Jaume Collboni, líder del Partit Socialista, ha anunciat aquesta setmana que vol derogar el 30% d’habitatge protegit a Barcelona, una mesura que obliga als promotors d’habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per fer-ne habitatge protegit -tant de compra com de lloguer. I el primer pas dels socialistes és portar a votació aquest divendres al Ple de l’Ajuntament una moció que proposa modificar la normativa del 30% i permetre als promotors evitar reservar aquest habitatge protegit.

Segons els socialistes, aquesta mesura “no funciona”, si bé no han estat capaços d’aportar cap estudi o dades concretes que ho demostrin. Així, pretenen aprovar aquesta proposta per la porta del darrere –sense consultar-ho amb cap de les entitats impulsores– i amb presses, com a moviment clarament electoralista, i furtant-li aquest debat a la ciutadania.

Denunciem que el PSC pretén desvirtuar el contingut del 30% permetent que les promotores immobiliàries puguin evitar fer la reserva d’habitatge de protecció oficial a canvi de “compensar econòmicament” a l’Ajuntament i que aquest adquireixi promocions pel seu compte; a més, la modificació afectaria a les grans rehabilitacions d’habitatges preexistents, que quedarien excloses de la mesura. Per començar, l’eficàcia d’aquesta proposta és qüestionable, ja que si aquesta compensació és a preu d’HPO, resultaria en l’adquisició de molts menys habitatges al mercat lliure (fet que, a més, beneficiaria precisament als promotors que demanen derogar el 30%). Per altra banda, la proposta del PSC suposaria segregar encara més la ciutadania segons la seva renda, ja que els pocs sòls o edificis disponibles es troben als barris més perifèrics -i les rehabilitacions que es podrien fer al barris del centre en quedarien excloses. De fet, això equival a eliminar una de les grans transformacions que aporta el 30%: distribuir l’habitatge protegit a tota la ciutat.

No es pot avaluar i canviar una política d’habitatge innovadora i estructural sense perspectiva i en base a tacticismes electorals, com a picada d’ullet als poders econòmics de la ciutat. És fals que el 30% no funcioni, ja que ha aportat habitatge protegit i ho seguirà fent, essent una mesura de calat i estructural, que farà créixer el parc assequible gradualment a través d’aportacions dels privats, que s’han de sumar necessàriament a les públiques.

Resulta a més indignant que el PSC qüestioni l’impacte de la mesura quan, al 2018, va condicionar el seu vot favorable a no suspendre la concessió de llicències fins que no va entrar en vigor, motiu pel qual moltes promocions n’han quedat exemptes inicialment. Aquesta excepció, que responia a pressions de part del sector immobiliari, ha estat utilitzada després com argument per afirmar que “no funciona com s’esperava”, a mode de “profecia autocomplerta”, sumat a que els propis promotors han rebut multes per haver-se saltat directament l’obligació del 30%. Per a més falsedats, afirmen que ha aturat el sector, obviant els efectes de paràlisi durant la pandèmia i quan són els propis constructors qui paralitzen les promocions mentre intenten fer caure la mesura.

En definitiva, la proposta de Collboni és inacceptable, ineficaç i classista. Exigim al Partit Socialista que sigui rigorós i mantingui el seu compromís amb aquelles polítiques que ells mateixos van aprovar i en conseqüència, que retiri la proposició de l’ordre del dia al Ple de l’Ajuntament d’aquest divendres. Així mateix, exigim als partits i als seus caps de llista que es comprometin a debatre el que proposen sobre habitatge amb les organitzacions socials que vam promoure el 30% el 2018 i amb tots els col·lectius i veïnes que defensem aquest dret dia a dia als barris de la ciutat. Per últim, exigim al proper govern municipal que mantingui el 30% d’habitatge protegit, una mesura clau i de llarg recorregut: tot just ara s’està començant a implementar a altres municipis com Mataró, Montcada i Reixac i Ripollet. La mesura del 30% té com a objectiu principal que Catalunya augmenti el seu parc d’habitatge assequible fins els nivells dels països més avançats i deixi de ser la Comunitat Autònoma amb més desnonaments de tot l’Estat, 8.574 el 2022.

No permetrem que Barcelona retrocedeixi en polítiques d’habitatge retallant el 30% i buidant-lo de contingut, en un context en el qual els lloguers s’han incrementat tres vegades més que els ingressos de les famílies, les veïnes són expulsades dels seus barris per la turistització i després de saber que en els propers 7 anys perdrà un 50% del parc d’habitatge protegit. Ja tenim el 30% i volem viure en una Barcelona amb dret a l’habitatge!