Ciutat definint-lo com el dret de totes i tots els habitants, presents i futurs, permanents i temporals, a habitar, usar, ocupar, governar i gaudir de ciutats, pobles i assentaments humans justos, inclusius, segurs i sostenibles, definits com a béns comuns essencials per una vida plena i digna.

També va posar en rellevància el Dret a la Ciutat com un dret col·lectiu, destacant la integritat territorial i la interdependència entre tots els drets civils, polítics, socials, culturals i ambientals. A més, va aprofitar la ocasió per lligar les visions del dret a la ciutat amb les visions de la sobirania alimentària, destacant els components dels vincles urbano-rurals.

Finalment, va presentar diferents publicacions de la GPR2C com:

• Más allà de los vínculos urbano-rurales: la defensa de los territorios y las ciudades para la vida
• Cities and Human settlements with divers and inclusive economies”
• Hacia la implementación del Derecho a la Ciudad, on l’Observatori DESCA també va participar

FIAN International

En segon lloc, FIAN International va presentar el seu projecte europeu “Collaborative Action and Learning for Local Rights-based Sustainable Food Systems” (on l’Observatori DESCA hi participa, representant a l’Estat espanyol).

Iniciant la presentació, l’Almudena Sastre (de FIAN Belgium) va començar introduïnt l’objectiu del projecte: generar metodologies i eines innovadores per accelerar la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles des d’una perspectiva de drets humans. Els països participants són 6: Alemanya, Àustria, Portugal, Espanya, Bèlgica i Suècia. Els 6 països fan un mapeig de 5 polítiques alimentàries a nivell local i 5 espais polítics a nivell local també.

Seguidament, la Laura Michéle (de FIAN International) va aterrar l’objectiu del projecte resumint el mapeig que portem fent tots els països que hi participem.

Primerament, va destacar les àrees en les que els governs locals dels diferents països estan prenent acció i en les que no, com: educació nutricional/alimentària, transició agroecològica, agricultura urbana, malbaratament alimentari, restauració col·lectiva i compra pública, enfortiment de sistemes alimentaris locals, accés i ús de la terra, etc.

En segon lloc, es va enfocar en el caràcter transformador, el lideratge i la visió a llarg termini de les estratègies alimentàries analitzades al projecte. En aquest sentit, va destacar que la majoria de les estratègies alimentàries estaven liderades per governs locals, algunes d’elles amb un enfocament transformador. Tot i així, també accentuava la vulnerabilitat en la sostenibilitat de les iniciatives, ja que depenen molt de la voluntat política de l’ajuntament, que canvia cada 4 anys.

Finalment, va remarcar el lideratge, interfície política, inclusivitat i permanència dels espais participatius. En quant al lideratge, la Laura ressaltava la gran quantitat d’espais polítics dels governs locals, però també que molts pocs d’ells formaven part de la presa de decisions. Referent a la permanència, destacava la diferència entre els espais institucionalitzats i els liderats per la societat civil: els primers tenien més risc de desaparèixer mentre que els de la societat civil tendien a ser més permanents i sostenibles en el temps.
 

Consell Alimentari Municipal de València

Més endavant, el Josep Manuel Pérez va presentar el Consell Alimentari Municipal de València (CALM) com una eina de governança en les polítiques agroalimentàries i un dels casos analitzats en el projecte europeu de la FIAN. En la seva presentació, va poder presentar l’àmbit geogràfic i social del Consell Alimentari, l’origen i el procés de creació, el funcionament i el procés participatiu, així com també els majors reptes i desafiaments.

En quant al seu àmbit geogràfic i social, el Consell Alimentari Municipal no només abasta el municipi de València, sinó que, conscient de que no és la mateixa ciutat qui abasteix d’aliments, inclou agents de tota l’extensió de l’Horta de València (que és, alhora, Sistema de Patrimoni Agrícola Mundial de la FAO des de 2019). Tot i així, certes amenaces com les grans pressions urbanístiques, la reducció de la fertilitat del sòl i la qualitat de les aigües o l’agroindústria global com logística de gestió dels sistemes alimentaris impacten el funcionament de l’Horta valenciana.

Veient les necessitats alimentàries de la ciutat valenciana, i mitjançant la signatura de varis documents que comprometien a l’Ajuntament de València a dirigir-se cap a la sobirania alimentària, es va crear l’Estratègia Agroalimentària de València 2025 com a marc de treball i el Consell Alimentari de València com a espai de treball. Ambdós, el Consell i l’Estratègia, van comptar amb un procés participatiu assistit per l’Ana Moragues i la implicació de diversos agents socials integrats en la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià (com CERAI, Justícia Alimentària, Per l’Horta, Llavors d’Ací, etc.) com també de l’àmbit acadèmic (com la Càtedra Tierra Ciudadana). Així, el CALM es composa d’una important diversitat d’agents: 12 nats i 38 de la societat civil.

Per altra banda, Josep ressaltava els grups de treball del CALM com el seu motor. En concret, es composa de 7 grups de treball (GT): (1) el GT de compra pública alimentària, (2) el GT de proposta de creació de mercats de venda directa, (3) el GT de malbaratament alimentari, (4) el GT de pesca, (5) el GT de Dret a l’Alimentació, (6) el GT de transició agroecològica i (7) el GT de Canvi Climàtic i Alimentació.

Finalment, Josep va aterrar el resultat dels darrers anys de funcionament del CALM amb alguns projectes executats. Per una banda, la 1ª Guia de Consum Local d’Aliments de Proximitat, que és un Geoportal de l’Ajuntament de València on es poden consultar els punts d’abastiment de producte de temporada, de proximitat i ecològic. I per l’altra, el programa Horta-Cuina, un projecte d’articulació entre la producció local i els centres escolars de les comarques de l’Horta de València.

URGENCI

Finalment, la Isa Álvarez va compartir experiències del Sud Global des de URGENCI, la xarxa internacional d’Agricultura Sostinguda per la Comunitat (CSA) i d’Associacions Locals i Solidàries per l’Agroecologia (LSPA). En particular, va presentar dos casos: el cas de Coordinació Nacional d’Organitzacions Camperoles a Mali i la importància dels grups de CSA durant la Covid-19 a Manaus, Brasil.

Des del 2004, la Coordinació Nacional d’Organitzacions Camperoles (CNOP) porta impulsant la promoció de l’agricultura familiar en el marc de la sobirania alimentària per assegurar, de manera sostenible, el desenvolupament de l’agricultura en la República de Mali. Perquè això sigui possible, la CNOP és un sistema consistent en la identificació de grups de formadors camperols, el desenvolupament de mòduls en torn a pràctiques en al terra, una carta de relleu generacional en agricultura, un Sistema de Garantia Participativa i un manifest d’agroecologia. Així, avui en dia, el CNOP compta amb milers de productores i productors capacitades/ts i compromese/os amb la pràctica de l’agroecologia.

Finalment, la Isa va posar en rellevància la importància dels grups d’Agricultura Sostinguda en la Comunitat durant la COVID-19 a Manaus, Brasil. És important destacar que Manaus, la ciutat més gran de l’Amazònia brasilera, va ser l’epicentre de la pandèmia a Brasil i hi viuen més de 4 milions de persones. Tot i veient la urgència sanitària, des del govern no es van posar mesures per a la prevenció, el que va impactar greument a persones sense recursos i amb treballs informals. Davant això, varis grups de solidaritat entre persones camperoles i no camperoles es van organitzar amb altres xarxes per poder compartir logística, fent arribar aliments, medicines, màscares i kits d’higiene a les persones i famílies que ho necessitaven.

En conclusió, la Conferència Internacional de Vincles entre la Sobirania Alimentària i el Dret a la Ciutat va ser una jornada molt fructífera on van acudir una vintena de persones presencialment i via online. Podeu trobar les presentacions de totes les persones ponents aquí: