El grup promotor de la ILP d'Habitatge -PAH, Aliança contra la Pobresa Energètica i Observatori DESC; el secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala; el president del Consell de l'Advocacia Catalana, Abel Pie, i responsables d'Habitatge de diversos municipis catalans van participar aquest 5 d'octubre a una taula rodona, organitzada per l'Observatori DESC en motiu del Dia Mundial de l'Hàbitat, per compartir els punts de vista, reptes i inquietuds sobre l'aplicació de la ILP d'Habitatge davant d'una vuitantena de persones.

Segons la directora de l'Observatori DESC, Irene Escorihuela, que va moderar l'acte, era necessària una trobada com aquesta, ja que la implementació de la ILP, convertida en la Llei 24/2015 després de la seva aprovació el juliol passat, requereix la feina conjunta de tots els agents implicats.

Carlos Macías, portaveu de la PAH i que participava en nom del Grup Promotor de ILP, va fer una crida a les diferents administracions perquè es compometin amb la seva aplicació: "Amb la Llei 24/2015 tenim mecanismes legals per donar resposta a tots els desnonaments, talls de subministrament i augmentar el parc públic de lloguer fent corresponsables bancs, grans tenidors i companyies subministradores. Per fi tenim una llei que ens dóna eines. Ara cal aplicar-ne les mesures sense dubtar, aprofitant el seu potencial per aplicar-la de la manera més garantista i preventiva possible".

Macías també va destacar que Catalunya és la comunitat autònoma de l'Estat que més desnona i que actualment la majoria d'impagats són de lloguer. A més, va fer referència a les noves obligacions per a les entitats i les administracions que aporta la llei i els nous drets que tenen els ciutadans: dret a la segona oportunitat, en acabar amb el sobreendeutament; la garantia de reallotjament digne a través d'un lloguer social quan el propietari sigui un gran tenidor; ajuts al pagament del lloguer quan es tracti d'un petit tenidor; i la garantia que no es tallaran els subministraments sense demanar abans un informe a serveis socials sobre la situació de la família. D'altra banda, va expressar el temor d'estar "apel·lant a la bona voluntat dels propietaris, quan estem parlant d'una llei. No cridem a la bona voluntat, sinó que és obligatori aplicar-la".

El secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, va afirmar que «la Generalitat aplicarà aquesta llei sí o sí. Aquest és el nostre compromís». Va destacar la feina feta fins ara, com la guia d'aplicació de la llei per als Ajuntaments, elaborada amb el grup promotor, i la intenció de crear noves guies per a la ciutadania i les entitats financeres i subministradores. També es va referir a les properes reunions amb col·lectius com els administradors de finques, notaris i registradors, treballadors socials i amb membres del món judicial.

Davant la demanda de Macías a comptar amb un cens d'habitatges buits -les darreres dades són de l'INE 2011, on s'indicava que a Catalunya hi havia 480,000 habitatges buits- Sala va indicar que la Generalitat té un registre amb 45.000 habitatges, que es troba a disposició dels ajuntaments.

Abel Pie, president del Consell de l’Advocacia de Catalunya (CICAC), va mostrar-se interessat a formar part de qualsevol comissió de seguiment de la llei, "que ha de créixer i evolucionar i, quan es posa en pràctica, es troben les mancances. Estem encantats de poder col·laborar. Malgrat que tinguem clients a totes bandes, les persones estan per sobre de tot".

Pie també va explicar la col·laboració del CICAC en l'elaboració de la ILP: "Ens van demanar opinió al Parlament, i vam apuntar dos aspectes per millorar-la, com tenir en compte els casos en què pares han avalat els fills i aquest resolen la seva situació mentre l'entitat encara té dret contra els pares. D'altra banda, l'actuació davant dels fons voltor: vèiem que les entitats, per invertir, compraven habitatges a preus molt baixos, així que vam reclamar que l’anterior propietari també pogués comprar-lo pel mateix import".

Els representants dels ajuntaments de Barcelona, Sabadell, Terrassa i Ripollet van explicar la seva posició sobre la implementació de la llei, expressant les inquietuds davant la manca de recursos. Josep Maria Montaner, regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, va lloar la llei, però va reclamar finançament per aplicar-la. També va informar sobre les mesures que ha pres l'Ajuntament de Barcelona, presentades aquest mes de setembre.

Lluïsa Melgares, regidora de Polítiques Socials d’Habitatge de l’Ajuntament de Terrassa, va valorar que "s'hagi fet un pas molt gran en convertir l'habita¡tge en un dret i no tant un objecte d’especulació". També va explicar la dificultat del seu ajuntament a oferir pisos en els casos que els propitearis són petits tenidors, ja que hi ha mancança en el parc d'habitatge. A més, va lamentar que hi hagi pisos buits que no tenen els mínims d’habitabilitat: "Les entitats van tancar portes i no hi ha salubritat, i no som les administracions qui han de fer que aquests pisos tinguin condicions d’habitabilitat". Carles Sala va comunicar-li que la Generalitat agrairà conèixer aquests casos mitjançant notificacions i denúncies, indicant que els habitatges que, un cop buits no tinguin les condicions d’habitabilitat, passen a ser una altra situació susceptible de sanció per al propietari.

La ciutat de Sabadell, segons el regidor d’Urbanisme, Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes i d’Habitatge, Matíes Serracant, tampoc pot fer front a la situació de les famílies amb risc de ser desnonades: "Encara hi ha famílies que van a parar a pensions. Tenim un repte important perquè el parc públic d’habitatge no pot fer front a aquestes necessitats". Per Serracant, 2aquest canvi legislatiu arriba anys tard, però tenim una oportunitat fantàstica a través de l'aplicació de la llei per fer passos endavant. Hem d’anar més enllà, no només fer un canvi de normativa, sinó explorar el model urbanístic que ens ha portat fins aquí".

Reyes Muñoz, regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Ripollet, va presentar el seu municipi com un cas diferent a la resta, degut a les menors dimensions i recursos: "Ripollet no té cap oficina d’Habitatge, cap cens. Ara hem creat un departament d’habitatge i hem mogut un treballador perquè comenci a gestionar-ho i crear el nostre model. Treballarà des de Serveis Socials, amb les treballadores socials, que són les que tenen la primera informació".

Davant les constants mencions dels ponents a la necessitat de comptar amb els departaments de Serveis Socials i la preocupació del grup promotor en no saturar-los més amb la implementació de la llei, les primeres intervencions del públic van anar a càrrec de representants sindicals i del Col·legi de Treball Social. Mercè Civit, per exemple, va queixar-se del col·lapse que pateixen: "Els treballadors socials som la trinxera a on van a parar els casos amb més dificultats. Els Serveis Socials no poden fer la seva funció perquè estan fent gestions i informes tot el dia. Tot això, a la llarga, ho pagarem. Apaguem focs però mai no fem prevenció".

Vanesa Valiño, assessora d'Habitatge de Josep Maria Montaner, també va intervenir des del públic per reclamar un debat més de fons: "Quins recursos ens calen –també humans, no només econòmics- perquè aquesta llei no es converteixi en paper mullat? Obviar que no es pot fer política d’Habitatge sense inversió pública és un contrasentit", va afirmar reclamant més recursos.

La darrera intervenció del públic va ser de Guillem Domingo, membre de la PAH, que va demanar no "passar-se la pilota d'uns actors als altres i centrar-se a concretar les mesures de xoc per aplicar la llei des del primer dia".