La governança econòmica de la ciutat en clau drets socials i justícia global

Els poders públics municipals poden incidir, i incideixen en l‟economia, les condicions de vida de les persones i els drets socials en 4 o més camps, àmbits o dimensions estratègiques d‟acció que tenen impactes en clau de in/justícia econòmica, ambiental i de gènere. Camps en el que les polítiques públiques i público-privades no sempre responen a una lògica de coherències en contextos d‟acumulació i fragmentació social, productiva i organitzativa (privada i pública).Malgrat els límits, els ens locals tenen marges per incidir en camps clau.

Per exemple, en l‟àmbit distributiu i productiu a través de la promoció d‟unes o altres infraestructures logístiques i econòmiques. En l‟àmbit de l‟abastiment i subministre de necessitats que no pot produir ara, però sí condicionar social, ambiental i econòmicament l‟oferta a través d‟instruments com la contractació pública. En l‟àmbit redistributiu determinant criteris i condicions econòmiques d‟accés (sovint dispars) a béns, ajudes fiscals i serveis com l‟habitatge públic, les escoles bressol, la tarificació social en drets bàsics com el transport, etc que afecten a drets i condicions econòmiques de vida de les persones. I en l‟àmbit de la provisió serveis de cobertura de drets socials: a través de la seva mercantilització o desmercantilització mitjançant la constitució d‟operadors públics, remunicipalitzacions i altres mecanismes público-cooperatius

Aquest projecte aborda En Què, Qui i Com operen les entitats públiques i municipals sobre la governança econòmica de la ciutat en clau de drets i coherència de polítiques en relació a la justícia econòmica i ambiental dins i fora de la ciutats. A través d‟actuacions de recerca i estudis de cas, intercanvi de saber per crear eines de canvi, comunicació per sensibilitzar i enxarxament imprescindible en 4 àmbits d‟incidència municipal en l‟economia i els seus impactes sobre els drets humans, els drets socials, econòmics i ambientals.