Fotografia: hpgruesen / Pixabay

Ahir el Tribunal Europeu de Drets Humans (*TEDH) va emetre una històrica sentència a favor de la justícia climàtica en resoldre tres litigis sobre el canvi climàtic. Dos d'ells van ser desestimats pel tribunal però en el tercer, impulsat per l'Associació KlimaSeniorinnen Schweiz ("Dones grans per a la protecció del clima a Suïssa") contra l'Estat suís per no prendre suficients mesures contra el canvi climàtic, ha resultat en una sentència favorable en la qual el tribunal condemna a Suïssa a prendre mesures més ambicioses contra l'escalfament global, ja que considera que viure en un ambient saludable és un dret humà i que, al no complir Suïssa amb les seves obligacions recollides en la Convenció Marc de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic (CMNUCC) està perjudicant el benestar i la qualitat de vida de la seva ciutadania. Aquesta sentència és pionera per a la pràctica del litigi estratègic a l'hora de consolidar nous drets, ja que obre la porta al fet que es pugui demandar als diferents estats europeus per ser poc ambiciosos en les seves mesures per a la transició ecològica.

Respecte als altres dos casos, el primer, Carême contra França es referia a una denúncia presentada per un ex habitant i alcalde del municipi de Gran-Synthe, qui sostenia que França no ha pres mesures suficients per a prevenir l'escalfament global i que aquest fracàs implica una violació del respecte a la vida privada i familiar. El Tribunal va declarar inadmissible la demanda, basant-se en el fet que el demandant no tenia la condició de víctima en el sentit de l'article 34 del Conveni. En el cas de Duarte Agostinho i altres contra Portugal i 32 altres es referia als greus efectes actuals i futurs del canvi climàtic, que els demandants atribueixen als Estats demandats i que, segons afirmen, afecten les seves vides, el seu benestar, la seva salut mental i el gaudi pacífic de les seves llars. Pel que fa a la jurisdicció extraterritorial dels Estats demandats diferents de Portugal, el Tribunal va concloure que no hi havia fonaments en el Conveni per a ampliar la seva jurisdicció extraterritorial en la forma sol·licitada pels demandants. Tenint en compte el fet que els demandants no havien seguit cap via legal a Portugal en relació amb les seves queixes, la queixa dels demandants contra Portugal també era inadmissible al no haver esgotat abans els recursos judicials propis del país lusità, per la qual cosa el Tribunal va declarar inadmissibles les demandes.

Aquests tres casos sens dubte han contribuït a l'avanç dels drets de la naturalesa així com el dret humà a un ambient sa, aquest últim fa poc reconegut per Nacions Unides i que podrà incloure's pròximament en el Conveni Europeu de Drets Humans. Podria ser el litigi estratègic una eina de pressió als estats per a allò que pacten en les COP i que després no compleixen?