Organitzacions socials denuncien davant Nacions Unides creixents vulneracions en matèria de drets humans

Amb el pretext de la crisi econòmica les administracions públiques han implementat polítiques i reformes legislatives que limiten i fins i tot vulneren drets fonamentals. Retrocessos en l'accés a la sanitat, l'educació, l'habitatge o l'alimentació, restriccions a la llibertat d'opinió i de manifestació i maltractaments a persones immigrants i a persones privades de llibertat són algunes de les qüestions que es denuncien en l'informe enviat a la Nacions Unides per constatar les violacions de drets humans que s'estan produint al territori espanyol.


La greu situació social que es viu a Espanya, com a conseqüència de la crisi econòmica, es veu agreujada per polítiques i reformes legislatives que atempten frontalment contra drets socials bàsics i llibertats civils. Per denunciar aquesta situació, l'Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía (APDHA), la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Educació per l'Acció Crítica, Entrepobles, el Grup de Recerca en Drets Humans i Sostenibilitat de la Càtedra UNESCO de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, l'Observatori DESC, Rights International Spain (RIS) i SOS Racisme Catalunya han enviat un informe al Consell de Drets Humans de l'ONU perquè sigui tingut en consideració durant el proper Examen Periòdic Universal a Espanya.

En l'informe es detallen les normes que han desmantellat el model universal i gratuït de salut a través de la figura de l'assegurat, del copagament farmacèutic o restringint-ne l'accés a les persones immigrants en situació irregular. També es constata la vulneració del dret a l'habitatge i a l'alimentació de moltes famílies en un país en el qual en 2013 s'han produït 67.189 desallotjaments, dels quals 38.141 estan vinculats a l'impagament del lloguer, i on 7 milions de persones, el 16% de la població, pateix malnutrició.

Davant d'aquesta realitat, es denuncia l'actitud del govern espanyol. “Les respostes institucionals han desprotegit necessitats emergents, incomplint amb l'obligació dels poders públics de protegir i satisfer els drets en joc. S'han eliminat ajudes com la renda bàsica d'emancipació, ajudes a la dependència, alhora, s'estableixen criteris més restrictius per a l'accés a prestacions com el PIRMI i es congelen les pensions. Les transferències socials contribueixen de manera insuficient a la reducció de la pobresa. Per la seva banda, la creixent precarietat laboral significa l'augment del risc de pobresa en la població treballadora”.

També es reflecteix la contestació social davant d'aquesta situació amb entre 90 i 100 manifestacions i concentracions diàries. En el document s'acusa al govern de fer front a aquest descontentament social amb mesures repressives, tant legislatives com executives, que limiten la llibertat d'expressió, la llibertat de manifestació i que fins i tot pretenen criminalitzar els actes de protesta. En l'informe es reclama específicament la retirada de l'Avantprojecte de Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, tal com han manifestat diferents organitzacions, com ara el Consell General del Poder Judicial i el Relator de Nacions Unides sobre el dret de reunió.

Finalment, es posen de manifest les greus violacions de drets humans que pateixen les persones privades de llibertat, tant en presons com en els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), i es crida l'atenció sobre els drets dels estrangers. A més de sol·licitar el tancament dels CIE, es destaca la greu situació que s'està vivint a Ceuta i Melilla amb expulsions col·lectives que vulneren el dret d'asil i el principi de no devolució. En l'informe es denuncia que “Ceuta i Melilla s'estan convertint en centres d'internament o ciutats­-presó, les persones no disposen de llibertat de moviment, no poden sortir mentre s'executen les expulsions o es tramiten els expedients d'asil. Existeix una opacitat absoluta en relació a l'accés a la protecció de les persones que arriben amagats als ports. Aquestes persones, a més a més, no poden accedir a informació, ni a assistència lletrada, ni a un intèrpret.”

L'informe es va enviar divendres passat, 13 de juny, a la secretaria del Consell de Drets Humans de l'ONU perquè sigui tingut en consideració en el proper Examen Periòdic Universal (EPU) que es realitzarà a Espanya el gener de 2015. Aquest mecanisme de Nacions Unides avalua la situació dels drets humans en els 192 estats membres, a partir de la informació aportada en forma d'informes, pel govern respectiu, per les ONG i institucions nacionals de drets humans i per Nacions Unides. El resultat final de l'examen és un document de recomanacions que l'estat examinat es compromet a complir.

En concret, l'Observatori DESC s'ha encarregat de les qüestions relatives a habitatge i alimentació. 

Per a més informació contactar amb Vanesa Valiño o Laia Fargas, 616 46 22 49 o 93 302 68 82 

Consulta el informe: Presentación conjunta Examen Periòdico Universal 21ª Sesión. España (PDF)

Agenda

No s'han trobat esdeveniments propers.

¡Síguenos en X (antes Twitter)!