Mirta Barreto, Centro de Servicios y Estudios Rurales

Horacio Cartes, candidat del Partido Colorado -sobre el qual pesen entre altres acusacions les de narcotràfic, contraban i rentat de diners; afiliat des de fa solament dos anys a aquest Partit i sense haver votat mai en una elecció nacional- va guanyar còmodament les eleccions d'abril passat. Resulta paradoxal que el perdedor, el Partido Liberal Radical Auténtico (PLRA) aparegui com un dels artífexs del triomf electoral colorado.

Al 2008, Fernando Lugo, exbisbe de l'Església Catòlica, guanyava les eleccions nacionals, en el marc de l'Alianza Patriótica para el Cambio, integrada per alguns partits progressistes i d'esquerra, el soci majoritari de la qual era el conservador Partido Liberal Radical Auténtico (PLRA). Es posava fi llavors, a sis dècades d'hegemonia colorada. Lugo, no obstant això, arribava al poder sense una força pròpia i amb un Congrés de composició majoritàriament conservadora que va passar posant obstacles als mínims canvis democràtics assajats en matèria de polítiques socials. El PLRA, principal “aliat” al govern, i en particular el vicepresident Federico Franco pertanyent a aquest partit, van assumir des del primer dia un rol “xantatgista” -quan no directament colpista- malgrat que els principals ministeris estaven en mans de la cúpula liberal.

El 15 de juny de 2012 es va produir la “Massacre de Curuguaty”, en l'ocupació de les terres de Marina Cué, pertanyents a l'Estat paraguaià, per camperols/es sense terra. Una ordre de reconeixement va acabar amb el tràgic resultat de la mort de 17 persones -11 camperols i sis policies. Aquestes terres públiques van ser reivindicades per l'empresa Campos Morombí de l'empresari i referent del Partido Colorado, Blas N. Riquelme. En aquesta ocasió, la Fiscalia i el Poder Judicial van operar institucionalment en favor de l'usurpador Riquelme i en contra de les famílies camperoles beneficiàries legals i legítimes de la reforma agrària. La investigació d'aquest cas està duent-se a terme amb irregularitats (detencions arbitràries, pèrdua de proves, etc) en tot el procés, que han estat denunciades per organitzacions paraguaianes, i fins i tot per una missió d'observació de drets humans que va visitar el lloc al setembre de 2012, composta per organitzacions que recolzaven la crida de la Via Campesina d'un reconeixement en el lloc dels fets.

Arran de la Massacre de Curuguaty, el 22 de juny de 2012, després de 23 amenaces de judici polític, de la mà dels liberals “aliats” del President Lugo, el Congrés Paraguaià va dur a terme el que la ciutadania va anomenar com a “cop parlamentari express” destituint al President en menys de 24 hores i posant a disposició en aquest càrrec a Federico Franco, considerat un dels homes més mediocres de la política paraguaiana.

L'aventura colpista va costar al país la suspensió en els blocs regionals MERCOSUR/UNASUR i la falta de reconeixement de gran part dels governs del món a l'il·legítim Federico Franco. Fins i tot es va arribar a concretar la petició oficial realitzada al govern de facto de no participar en les Cimeres de països amb governs democràtics, com les Cimeres de Cadis/Espanya i CELAC/UE a Santiago de Xile. Tanmateix, el President Mariano Rajoy va rebre a Federico Franco a principis d'abril d'aquest any, malgrat el repudi internacional a aquest govern.

Solament els liberals van pensar que podien guanyar les eleccions sense una aliança amb l'esquerra. Mai abans havien guanyat sols i les eleccions d'abril passat no van ser l'excepció a aquesta regla. L'alternança conquistada en el 2008, va durar menys de quatre anys i el “cop parlamentari express” obria les portes per a la tornada del Partido Colorado sense que aquest hagi fet una autocrítica ni demanat perdó al poble pels anys de lladronici i violació de DD.HH. El PLRA va pagar la seva aventura colpista tornant a la plana per seguir complint el seu històric paper de segona força. Per la seva banda, l'aliança de partits d'esquerra, Frente Guasú, liderat per l'ex President Lugo, va obtenir cinc banques en el Senat i diversos escons en les diferents juntes departamentals, convertint-se en la tercera força política. Mentrestant, els partits Patria Querida i UNACE, de dreta i extrema dreta, respectivament, en la pràctica han acabat per desaparèixer de l'escenari polític.

Per acabar, cal destacar que en els 9 mesos del govern de Franco van ser assassinats tres líders camperols, Sixto Pérez l'1 de setembre de 2012; Vidal Vega, testimoni clau en el cas Curuguaty que va donar lloc al cop, que va ser assassinat l'1 de desembre de 2012; i Benjamín Lezcano, el 19 de febrer de 2013.

La situació en el camp paraguaià s'agreuja, en la reculada de les polítiques de suport a l'agricultura camperola que van començar al govern Lugo. El breu període de govern de Franco ha suposat una retrocés en polítiques socials com l'ampliació de l'edat de jubilació dels 65 anys als 80 anys. Al mateix temps que s'ha produït una reinstal·lació del clima repressiu davant la protesta i la persecució ideològica, els dos sindicats majoritaris han denunciat davant la OIT l'acomiadament injustificat de 2.500 treballadors en menys de 4 mesos. Així mateix, s'ha alliberat per decret la introducció de llavors transgèniques al país, es proposa establir preu de mercat per a les terres destinades a la reforma agrària, s'han suspès els tràmits per a la regularització d'aquestes terres (Alt Paraná – Ñacunday) i s'ha desallotjat a la comunitat indígena Ava Guaraní. Sent Paraguai el país amb major concentració de la terra del món, la reforma agrària, que ha estat una demanda del moviment camperol paraguaià, segueix sent un deute pendent per a un país més just on poder garantir els drets de camperols i camperoles i el dret a l'alimentació i a la sobirania alimentària.