El 20 de juny de 2017, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU va emetre una decisió en la qual reconeix el dret dels inquilins a un habitatge adequat.

Mohamed Bourmouz, Naouel Bellili i els seus fills van ser desallotjats de l'habitatge que llogaven a Madrid, Espanya, el 3 d'octubre de 2013, després que vencés el seu contracte de lloguer. En aquest moment Espanya travessava una greu crisi econòmica amb alts nivells d'atur que va acabar submergint a la família Bourmouz-Bellili. La situació familiar de vulnerabilitat es veia agreujada pel fet que els fills de Bourmouz i Bellili quedarien sense sostre.

 

Fotografia: Javier Rubio

Després d'esgotar els recursos nacionals (és a dir, després de sol·licitar tots els recursos legals raonables en l'àmbit nacional), la família Bourmouz-Bellili, representada per Javier Rubio (Centre d'Assessoria i Estudis Socials, CAES), va presentar una comunicació davant el Comitè de drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU (CDESC). El juny passat, el CDESC va publicar els seus dictàmens sobre la Comunicació nro. 5/2015 contra Espanya, reconeixent l'obligació de l'Estat de protegir el dret a un habitatge adequat en el marc de la protecció d'aquest dret dels inquilins.

El cas Bourmouz-Bellili és particularment important perquè reflecteix problemes sistèmics referits al dret a un habitatge adequat a Espanya. Tot i la creixent demanda d'habitatges socials existent al país, el pressupost nacional d'habitatge va ser reduït en més del 50 per cent entre 2008 i 2013. [1] La partida financera de l'organisme governamental per a l'habitatge, l'Institut d'Habitatge Public de Madrid (IVIMA, actualment designat "Agencia de Vivienda Social de la Comunidad de Madrid") també va ser sotmesa a retallades, concretament, a una reducció del 11 per cent entre 2013 i 2016. [2] En resposta a les retallades, l'IVIMA va vendre 2.935 unitats del parc immobiliari social (d'un total de 20.600) i l'Empresa Municipal d'Habitatge i Sòl (EMVS) va vendre 1.860 unitats (d'un total de 4.700) en 2013, [3] és a dir més d'un terç del seu parc immobiliari. També el 2012, el CDESC va emetre Observacions Finals per a Espanya, expressant la seva preocupació per "la reducció dels nivells de protecció efectiva dels drets consagrats en el Pacte que ha resultat de les mesures d'austeritat adoptades per l'Estat part, perjudicant de manera desproporcionada al gaudi dels seus drets per les persones i els grups desfavorits i marginats, especialment els pobres, les dones, els nens, les persones amb discapacitat, els adults i els joves aturats, la gent gran, els gitanos, els migrants i els sol·licitants d' asil (art. 2, par. 1) "(Observacions Finals, par. 8). Les reduccions del pressupost, de fet, no havien pres en compte "la situació precària de les persones i els grups desafavorits i marginats", com el va establir el Comitè en la seva Declaració sobre la Màxima Disponibilitat de Recursos de 2007 (link is external).

Els membres del Grup de Treball de Litigi Estratègic de la Red-DESC Amnistia Internacional, Centre d'Estudis Legals i Socials (CELS), Center for Economic and Social Rights (CESR), Dullah Omar Institute, Global Initiative for Economic, Social and Cultural Rights (GI-ESCR), Social Rights Advocacy Centre (SRAC), Observatori DESC, Ana Maya Aguirre i Jackie Dugard van intervenir en el cas, proporcionant material internacional i de comparació per donar suport a un examen adequat del cas per part del CDESC i mostrant la importància, una vegada més, de les intervencions de tercers en l'elaboració de recomanacions generals amb l'objectiu de prevenir violacions similars en el futur. La intervenció de tercer va plantejar quatre temes principals: (a) el dret de totes les persones (incloent els inquilins) a l'habitatge; (B) l'obligació de l'Estat de garantir protecció especial per als grups vulnerables; (C) l'obligació de l'Estat d'adoptar mesures apropiades amb el màxim de recursos disponibles i (d) el dret a recursos efectius. Els quatre temes van quedar reflectits en l'anàlisi i les conclusions de l'CDESC.

El Comitè va reconèixer el dret dels peticionants a un habitatge adequat, considerant l'"absència d'arguments raonables de l'Estat respecte de totes les mesures adoptades amb el màxim de recursos disponibles, el desallotjament dels peticionantes, sense que les autoritats de l'Estat part garantissin un habitatge alternatiu, [...] va constituir una violació del seu dret a un habitatge adequat "(par. 18). El CDESC va destacar les obligacions positives de l'Estat de garantir la no repetició i de protegir el dret a un habitatge en casos en què el desallotjament estigui justificat (per exemple, donada l ' "absència de pagament del lloguer" o "danys a la propietat" , par. 15.1). En aquests casos, cal que es compleixin certes condicions: accés a recursos efectius, consulta amb les persones afectades, consideració d'opcions alternatives, garantia de que cap altre dret serà violat com a conseqüència del desallotjament, protecció especial per als grups vulnerables i subministrament de habitatge alternatiu (par. 15.2).

El CDESC va emetre recomanacions específiques, afirmant que l'Estat ha d'avaluar la situació actual dels actors, consultant-, assegurar que tinguin accés a un habitatge adequat, i pagar-los una compensació per les violacions dels drets i les costes legals. El Comitè també va emetre recomanacions generals dirigides a Espanya respecte de: (a) l'adopció de mesures legislatives i / o administratives per assegurar que els inquilins tinguin accés a reparacions judicials "en què s'analitzen les conseqüències d'un desallotjament"; (B) l'adopció de mesures per a promoure la "coordinació entre les decisions judicials i els organismes de serveis socials"; (C) l'adopció de mesures per garantir una "habitatge alternatiu" per "persones sense ingressos"; (D) la protecció especial per als que es troben en una situació de vulnerabilitat; (I) la formulació i implementació d'un pla per "assegurar el dret a un habitatge adequat per a persones de baixos ingressos".

El dictamen del CDESC és particularment important perquè torna a afirmar la necessitat d'aplicar un estàndard de raonabilitat en accedir a les polítiques dels Estats i per reconèixer el dret a un habitatge adequat per a totes les persones, incloent-hi els inquilins. També és útil per a abordar una situació de violacions sistèmiques derivades de mesures d'austeritat adoptades durant la crisi econòmica a Espanya.

Després d'aquesta gran victòria per a la família Bourmouz-Bellili i els moviments socials que la van recolzar a Espanya, cal centrar-se en la fase d'implementació. El CDESC acaba de publicar els seus Mètodes de Treball per al Seguiment de dictàmens, els que poden ser útils com a punt de partida en la lluita pel dret a un habitatge a la fase actual: https://www.escr-net.org/node/389644. Entre altres coses, aquestes mesures han d'incloure punts clau del Treball de Discussió sobre el Seguiment de dictàmens del GTLE, com especificar mesures deliberades, concretes i específiques destinades a aconseguir el compliment de les recomanacions; adoptar un cronograma dels passos a prendre; fer partícip a la societat civil, en particular als grups desfavorits o marginats, en un diàleg constructiu cap al desenvolupament de mesures; assegurar la coherència i la coordinació entre els sectors i departaments governamentals pertinents. La societat civil ha d'exercir un paper central en la difusió del dictamen, contribuint amb el pla d'acció i monitoritzant la seva implementació.