En els últims anys, hem vist com els Estats europeus han aixecat un total de 1.000 km de murs a les seves fronteres per aturar l’entrada de persones desplaçades per la violència de la guerra, la desigualtat econòmica i la persecució política, en lloc d’obligar als Estats membres a complir les quotes de reubicació. Els mateixos Estats externalitzen la seva gestió de fronteres a països com Turquia, Marroc, Líbia, Senegal o Mali a canvi de sumes milionàries. La Unió Europea i els seus membres volen que les vulneracions de drets humans ens semblin a la ciutadania europea quelcom cada vegada més llunyà. Al Mediterrani, impedeixen que ONGs de rescat marítim realitzin la seva feina perquè no hi hagi testimonis del genocidi per omissió que té lloc al nostre mar; alhora que es persegueix la solidaritat de les persones que defensen el dret a una vida digna.

Amb els seus discursos i la complicitat d’alguns mitjans de comunicació, els Estats criminalitzen la migració, i ens presenten les persones migrants com quelcom del qual cal protegir-se, en comptes de persones amb drets que cal protegir.

En aquest context, el 12D, en commemoració del Dia internacional dels Drets Humans, la ciutadania de Catalunya sortim al carrer per alçar la veu i dir que no mirarem cap a una altra banda. No podran invisibilitzar les persones ni els seus drets, ni les seves històries o els seus noms, per molt alts que siguin els murs que construeixin, tant físics com mentals: els murs del racisme i la xenofòbia.

L’Europa que volem no és l’Europa de Mòria, ni la de les morts a les Illes Canàries, ni la de les concertines a la Frontera Sud, ni la de tants altres espais de la frontera europea on es vulneren diàriament els drets més fonamentals de les persones: el dret a la vida, a la integritat física, a la llibertat de moviment, a la salut, a l’educació, etc.

L’Europa que volem no és la que es nega a acollir malgrat rebre un percentatge mínim de la població amb necessitat de refugi mundial. Recordem que l’Estat espanyol només ha reubicat un 9% de les 19.449 persones atrapades a Grècia i Itàlia que estava obligada a acollir.

L’Europa que volem no és la del Pacte de la vergonya (PEMA), el qual protegeix més les fronteres que les persones, fomenta la creació de camps de contenció i les deportacions, en lloc d’obligar els Estats membres a complir unes quotes de reubicació.

L’Europa que volem és una altra, i és possible. Per aquest motiu, exigim a l’Estat espanyol que:

1- Obri vies legals i segures per garantir el dret a migrar i el dret d’asil, com ara: activar programes de reubicació i reassentament, atendre sol·licituds de protecció a oficines consulars i ambaixades, expedir visats humanitaris en països d’origen i trànsit; així com l’establiment de corredors humanitaris i la facilitació de la reagrupació familiar de persones desplaçades.

2- Salvaguardi el dret a la vida, revertint les retallades en recursos humans i econòmics en el servei públic de Salvament marítim i estableixi mecanismes i protocols efectius de rescat i desembarcament segur.

3- Activi de forma urgent un programa de reubicació coordinat i permanent que permeti traslladar persones amb necessitat de protecció bloquejades als diferents espais fronterers d’Europa, com Ceuta, Melilla, Illes Canàries, sud d’Itàlia, nord-oest de França o les illes gregues, per garantir-ne la seguretat, el seu dret a una assistència lletrada i l’acollida amb garanties a altres països de la UE.

4- Posi fi immediatament a les devolucions en calent, les quals atempten contra l’estat de dret, impedeixen l’accés de les persones amb necessitat de protecció internacional als procediments d’asil i posen de nou en risc la seva integritat física i la seva vida.

5- Desplegui un sistema d’acollida integral, coordinat i dotat de recursos que protegeixi efectivament els drets de les persones amb necessitat de refugi i que, en compliment de les seves obligacions estatals, disposi d’instruments per donar una resposta adequada a aquelles persones especialment vulnerabilitzades, com infants, supervivents a violències masclistes o persones víctimes de tortura.

6- Abandoni la política d’externalització i securitització de fronteres i aposti per una política de cooperació amb països fronterers i d’origen que garanteixi que les persones en trànsit accedeixen a mecanismes de sol·licitud d’asil.

7- Deixi de ser còmplice en les causes que provoquen els desplaçaments forçosos i que impulsi una política migratòria i d’asil amb la defensa dels drets humans al centre. Que compleixi amb les normatives sobre les exportacions d’armament com ara la Posició Comuna i s’aturi immediatament la venda d’armament a països en situació de conflicte armat o de vulneració de drets humans.

8- Tingui una posició ferma en la defensa dels drets fonamentals de les persones migrades i refugiades en el marc de les negociacions del Pacte Europeu de Migració i Asil, desmarcant-se de les posicions de l’extrema dreta.

9- Derogui l’actual Llei d’Estrangeria, tanqui els CIEs, abandoni definitivament els programes de deportacions, agilitzi els tràmits de les persones en estança i residència i dugui a terme un nou i urgent procés de regularització de totes les persones residents a l’Estat espanyol.

10- Presenti de forma urgent una reforma de la Llei d'Asil actual que desplegui un model basat en vies legals i segures d'accés a protecció internacional, acompanyat d'un reglament que permeti la seva implementació immediata.