State of Housing. Catalunya i Barcelona

Després d’un any des de la declaració de l’estat d’alarma per la covid-19, l’Observatori Metropolità de l’Habitatge a Barcelona (O-HB) i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona -en col·laboració amb l’Observatori DESC- publiquen l’informe State of Housing. Catalunya i Barcelona 2021, que elabora una primera anàlisi dels efectes de la pandèmia sobre el mercat de l’habitatge a Catalunya i Barcelona en comparació amb altres països de la Unió Europea, en el marc del projecte "Right to housing, coherències i fons voltors a #Bcn: un pols per la Justícia Global urbana" finançat per l'Ajuntament de Barcelona.

L’estudi emula l’informe homònim editat per la Federació Europea de l’Habitatge (Federation’s Housing Observatory), que mostra l’estat de l’accés a l’habitatge a més de 20 països i ofereix recomanacions en matèria de polítiques públiques per superar els reptes estructurals del dret a l’habitatge.

Catalunya, l’àrea metropolitana i Barcelona, per sota de la mitjana europea en habitatge social

L’habitatge de lloguer social a Catalunya, l’àrea metropolitana i Barcelona se situa per sota de la mitjana europea. Així ho demostra l’estudi State of Housing 2021. Catalunya i Barcelona, publicat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) en col·laboració amb l’Observatori DESC, i que descriu la situació de Catalunya en temes d’habitatge dintre del marc europeu.

Segons l’informe, aquesta quantitat escassa d’habitatges protegits es deu, en part, a la poca despesa en polítiques públiques d’habitatge. Durant el període 2000-2019, a Espanya s’hi ha dedicat un 0,06% del PIB, molt lluny del 0,5% del PIB que s’hi ha destina, de mitjana, a la Unió Europea. Per aquest motiu, apunta l’informe, la capacitat de les administracions per atendre les situacions de vulnerabilitat residencial –cada cop més nombroses i presents, sobretot, en persones que viuen de lloguer– és molt limitada. A això s’hi suma una forta disparitat entre ingressos i els preus de l’habitatge: en 20 anys (període 2000-2020) el preu del lloguer a Catalunya s’ha incrementat un 101,6%, tres vegades més que els ingressos de les famílies catalanes (33,6%).

La debilitat del sistema d’habitatge català i espanyol es va fer palesa durant la situació d’emergència sanitària provocada per la covid-19. Segons l’informe, la renda mitjana a Catalunya va disminuir un 5,7% i la taxa de pobresa moderada va augmentar més de 3 punts el 2020 (del 19,5% al 23%). Això va obligar les administracions a prendre mesures de contenció, com és el cas de la suspensió estatal dels desnonaments, la pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer i els ajuts extraordinaris al lloguer per la covid-19.

Aquestes mesures també es van prendre en països del sud d’Europa, com Itàlia i Portugal -que tenen xifres d’habitatge públic i despesa similars a Espanya- mentre que a d’altres països del centre i nord, com França i Alemanya, no va ser necessari en bona part perquè gaudeixen de polítiques públiques d’habitatge estructurals més desenvolupades.

Els Fons Next Generation i reptes pendents

Segons l’informe, des de l’any 2020 i fins ara s’està produint un increment molt notable en la despesa pública destinada a polítiques d’habitatge, degut principalment als fons excepcionals per fer front a les conseqüències socials de la pandèmia i als fons Next Generation de la Unió Europea. Així, els pressupostos de l’Estat per al 2022 preveuen una partida de 3.290 milions d’euros a polítiques d’habitatge, set vegades més que el 2018. Per la seva banda, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 preveuen una despesa en habitatge de 769,7 milions d’euros (la meitat provinents dels fons NextGen), aproximadament el doble que el 2020.

Per acabar, l’informe apunta els reptes pendents a Catalunya i Espanya en matèria d’habitatge i possibles mecanismes per solucionar-los, molts d’ells ja inclosos, de forma més o menys desenvolupada, en el Projecte de Llei pel dret a l’Habitatge estatal, actualment en tràmit parlamentari: la qualificació indefinida de l’habitatge protegit; més concreció dels drets i deures relacionats amb la funció social de l’habitatge; l’establiment de mecanismes de contenció i disminució dels preus de lloguer; més implicació dels òrgans judicials a l’hora d’informar sobre les llars vulnerables en processos de desnonament; l’impuls a l’habitatge de lloguer social; i la implicació dels agents privats amb i sense ànim de lucre en la generació de parc assequible, entre d’altres.

Information

Tipus publicació
Llibres i Informes
Data de publicació
desembre 2021
Autors/es
Observatori Metropolità de l'Habitatge, Observatori DESC, Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona